SANT GIL DE RIUDOVELLES. TÀRREGA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA

El topònim ens evoca una activitat que es devia practicar encara desprès del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39; no trobàvem cap ovella – ni cal altre tipus de bestiar – en la nostra visita. El petit nucli forma part avui de la ‘Gran Tàrrega’ que porta camí de convertir-se en un dels escassament cinc municipis que sobreviuran a la província de Lleida, el tsunami d’estultícia i corrupció que ens assola.

La descripció tècnica ens diu : capella amb un exterior de maçoneria amb la porta d'accés d'arc de mig punt formada per dovelles molt grans que reposen en un guardapols motllurat situada al lateral dret. Coberta a dues aigües i amb un campanar senzill d'espadanya de dos ulls. Just a sota s'obre un ull de bou amb traceria de factura gòtica.

Interiorment és una església de nau única, de murs arrebossats, amb una coberta de volta de canó apuntada i manca d'absis. Lateralment al costat dret de la nau hi ha una espècie de capella lateral adossada rectangular, i oberta amb un arc de mig punt. Fins a la restauració la porta s'obria a la façana de ponent, però aquesta ha estat tapiada i s'ha reobert la porta original romànica, situada al lateral dret. També s'ha enderrocat la sagristia i s'ha restaurat el campanar. Està considerada d’estil romànic de transició , aproximadament del segle XIV, encara que la porta frontal és del XVII o bé del XIX.

Reforça – si us cal – la tesis del topònim la figura de Sant Gil, nom que segons Louis Réau (Poitiers, 1881 - Paris, 1961) prové d’Aegidius, derivat de la paraula grega cabra.