El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica reconegut solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els valors masclistes d'aquella cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica. L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes, TOTES ELLES son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.
De l’antiga església romànica, no n’ha perviscut cap element. El temple modern és d’estil neoclàssic, amb un campanar de planta octogonal que porta la data de 1841.
L’actual edifici és de factura classicitzant, el campanar és modern de planta octogonal, i porta la data del 1841. Els ‘diners d’Amèrica’ permetien aixecar l’església de cap i de nou, damunt l’edifici anterior, possiblement romànic ja que trobem documentat que l’any 1075 senyorejava la contrada Bernat Company.
.jpeg)
La jurisdicció del lloc passà als Alemany, senyors de Guimerà (inici del segle XIV), i el castell esdevingué centre de la baronia de Florejacs, que pertangué als Josa (segle XIV), als Cortit (1571), als Bartomeu (1574), als Agulló (1613), als Ribera (1625; Josep Antoni de Ribera i Espuny, baró de Florejacs, fou creat per Carles III comte de Claramunt) i a mitjan segle XVIII la baronia passà als marquesos de Gironella fins a la fi de l’Antic Règim.
Florejacs era habitat en època romana (hi ha restes que ho confirmen a la Malesa), el topònim ens descriu un espai físic que res te a veure amb l’actual, com succeeix també a la Floresta, a la comarca de les Garrigues.
Que la Marededéu, i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
La dèria de construir vaixells per part dels sàtrapes de Castellà, explica en bona mesura l’extrema aridesa de la Segarra. Felipe II es cobria de gloria amb la seva ‘Armada Invencible’ , i amb la frase que se li atribueix per justificar-ho ‘No envié mis naves a luchar contra los elementos’; tantes paraules seguides, i que tinguin significat han fet dubtar sempre als historiadors. Els reis castellans no acostumen a tenir tant vocabulari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario