EL CASTELL DE MALDÀ. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA

Tenen una cosa en comú tots els ‘castells’ i/o ‘cases fortes’ de la Segarra, i és que foren refets amb els ‘diners d’Amèrica’, així dits perquè s’obtenien a partir del moment en que Catalunya va poder comerciar directament amb les colònies.

La Segarra ‘històrica’ s’estenia per les actuals comarques del Bages, l’Anoia, el Solsonès, l’Urgell, la Conca de Barberà,...

Corprèn la desolació del castell de Maldà que corona la vila del mateix nom, i que està situat a la punta d'una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del riu Corb, al nord.

L'actual castell és un edifici de final de l'edat mitjana. Es pot definir d'estil gòtic, tot i que va patir profundes reformes durant els segles XVII i XVIII. És de planta gairebé quadrada amb finestres als seus murs i sengles torricons a cada angle. La façana principal és de l’any 1682.

L’any 1833 un escamot de carlins van calar foc al castell fins només deixar en peus les parets mestres; carlins i cristins representaven aquesta ESPAÑA PLURAL que NOMÉS es posa d’acord amb fer tot el mal possible a Catalunya i als catalans.

El 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica al castell emmarcada en el projecte de recuperació i consolidació del conjunt històric. Amb motiu de la construcció d'una rampa a l'interior del castell es va realitzar el seguiment arqueològic de la rasa que es va fer a tot el voral del pati partint de la porta d'entrada fins a l'ala de tramuntana. Es va documentar un potent estrat d'enderroc i dos murs adossats a la part de migdia del pati, que compartimentaven l'espai abans de l'enderroc de l'edifici en plena guerra carlina.

La resta d'estructures van ser localitzades a la part septentrional de l'esplanada central, eren 3 pilars de blocs de pedra que haurien sustentat un cobert a l'angle nordoccidental fets un cop l'edifici ja estava abandonat i enderrocat i s'haurien de vincular a una ocupació puntual del castell per guardar-hi bestiar. Sota dels pilars es van localitzar un mur i una estructura de planta circular, possiblement seria un habitacle o magatzem que hauria estat en ús just abans de l'enderroc del castell a inicis del segon terç del segle XIX, segurament no serien anteriors al segle XVII. També es va documentar un pou de captació d'aigua que no seria més antic del segle XVI.

L’actual situació de fallida econòmica del REINO DE ESPAÑA, relacionada directament amb la corrupció i l’estultícia de les seves elits politiques, afeblides física i mentalment per segles d’endogàmia, ha acabat amb qualsevol esperança de mantenir i/o restaurar el Patrimoni Històric.