La primera notícia històrica de l'església de Sant Vicenç de Sallent és el diploma de Lluís el Tartamut, rei de França, que fa donació d'aquesta església al monestir de Sant Esteve de Banyoles i al seu abat Ansemend, al concili de Troies l'any 880.
es torna a confirmar la possessió de Sallent a favor del monestir de Banyoles en les butlles de Benet VIII (1017), Urbà II (1097) i Alexandre (1175).
L'abat del monestir de Banyoles, Pons de Canadell, compra l'any 1364, a carta de gràcia, i per 50.000 sous, a la reina d'Aragó dona Elionor, el lloc de Sallent.
L'any 1392 passa en poder de la família Santa Pau.
La porta d'ingrés és d'època neoclàssica molt avançada (llinda datada al 1868). En un finestral exterior es pot veure la data de 1758. El campanar era d'espadanya i fou transformat en torre al segle XVIII.
Ens explica una veïna – que diu no tenir-ne les claus – que a l’interior d que té les següents mides : 4 metres d'amplada per 11 metres des de l'arc toral fins la porta. El gruix dels murs és de 1,5 metres, i que nestà decorada amb pintures del segle passat (volta i absis); a l'altar principal hi figuren tres sants de fàbrica olotina: Sant Miquel Arcàngel, Sant Vicenç i Sant Antoni Abat.
Hi ha làpides molt espatllades que serveixen per enllosar el terra, de 1759, 1776, etc.
El baix relleu romànic, es troba situat al cor de l'església. D'ell arrenca un arc toral, que possiblement es conserva de la primitiva església romànica. El plafó està realitzat en baix relleu i es troba situat al costat de l'epístola.
Originàriament representava tres escenes, separades per petites arcuacions: la primera està totalment mutilada, la segona representa un caçador amb un arc a la mà i una peça (conill o llebre) penjada a l'esquena. Va vestit amb una pellissa de pell cenyida per un cinturó de qual penja un petit punyal. En la tercera escena apareixen dos personatges, a l'esquerra un d'ells està assegut sobre un escambell, porta barba i una túnica fins als peus, molt plegada. A la dreta, apareix agenollat l'altre personatge, vestit amb una mena de casulla ornada amb una creu encerclada. El una escena de jurament de fidelitat. Es creu que pot representar l'abat de Banyoles, Ansemund, oferint homenatge de mans al rei de França, Lluís el Tartamut, en el 880. Tot el plafó està envoltat per decoracions de flors, llaços i pinyes.
La pica del segle XVIII es troba a la primera capella de la dreta de l'església de Sant Vicenç de Sallent. La seva forma és de copa de vuit cares, damunt d'una columna vuitellada. L'alçada total sense tapa és de 106 centímetres, el diàmetre de la part superior és de 64 centímetres, i el perímetre de 2 metres . L'alçada de la copa és de 50 centímetres i la de la columna de 56 centímetres. En una de les esmentades cares hi porta esculpida la data; 1769.
Ens refrescàvem a la font de la Plaça entre la façana de l’església de Sant Vicenç i el fossar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario