SANT JOAN DEL NOGUER. SORA. OSONA

Ens aturàvem el Josep Olivé i Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, prop de l’esglesiola dita de Sant Joan del Noguer, en un turó a l’esquerra de la riera de Sora, prop del mas de Sant Joan, antic mas del Noguer, apareix documentada ja l’any 1245.

És un edifici rectangular, fet amb grans carreus, més propis de tradició preromànica, actualment té porta al migdia, però no podem descartar – pel que podem intuir - que tingues originàriament accés pel costat oposat, l’edifici es manté sencer, i llegim que sense culte des de l’any 1936. No trobava cap referència al seu possible espoli en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya.

Si existeixen, ens agradaria rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Sora escollia el següent blasó, aprovat el 26 de maig del 2006 i publicat al DOGC el 22 de juny del mateix any amb el número 4660 : Escut caironat: d'argent, una vall de sinople sobremuntada d'una garba de sinople ressaltant sobre una aixada d'or, en banda, i unes àrpies d'or, en barra. Per timbre, una corona mural de poble.

En algun moment del passat l'activitat econòmica principal era l'agricultura (en escuts anteriors hi figuraven uns arbres i una garba, a més d'una creu, damunt una representació de la vall de la riera de Sora ). Avui dissortadament el camp està abandonat, i aquesta simbologia sembla fins un sarcasme.

Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa (BDC, XXIII 309) la procedència del germànic sur, ‘agre’, amb contaminació de saurus,; la SORA és coneguda també com Agrella, i és una planta comestible de l'espècie Rumex acetosa

Avui, a un pas de la misèria més absoluta com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, potser fora hora de retornar a les activitats, i als valors de la nostra nació.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que Sant Joan  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  sorencs,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern