viernes, 29 de septiembre de 2023

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT . BERGA. EL BERGUEDÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies la Capella advocada a la Marededéu de la Pietat, ubicada al número 20, del carrer homònim.




El Mapa de Patrimoni ens diu que l'antiguitat d'aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan.

El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella.

El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672

. Al segle XIX, el 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta.

 El 1904 es va daurar l'altar major.

 Després d'uns anys d'abandonament, l'aspecte que oferia era francament dolent.

 Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent.

 


Com és mal costum, ha estat noticia per un fet dissortat. 

https://www.ara.cat/societat/roben-crist-capella-berga-video_1_2652662.html

https://www.regio7.cat/videos/comarques/bergueda/2019/08/21/els-veins-recuperen-crist-robat-49924085.html

https://www.segre.com/es/sociedad/190822/la-capilla-la-pietat-berga-recupera-cristo_89658.html

Que la  Marededéu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia.

martes, 26 de septiembre de 2023

ESGLÉSIA DE JUBERRI, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA

 Llegia l’església de Juberri, també Juverri , advocada al protomàrtir Sant Esteve, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, que visitaven el Joan Seminola i la seva esposa Conxita que  és una església romànica de petites dimensions, de caràcter rural, ubicada en un coster,  per la qual dosa gaudeix d’una extraordinària vista panoràmica sobre la vall de Sant Julià de Lòria.


 El temple segueix l’esquema senzill de la majoria d’esglésies del Principat: una sola nau de planta rectangular, absis semicircular, campanar d’espadanya i coberta de pissarra.

L’absis, semisoterrat per les característiques del terreny, està perfectament orientat a l’est i no disposa de cap obertura. Com gran part de les esglésies d’Andorra d’aquella època, el mur nord tampoc té cap obertura. La porta d’accés s’obre al mur sud presenta un arc de mig punt i tot l’emmarcament està realitzat amb pedra tosca, que contrasta amb el color fosc majoritari de les pedres amb què es van realitzar els murs. La nau està il·luminada mitjançant dues petites finestres en forma de creu, també emmarcades amb pedra tosca; la de la paret sud, propera a l’absis, està construïda amb tres blocs de pedra, mentre que la de la paret de ponent, situada per sota del campanar d’espadanya d’un únic ull que corona el mur, és una mica més elaborada.

Tot l’edifici presenta una gran barreja de pedres de diferents tipus i mides, que subratllen la sensació de rusticitat que desprèn el conjunt. El relleu del terreny defineix i marca la construcció, ja que apareix en gran part semisoterrada, i accentua la sensació d’alçada de l’interior de la capella. La seva construcció cal situar-la a final del segle XI o a principi del XII.

Quan al topònim Juverri, és un derivat de jou 'coll de muntanya' amb sufix -erri. El nucli és prop del pas cap a Arcavell per Caborreu. 

Que el protomàrtir Sant Esteve  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels   armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia.

jueves, 21 de septiembre de 2023

CAPELLA DE SANT ROC. BOSSÒST. VALL D’ARAN

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37165

No en dona gaires dades Patrimoni Gencat d’aquest edifici ; capella de planta quadrada ubicada al cim d'un roc,d'una sola nau i amb una espadanya situada al capdemunt del mur de ponent.

La porta d'entrada,també al mur de ponent,presenta una arcada de mig punt.

Els murs són arrebossats i pintats i tota ella està coberta per una llosa de pissarra.




Fotografia. PèreIgor

Hi ha una llegenda que explica que s’aixecaven les capelles   de la  Pietat i Sant Antòni, Sant Fabian i SantSebastià, Sant Ròc, Sant Cerat i Sant Joan Crisòstom i, com a mesura de protecció contra, la pesta que  no va entrar al poble de Bossòst.

https://www.campingverneda.com/blog/2016/11/10/leyendas-de-la-val-daran/

Quan al topònim Bossòst :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=10406

 Que  la Marededéu de la   Pietat i Sant Antòni, Sant Fabian i Sant Sebastià, Sant Ròc, Sant Cerat i Sant Joan Crisòstom i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


jueves, 7 de septiembre de 2023

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LES CABANASSES, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA

 

Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) retratava l’any 1920,     l’Altar d' una església de les Cabanasses, antic hostal del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a l'antic terme de Cardet, a l'entrada de la vall de Boí, que forma en aquest indret,  l'estret de les Cabanasses.

Hi era venerada la imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses, actualment a Cardet.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6194/rec/6

Ens agradarà rebre imatges antigues d’aquella església a l’email castellardiari@gmail.com


Que la Marededéu, i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  kurds, gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis , libis.  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


miércoles, 6 de septiembre de 2023

LA DEVOCIÓ A LA MAREDEDÉU DEL REMEI A LA RIBAGORÇA. REMEDIUM PRAESENS ET FUTURUM

 

Quan al topònim Ribagorça :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34838

De les ermites de la Marededéu del Remei a l’actual terme del Pont de Suert,  no en trobava gaire informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-castello-de-tor-el-pont-de-suert

..es tractava d’una ermita vella i mig arruïnada, emplaçada davant Castelló de Tor mateix, vora l’antic pont i molí del Remei, que cita també Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870).

En l’actualitat aquesta antiga ermita ha estat substituïda per un santuari modern.

https://www.cooltur.org/ermita-de-la-mare-de-deu-del-remei-de-castillo-de-tor/

... petita ermita formada per una sola nau de planta rectangular.

El més característic, de l’ermita de la Mare de Déu del Remei de Castilló de Tor, és la porta d’entrada. Aquesta porta és de ferro forjat.


A sobre de la porta d’entrada hi ha un petit campanar d’espadanya.


Cap dada de la “ nova”, ni la data en que s’aixecava, ni l’autor, ni...., sou pregats de fer-nos arribar informació de l’una i l’altra a l’email castellardiari@gmail.com

La instauració d’aquesta advocació està relacionada amb l’Ordre de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius:

https://www.parroquiaremei.org/wp-content/uploads/2019/12/Advocacio-Remei.pdf

El Remei és sens dubte una advocació “ feminista “, com l’Ajuda, la Bona Sort, la Tendresa, la Marededéu de la Llet,...,

La Marededéu, en totes les seves advocacions és per als catòlics “ remedium praesens et futurum “ ; en aquest sentit el Concili d’Efes ( 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 )   va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, Theotokos, Mater Dei.

Li devem a Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. Nascut a Salitja (La Selva, Girona. 10-03-1966),  la publicació dels Goigs d’aquestes ermites.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/12/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-castello.html

Dissortadament no la retratava Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/ribagor%C3%A7a

Ens agradarà rebre una imatge de la ermita vella i mig arruïnada, a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu del Remei " remedium praesens et futurum “ i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  , saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

domingo, 3 de septiembre de 2023

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DEL CATLLAR. RIPOLL. EL RIPOLLÈS

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/01/goigs-la-mare-de-deu-del-catllar-ripoll.html

Al cim d'un turó a ponent de la vila de Ripoll es troben les restes de l'església de la Marededéu , mal dita , Santa Maria del Catllar que es va construir a l'indret d'un antic castell propietat inicial dels comtes de Cerdanya.



Patrimoni Gencat explica que de l'església queden tres murs i l'arrencada d'una volta de canó que formaven una nau rectangular amb absis a llevant.

A la façana de migjorn hi ha la porta d'arc de mig punt adovellada.

 A l'exterior hi ha algun contrafort i a l'interior dues pilastres.

El lloc on hi havia l'absis es va modificar per posar-hi les dependències del santuari.

La parròquia de la Marededéu, mal dita,  Santa Maria de Catllar, construïda a l'indret d'un antic castell, va ser consagrada al gener de 1040.

 Va quedar molt malmesa per un terratrèmol de l'any 1428, es va esfondrà la volta i es va refer.

 Amb el despoblament del territori perdé el seu caràcter de parròquia i es convertí en un santuari.

Quan es va abandonar el monestir de Santa Maria de Ripoll l'any 1835 aquest santuari també es va abandonar.


Que la Marededéu del Catllar   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels mallorquins, illencs , sahrauís ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos del traspàs de la Maria Carme Junyent i Figueras(Masquefa, 4 de febrer de 1955 - 3 de setembre de 2023). Que el bon l’aculli en aquell boci del cel delimitat per la senyera, on viuen eternament els catalans