EL CEMENTIRI VELL DE SANTA MARIA DELS SOCORS DE COLLSUPINA

L’abús de la restauració li fa perdre un xic l’aire de ‘poble de pessebre’ que de forma ‘natural’ va tenir Collsuspina des Salvi Pedrós ( versió Gran Enciclipedia ), o Bernat Amadans ( versió gencat.cat ) aixecava l’any 1550, just a la partió dels termes de Tona i Balenyà, bé que a la part de Balenyà, l’hostal que es coneix avui com Can Xarina. L’Ajuntament recull la tesis de l’Encliclopedia, sou pregats però de confirmar-nos aquesta dada a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Prop de l’hostal de Collsuspina - com aleshores se li deia- es van fer quatre o cinc casetes més al llarg del segle XVI, i per al seu servei religiós es va construir, entre l’any 1592 i el 1600, una capella a Santa Maria del Socors, l’actual església parroquial, ampliada a partir del 1880 amb capelles laterals, un campanar de torre – que presenta un lamentable estat de conservació - , i una façana en la que s’observa al costat dret de la porta el naixement d’una volta que conformava l’accés al fossar.

L’any 1841, quan ja formava municipi independent, la població era de 64 famílies, i l’any 1860, moment de màxim esplendor, hi vivien 454 habitants. A començament de l’any 2013 el cens era de 347 habitants.

En algun moment es va fer el Cementiri nou, i van deixar de fer-se enterraments a l’antic que va romandre dempeus fins ben entrat el segle XX, quan a instàncies d’un dels veïns que exercia com a Secretari de l’Ajuntament – i per poder tenir accés a la part posterior de casa seva - les restes es van traslladar. El tema en el seu moment va ser tema de conversa.

Ah!, no aconseguíem acomplir – per segona vegada – el propòsit que ens portava fins a Collsuspina, el rector Mossèn Ramon Muntadas Vilaseca, Arxiprest del Moianès, i Paborde de Castellterçol, era fora de Collsuspina atenen obligacions del seu càrrec.