La primera construcció de l’església advocada a Sant Hilari de Poitiers a Vidrà, i la constitució en parròquia, va ser promoguda per Ranlo, Abadessa de Sant Joan de Abadeses , que hauria estat casada amb un senyor de Milany.
L’explicació de la dedicació a Sant Hilari ‘aquell que està somrient ‘ , s’explica perquè a partir de l’any 879, aquesta zona va ser repoblada amb francs, i aquests en honor al ‘seu’ Sant Hilari de Poitiers, van demanar que li fos dedicada l’església parroquial.
L’Acta de consagració d’aquest església és de l’any 960, moment en que formalment Vidrà s’organitza com una parròquia.
L’església fou renovada al voltat de l’any 1780, de l’antic edifici romànic resta només el mur de migdia, que es deixà per aprofitar-lo en la nova construcció de caràcter neoclassicista.
Es conserva un segon portal a la paret sud.
En el cens de 1787 consten 550 veïns, segons plans fets anteriorment pels germans Josep ( 1677-1734) i Jacint Morató Soler ( 1683-1736); el màxim demogràfic s’assolia l’any 1857 amb 783 habitants. Es tancava l’any 2012 amb 163 veïns censats.
Procedent d’aquesta església es conserva al Museu Episcopal de Vic un frontal romànic centrat per la Mare de Déu sedent amb Jesús a la falda que és envoltada de dos àngels i que a cada costat té dos compartiments sobreposats amb un grup de dos apòstols cadascun, llevat de l’esquerre superior, que representa sant Hilari celebrant missa, ajudat per un diaca.
Francesc Savalls i Massot (La Pera, 1817 - Niça, 1886), rebria el títol de Baró de Vidrà, per la seva actuació en la dita ‘Acció de Vidrà’ (juliol del 1874), en la que Savalls i Francesc Huguet havien anat a dinar a la masia del Cavaller de Vidrà el dia de sant Joaquim, onomàstica del seu propietari Joaquim teixidor i Mora de Pineda. Allí foren encerclats per tropes isabelines i es feren forts al seu interior. A la matinada Savalls orquestrà una fuga obrint les portes i provocant l'estampida de les vaques i cavalls del patí de la masia del Cavaller de Vidrà; Huguet i Savalls fugiren a cavall, i els trabucaires de la seva guàrdia de corps a peu.
Aquí encara és possible ‘viure en català’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario