Extremadament corpulent, de grandària descomunal [*].
La segona accepció em serveix per qualificar moltes de les esglésies aixecades amb els beneficis del comerç amb Amèrica; us deixo un enllaç que us donarà informació al respecte :
http://blocs.xtec.cat/historiaiesserrademarina/files/2008/10/el-comerc-entre-catalunya-i-america-copy.pdf
Obriem una nova classificació, com ja havíem fet amb les que anomenen ‘esglésies trentines’ . Deia respecte de la major part de les que així qualificava, que representaven més l’ status social dels que les aixecaven, que la seva devoció cristiana, aquest és un fet que tenen en comú amb les ‘esglésies mastodòntiques ‘, si bé en aquestes calia habitualment el concurs de més d’una persona i/o família.
Déu, i el seu missatge començaven a tenir un paper cada cop més petit, fins arribar en els nostres dies, a l’absoluta banalització de la religió, i a l’abandonament massiu de la seva pràctica.
Això és dolorosament visible en la major part ‘d’esglésies mastodòntiques ‘, situades en entorns actualment poc o gens habitats.
La descripció tècnica ens diu : edifici religiós format per una nau i capelles laterals amb coberta a dues aigües i realitzada amb carreus regulars. A la façana principal apareix la portalada d’accés, a la qual s'hi accedeix mitjançant una graonada, composada per dues pilastres adossades de grans dimensions que culminen amb un entaulament de grans dimensions amb la presència de dues grans volutes als extrems com a decoració. Es tracta d'una composició classicitzant, tret d'alguns elements com ara les volutes de l'entaulament, que marca la influència d'un nou estil, el pas del barroc acadèmic al neoclàssic.
A la pilastra dreta de la porta, ens apareix una placa de marbre en forma de creu que recorda amb una inscripció la Santa Missió: "Si vols entrar en la vida guarda els manaments" Sant Mateu 1951-1964. Per damunt de la portalada ens apareix un òcul amb un senzill bisellament sobre el qual hi ha una petita espitllera circular, acabant amb un joc de corbes còncau-convex a la part de la teulada, amb la presència d'una imatge del patró Sant Bartomeu (mutilada durant la Guerra Civil).
La primera pedra del campanar, situat a l'altre extrem de la façana, fou col•locada el 14 d'octubre de 1754; presenta una base de planta quadrada, on s'hi pot observar la presència d'un rellotge de sol, en el que apareix la data 759, per damunt s'aixequen dos cossos octogonals, on el superior presenta quatre obertures en arc de mig punt per a situar les campanes. A la part inferior del campanar hi trobem una font adossada on a la part central, juntament amb la imatge del patró, apareix la data d’execució, 1929.
La font està formada per dues pilastres als extrems finalitzats amb uns pinacles circulars i units per un arc rebaixat, per sota del qual ens apareixen dues piques de pedra amb un sortidor d'aigua cadascuna. Pel que fa al interior de l'església – on no podíem accedir - explica, trobem la coberta amb una volta de llunetes que presenten obertures a l'exterior, amb una imposta que la ressegueix en tot el seu perímetre, inclosa la part de l'àbsis, on mitjançant un arc toral es dóna pas a aquest espai format per una volta de quart d'esfera decorada amb una gran petxina, per sota de la qual apareix l'altar de l'església amb el retaule d'estil barroc. Les capelles laterals presenten una coberta amb volta d'aresta, i als peus de l'església hi trobem el cor, situat damunt un arc rebaixat. A la capella esquerra situada sota el cor, es conserva una pica baptismal que presenta decoració geomètrica, actualment en desús.
De la visita a la primitiva església de Sant Bartomeu, en podeu trobar dades en aquest enllaç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario