En aquesta ocasió ens hi portava el desig de veure i retratar, a la propietat de Rocafiguera, una gran sequoia de Wellington coneguda per la ‘Bella Antònia’, degeneració popular del nom anglès Wellington.
Segons la pàgina web de l’Ajuntament – no el trobava inclòs dins dels Catàlegs d’arbres Monumentals de Catalunya - la sequoia fa entre 28 i 35 metres d’alçada, i té un perímetre de cinc metres a 1 metre del nivell de terra, per abraçar-lo calen no menys de tres persones de bona mida.
A mitjans del segle XIX va estar de moda, plantar ‘arbres exòtics ‘en les proximitats de les grans cases pairals del país. Sense especials coneixements de botànica , diria que la ‘Bella Antònia’, com la veïna casa de Rocafiguera no gaudeixen de bona salut.
Aquesta nissaga fou ennoblida al segle XVIII, de les seves armes trobava : Catalán. “Escudo concedido á Don José Rocafiguera y de Planell, natural de Sora, en Cataluña, por el Rey D. Carlos III en el pardo, a 7 de febrero de 1773. Privig, Audientiae. = Partido: 1º, sinople, una higuera sobre un monte rocoso, al natural; 2º, de plata, tres alas bajadas de gules, bien ordenadas. Bordura general, de azur, con la leyenda en letras de plata, ROCA FI GUERA.” (sic) [P. Mr. Rigalt, ms.].
Dins la propietat hi ha les ruïnes de l’antic castell de Duocastella (Sora), conegut també pel castell de Rocafiguera.
En relació al topònim la Generalitat de ‘Barcelona’ esmenta que en la documentació antiga Saura (segle X), probablement deriva de l’antropònim medieval Saura.
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa (BDC, XXIII 309) la procedència del germànic sur, ‘agre’, amb contaminació de saurus,; la SORA és coneguda també com Agrella, i és una planta comestible de l'espècie Rumex acetosa
Ens agradarà saber l’advocació que tenia la Capella de la casa, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario