Havíem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, fet els tres tombs – com mana la tradició – a la tomba de Sant Ramón, i confortats espiritualment ens disposaven a endinsar-nos dins del ‘forat negre’ – descripció metafòrica d’aquest espai, poc o gens conegut de la Catalunya interior, que no comparteix entre d’altres Giliet de Florejacs - ; sense solució de continuïtat, passàvem de Sant Ramon a la Manresana, el model constructiu recorda ‘les ciutats lineals’.
M’aturava a retratar l’església de Sant Jaume, aixecada l'any 1742, tal com indica una placa de pedra ubicada a la façana principal, damunt de la porta d’accés – els diners d’Amèrica decidien conservar en aquest cas , únicament a la part baixa dels murs nord i est restes de l'antiga església romànica - . concretament a la part baixa del mur nord i el mur absidal fins una alçada d'uns dos metres, això ha permès deduir als experts, que el temple primitiu era un edifici d'una sola nau, potser coberta amb volta de canó, amb un àbsis semicircular aixecat sobre un alt sòcol.
L'església conservada actualment, data del segle XVIII, i està realitzada amb paredat, exceptuant els extrems de l'edifici, amb àbsis recte i coberta a dues aigües.
A la façana principal hi trobem la porta d’accés amb llinda superior i brancals decorats i amb la presència a la part superior d'una placa ovalada adossada amb una altra de quadrada, on ens apareix una inscripció, molt malmesa a causa de l'erosió, on es pot llegir l'any de construcció de l'edifici, l'any 1742. Per damunt, hi trobem una fornícula en forma de petxina a la part superior on al seu interior hi ha una imatge romànica del patró de l'església, Sant Jaume, molt malmès a causa de l'erosió de la pedra. Finalment, a la part superior de la façana s'obra una rosassa per il•luminar l'interior del temple.
Adossat a la dreta de la façana principal, hi ha situat el campanar de torre de base quadrangular, amb la presència als cantells de la part superior d'un rebaix que comporta una estructura octogonal, amb la presència de quatre obertures amb arc de mig punt rebaixat per les campanes, coronat per una balaustrada superior realitzada amb maó.
Al Josep encara el sorprèn el fet – dissortadament tant habitual en aquests poblets - de no coincidir amb cap persona, i l’absència de quitxalla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario