SANTA ANNA DE RIBER. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA. LLEIDA

De romànic del segle XII la qualifica la Generalitat de ‘ Barcelona’ , el cartell prop de l’església parla del segle XVII, com el de la casa Alió, que de ben segur va costejar a les seves expenses aquest edifici de nau única, de tres trams amb volta de llunetes i cor, que té dues capelles laterals per banda, les dues primeres amb volta de creueria , i les segones s'obren al mur amb volta de canó. Te l'absis tallat.

A l'exterior, hi ha una entrada rectangular emmarcada amb carreus de pedra, i porta de fusta. A sobre petita obertura de mig punt que complementa l'entrada. Més a sobre, rosassa amb motllura, i culminant la façana, campanar d'espadanya amb dues obertures. La coberta a dues aigües.

L’interior - al que no podíem accedir - ens expliquen que és feta amb carreus irregulars de pedra, amb arrebossat pintat de blanc a les voltes, i que té l'enllosat de pedra.

Quan al topònim trobem :

a) Etimològicament del llatí ripariu, derivat de rīpa, ‘riba’.

b) Etimològicament derivat de ribes o riba, nom de fruit de les dites plantes.

Atesa la presencia abundosa de topònims relacionats amb la vegetació, Cervera, Morana, Selvanera,... ens decantem per la segona opció, altrament el lleidatans – fins el que militen al PP – no acostumen a ‘menjar-se les paraules’.