SANT MIQUEL DE LA JONCOSA DE MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ

Explicàvem que al Penedès jussà, al municipi del Montmell, el Princep de les Milícies Celestials, havia fet un trànsit – que podem fins qualificar com una ‘davallada’ – des de la Capella del Castell, fins a l’ermita de la Mare de Déu del Roser de Joncosa. Esperem una millor entesa entre ambdós figueres cabdals de la fe catòlica, que la que dispensen des del PP a les persones mancades de recursos econòmics, en bona part per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DEL ESPAÑA. Sempre podrà Sant Miquel comptar amb l’ajuda de l’Ada Colau i Ballano (Barcelona, 3 de març de 1974), i de la PAH.

Llegia que l'actual església de la Joncosa és una petita ermita fundada per Joan Ventosa, fill del poble, que fou ordenat sacerdot després de quedar-se vidu. Data de 1862 i actualment és utilitzada com a església parroquial.

El poble de la Joncosa volia construir una església, i no va sortir-s’en l'any 1904, podreu veure els arcs de mig punt i l'esquelet de les naus de la nova església. Avui dia, el solar dedicat a la construcció de l'església s'ha convertit en una petita plaça adossada a l'ermita.

L’església està formada per tres naus, una central i dues laterals. Té una sèrie d'arcs escarsers i de columnes amb funció decorativa. El seu campanar, de poca alçada i acabat en punxa, és una torre vuitavada amb finestres d'arcs d'ogiva.

Situat a l'altar de l'església trobem un retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser d'entre els segles XVI-XVIII, d'estil renaixentista-barroc.

Malgrat no poder accedir a l’interior, demanaven a la Mare de Déu del Roser, i a Sant Miquel, la seva intercessió davant les ‘males’ politiques del REINO DE ESPAÑA contra els més febles, i cas que en tinguin que els mogui el cor als qui remenen les cireres per afluixar una mica la corda per un costat, i per comportar-se ( malgrat no ser-ho, ni poder-ho ser ) com uns demòcrates.

L’autor de la magnifica fotografia és el Marcel Morató Tort