Estava cantada l’aturada en aquesta ermita ‘trentina’ de planta rectangular d'una sola nau sense àbsis. La façana principal on llueix damunt la porta d'arc escarser emmarcada per una motllura de pedra força considerable la data 1781, presenta una coberta a dues aigües i un campanar de cadireta d'un sol ull semicircular.
No podem accedir a l'interior, la tècnica però, en forma de màquina Olympus, ens permet observar a través dels respiradors de la porta , una volta semicircular amb una cornisa esglaonada que ressegueix tot el perfil interior de l'edifici i un presbiteri lleugerament elevat per un esgraó. L'interior d'aquesta ermita, fins i tot la volta, es troba pintat de color ocre, a excepció d'una franja d'un metre i mig que arrenca des de terra, que està pintada de color salmó.
A la part de l'altar observem tres fornícules que s'obren al mur, la central, més gran i coronada per una petxina i les dues laterals, que alberguen la figura de dos sants. La úniques font de llum que il•luminen l'interior de l'ermita és una petita rosassa que hi ha damunt de la portada d’accés.
L’adjectiu ‘espartà’ - gens catòlic – descriu perfectament aquest edifici amb parets fetes amb filades de carreus irregulars de pedra, i dos grans contraforts als murs de ponent i tramuntana.
Reprodueixo del llibre ‘ Els topònims de la Segarra’ d'Albert Turull i Rubinat.; Selvanera
Aglutinació del substantiu antic selva “bosc” i l’adjectiu nera (forma arcaica general del modern negra), resultat del llatí NIGRA > neira. S’hauria d’entendre aquest adjectiu en el sentit d’”espessa”, a través del significat “fosca”. En definitiva, deu significar “bosc espès”. (Salvanera, Salvaneda)
Li reiterava a la Mare de Déu de la Soledat que presentes davant l’Altíssim, la meva pregaria; Senyor, allibera el teu poble !!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario