viernes, 26 de julio de 2013

MAS PUBILL . SANTA LLÚCIA DE SIURET. VIDRÀ. EL BISAURA. OSONA. GIRONA

Quan, desprès de fer-ho amb l’esglesiola de Santa Llúcia, retratava aquesta magnifica casa de planta rectangular de planta, dos pisos i golfes, pensava amb el bon amic Feliu Añaños i Masllovet, que hauria gaudit a cor que vols, amb aquesta visita per les terres del Bisaura, frontereres entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa, i les províncies del REINO DE ESPAÑA de Barcelona i Girona.

L’edifici té uns cossos afegits a la cara sud, consistents en dos espais de volum cúbic que flanquegen l'entrada principal que s’efectua per un portal ja que el recinte por tancar-se des de l’interior.


Llegia que el cos original de la casa data del 1689, va ser però , objecte d'importants reformes vers el 1718, data en la que possiblement s'obriren els balcons de ponent.

A principis del segle XIX (1809) s'hi va construir, a la part sud, dos cossos cúbics de dimensions semblants i que arriben fins l'alçada del primer pis, i que flanquegen l'entrada tot creant un pati reduït que dóna accés a la porta principal.

Darrerament (1983) ha estat restaurada pels seus propietaris, les reformes han afectat a l'interior i a la façana de llevant.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario