https://www.moralanova.cat/producte/ermita-de-sant-pau/
Situada al sud-est del nucli urbà de la població de Móra la Nova, al coll
de Santpaus.
Llegia que l'arquitecte responsable de l'obra va ser Agustí Pinyol de
Vallobà ( Mora la Nova, 10 març de 1950 ). Amb un estil modern, va decidir crear una obra que no alterés l'entorn
i el paisatge, alhora que conjugués la funcionalitat amb l'austeritat i
tranquil·litat pròpies de l'espiritualitat. Ens agradarà rebre informació biogràfica
de l’arquitecte i si fos possible una fotografia a l’email
castellardiari@gmail.com
Temple de planta quadrada i d'una sola nau, amb absis semicircular.
La façana principal està orientada a est i presenta un portal d'accés
rectangular de grans dimensions, reculat respecte al pla de façana i damunt del
qual hi ha un gran finestral de gelosia amb els vidres acolorits. La façana
està rematada per un campanar de formigó amb coberta a dos vessants, amb una
estructura de bigues metàl·liques que aguanten una petita campana al mig.
La nova talla de Sant Pau s'instal·la a l'altar l'1 d'abril de 1995. La imatge del Sant va ser tallada en fusta de bedoll i realitzada a un taller de Barcelona
La resta de façanes són majoritàriament cegues, perforades únicament per
petites obertures quadrades conformades amb blocs de formigó. A la façana oest
sobresurt el volum semicilíndric de l'absis.
L'interior de l'ermita presenta una nau central més elevada i dues naus laterals més baixes. Una sèrie de pilars quadrats de bloc de formigó separen les naus laterals de la central i suporten els forjats de l'edifici. Els sostres són de biguetes i revoltons de formigó. A banda i banda de l'absis hi ha dos finestrals allargats de gelosia, amb els vidres de colors. L'absis s'il·lumina zenitalment mitjançant una claraboia
La construcció presenta l'estructura de formigó i blocs, a tall de carreus disposats en filades.
Al costat del temple hi ha les restes de l'antiga ermita de Sant Pau
Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-sant-pau.html
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario