La propietat és un establiment de turisme rural:
https://mascanferrerrural.squarespace.com/turismorural
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32707
Trobava una fotografia, al Fons Estudi de la Masia Catalana, “Vista general de Can Masferrer”, de Josep
Danés i Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955), datada l‘any 1930
La Cristina Planesas, em deixava un comentari; Doncs jo hagués dit que era can Orta !!! Si no vaig errada de la Família de
can Blanch
Patrimoni Gencat explica que el mas Can Ferrer és una antiga masia formada
per la casa pairal, de planta rectangular, amb dos pisos i golfes, i vessants a
laterals, reconstruïda al segle XIX. Els seus orígens podrien relacionar-se amb
l'església preromànica de Sant Pere Desplà que es troba al costat del mas,
documentada del segle X.
L'edifici ha patit diverses reformes i ampliacions al llarg dels anys,
antigament tenia planta basilical, una forma que encara avui s'aprecia a la
façana principal, gràcies a l'última restauració, feta l'any 2004, que va
consistir a repicar l'arrebossat de les parets del cos principal de la masia.
La porta d'entrada és d'arc rebaixat envoltada de pedra, a diferència de la
majoria d'obertures que són envoltades de rajol, algunes amb arc rebaixat al
damunt, de forma rectangular. Cal destacar la finestra central de la planta
noble amb balconada, també amb brancals i llinda de pedra. Hi ha dos balcons
més a la mateixa planta.
Pel que fa a la façana lateral i part de la posterior, també han estat
repicades i presenten obertures rectangulars envoltades amb rajol. Al voltant,
hi ha altres edificacions adossades que mantenen el parament arrebossat i
pintat de blanc. Es tracta de la masoveria situada en el cos lateral paral·lel
a l'església de Sant Pere Desplà, i actualment habitada, també dels annexos pel
bestiar, ara fent la funció de magatzems, i la pallissa al davant a la dreta,
que manté les obertures d'arcs rebaixats, tres a la planta baixa i tres al
primer pis, amb balconada. En aquestes dependències annexes que ja formen part
de la casa, trobem les inscripcions de 1910 i 1948. La planta baixa s'utilitza
com a garatge i la superior és una ampliació de la casa.
L'interior del cos principal, manté l'antiga estructura. Una gran sala central serveix de distribuïdor cap a les dependències laterals i al fons hi ha l'escala que mena als pisos superiors. S'ha reformat, però les bigues de fusta són les originals.
Quan al topònim, Arbúcies:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3393
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario