sábado, 22 de agosto de 2026

HOTEL COMTES D’URGELL. LLEIDA

 

https://www.segre.com/es/cercle/reportatges/260815/condes-urgel-65-anos-gran-hotel-lleida-conquisto-dali-reyes-juan-carlos-sofia-orson-welles-julio-iglesias_470949.html?fbclid=IwY2xjawT2T3RwZG9mAWV4dG4DYWVtAjEwAGJyaWQRMUlKaEE2Sk9vTDlHSjVWMTFzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEeDQDAKZ6rOJM_EG5RcC6hmYvGV2MB0nrO37qrb2ZFdILuu4yAczw4-9eyrFQ_aem_Q39zwsVFkgc2GwDDTBqRZg&utm_campaign=mrf-facebook-diarisegre&utm_source=facebook&utm_medium=social&mrfcid=202608176a80fd80d061505a29949470


L'antic Hotel Condes de Urgel (posteriorment anomenat Comtes d'Urgell) a Lleida va ser dissenyat per l'arquitecte Lluís Domènech Torres (Barcelona, 11 de novembre de 1911 — Barcelona, 25 de gener de 1992) i la seva decoració original va anar a càrrec de l'interiorista barceloní Ramon Jové, del que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21386

https://www.segre.com/es/lleida/180905/el-hotel-condes-pone-la-venta-parte-su-mobiliario_29899.html

Ja es deia en el temps de l'Ermessenda de Valrà, a Lleida, a Catalunya, no ens calen enemics, només amb els amics, ja estem condemnats 

viernes, 21 de agosto de 2026

HOSPITAL UNIVERSITARI SANTA MARIA . LLEIDA

 

L'any 1915, la Diputació de Lleida es va fer càrrec de l'hospital, l'antiguitat de les instal·lacions però, propicià que la Mancomunitat de Catalunya aprovés la construcció d'un de nou, que s'ubicaria en uns terrenys a l'entrada de la ciutat per la carretera d'Osca. L'edifici, d'estil noucentista, fou obra dels arquitectes Joaquim Porqueres  Bañeras (               Lleida - 11.12.1893  + Barcelona - 21.05.1978 I  i Jaume Mestres  Fossas (Barcelona, 25 de juliol de 1892 - Barcelona, 19 de juny de 1981)  .

 Les obres del nou hospital s'iniciaren el 1922 i finalitzaren l'1 de maig de 1928.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/joaquim-porqueras-baneras

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/jaume-mestres-i-fossas

L'any 1967 es construí un edifici annex destinat a l'atenció de la salut mental.

Des de la dècada del 1980 el complex ha sofert diverses obres d'ampliació i remodelació.


El 1992 es traspassaren a la Generalitat de Catalunya les competències sanitàries que encara posseïen les diputacions provincials.

miércoles, 19 de agosto de 2026

IN MEMORIAM. ANTIC TEATRE I CINEMA ALBÉNIZ. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ.

 

L'edifici original de l'antic Teatre-Cinema Albéniz de Girona va ser projectat per l'arquitecte noucentista Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937) en col·laboració amb  Antoni Montseny Salvat ( Girona, 1872 + 1950)

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=19025

Inauguració (15 d'abril de 1923): Va obrir les portes a la plaça de la Independència com un gran teatre i cinema amb capacitat per a 1.500 localitats. La inauguració va comptar amb una actuació de l'Orfeó Català

L'espai es va col·lectivitzar l’any 1936 i va ser batejat temporalment amb el nom de Sala Bakunin

L'emblemàtica sala única original va mantenir-se intacta fins a l'1 de juny de 1997, moment en què es va tancar per ser enderrocada.


https://www.facebook.com/photo?fbid=28302920762637954&set=pcb.1997591117568308

 El seu espai posterior es va reaprofitar en part com a bar musical (Platea).

Per explicar com en som de maldestres els humans, m’explicava un bon amic teòleg que Déu va modelar el primer home (Adam) amb pols o fang de la terra i li va infondre l'alè de vida a la seva imatge i semblança. Atès que això succeïa en el sisè dia, cal suposar que la “ qualitat “ del fang ja no era òptima, vaja, que som " material defectuós d'origen ". 

martes, 18 de agosto de 2026

CASA JOSEP CLAUSOLLES. LA GARRIGA.

 

No tinc clar que el promotor fos Josep Clausolles i Pontet (Perpinyà, 1825 - Barcelona, 22 de gener de 1907), ens agradarà rebre’n en el seu cas confirmació a l’email castellardiari@gmail.com



Salvador Viñals Sabaté ( Barcelona, 1847-Barcelona, 1926)  i  Xavier Turull Ventosa (Barcelona, 23 de abril de 1896 - 25 de junio de 1934)  en foren els autors.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/can-clausolles

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16509

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28850

Crema Extremadura,  EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA

Terratrèmols a Granada 

Tot fa pensar que el bon Déu està més que tip del REINO DE ESPAÑA 

ESGLÉSIA DE SAN JAUME DELS TRACS. RINER. EL SOLSONÈS.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/35361

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-dels-tracs-o-de-riner

Llegia; situada a 822 metre  d’altitud, al NW del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera, encara però,  al terme  de Riner , sobre un turonet es troba l'església acompanyada del clos del cementiri de Sant Jaume de Tracs o de Riner.




L'edifici és d'una nau amb volta de canó que arrenca d'una imposta aixamfranada.

A llevant es troba l'absis semicircular, lleugerament desviat de l'eix de la nau, tancat per un retaule d'època barroca, i, al centre, s'obre una finestra de doble esqueixada amb llinda monolítica a l'exterior.

Prop de l'absis, hi ha dos arcosolis dels quals, el de tramuntana s'obre a la sagristia que es va fer posteriorment.

Al mur de ponent es va afegir un porxo i la torre d'un campanar.

En la cornisa del mur meridional hi ha alguns elements esculpits, de caràcter popular.

Destaca una figura humana en posició jacent, que posa la mà esquerra al pit i l'altre sota el ventre. També hi ha algun cap humà.

Cal fer-ho i és de justícia, escriure d’una pràctica herètica que continua “viva”   l’abducció» de sant Jaume pel feixisme. Durant la dictadura, la figura de Santiago va ser recuperada i polititzada com a patró d’Espanya i símbol de la «croada» nacionalcatòlica.

 El règim va restablir cerimònies com l’Ofrena Nacional al Apòstol el 25 de juliol, que la República havia deixat de fer, i la va convertir en un acte d’Estat amb Franco al capdavant.

La frase «Santiago y cierra España», de ressonàncies bèl·liques medievals, va ser difosa massivament durant el franquisme (fins i tot en còmics) per vincular l’apòstol amb la idea d’una Espanya catòlica i unitària enfrontada als «enemics».

El discurs nacionalcatòlic presentava sant Jaume com a evangelitzador i fundador simbòlic de la nació, una narrativa que servia per legitimar la unitat d’Espanya i la «missió històrica» del franquisme.

Més enllà dels discursos,  les accions militars de l'exercit franquista esdevenien derrotes humiliants.  Està clar que sant Jaume, com diuen els  castellans " no estaba por la labor "

https://www.lagavillaverde.org/Paginas/Jornadas/IV_Jornadas/Paginas/divisionazul.html

https://ideas.gaceta.es/ifni-la-ultima-expansion-de-espana/

https://www.elnacional.cat/es/cultura/independencia-guinea-ecuatorial-espana-1968_312018_102.html

https://www.rtve.es/noticias/20251108/marcha-verde-50-anos-salida-espana-sahara-occidental/16795289.shtml

https://www.elperiodico.com/es/politica/20260818/ceuta-melilla-marruecos-ultimas-noticias-directo-132960312

Fins hi va haver, una competència simbòlica entre Falange i Església herètica Nazional,  pel monopoli de la festa, que va acabar «dessacralitzant» parcialment el culte en posar el sant al mateix nivell mític que el Caudillo

El nacionalcatolicisme va situar – i continua fent-ho - la religió catòlica al centre de la vida col·lectiva, amb l’Església com a actor principal de la dictadura i amb un control enorme sobre educació, moralitat i cultura

Que sant Jaume elevi a l’Altíssim, la pregària dels de Riner, dels de la comarca dels Solsonès, i dels catalans, per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Que el Senyor, eradiqui el “ virus de Castilla” , l’única i malèfica aportació d’aquest dissortat reialme a la resta del món  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MALA MEMORIA. LA LLOTJA FUNERÀRIA DE LA PLAÇA SANT DOMÉNEC. LA GIRONA FEIXISTA

  

La llotja funerària de la plaça de Sant Domènec a Girona va ser un monument franquista en homenatge als "caídos".



Dissenyat per l'arquitecte Francisco Pons-Sorolla Arnau (Madrid, 17 de febrer de 1917 + 5 de març de 2011) amb el suport de la Dirección General de Arquitectura, es va construir a partir de febrer de 1970 per un cost de 10 milions de pessetes, enderrocant l'escalinata històrica prèvia.





    El projecte malgrat la data volia ser - i ho va aconseguir - una forma més de dessolar la terra catalana. 

Molt impopular entre els gironins, va ser finalment enderrocat l'agost de 1980 amb l'arribada del que ens pensàvem seria la Democràcia, i com el Roc, constatem que no ho és.  

Que sant Domènec elevi a l'Altíssim ,  la pregària els gironins i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Senyor, eradica  el " virus de Castilla"  la malèfica aportació d'aquest dissortat reialme a la resta del món.  

ESGLÉSIA DE SAN JAUME DELS TRACS. RINER. EL SOLSONÈS.


martes, 4 de agosto de 2026

DEL RITZ AL PALACE. BARCELONA

 


https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/hotel-ritz

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3156

Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/eduard-ferres-puig

i Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/francesc-folguera-grassi

foren els autors l’any 1919 del projecte de l’edifici.

L’actual propietari és l’Ali Haddad (Azeffoun, Argelia , 27 de gener de 1965)


https://www.tourinews.es/resumen-de-prensa/notas-de-prensa-empresas-turismo/empresario-argelino-ali-haddad-dueno-hotel-palace-quiere-dominar-mercado-hoteles-lujo-barcelona_327752_102.html

Promogut per Francesc Cambó Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) i César Ritz  o Cäsar Johann Ritz (Niederwald, 23 de febrer de 1850 - Küssnacht, 26 d'octubre de 1918), tenint en perspectiva l'Exposició de 1929, destaca com un dels primers grans edificis de Barcelona aixecats amb formigó armat.

https://www.vilaweb.cat/noticies/lhotel-palace-recorda-cesar-ritz-lhoteler-suis-que-li-va-donar-el-primer-nom/

Ferrés era un expert en la seva aplicació, fent servir el sistema líder d'aleshores del francès Hennebique, col·laborant, com altres vegades, amb els constructors  Juan y José Miró Trepat

Va rebre el premi al millor edifici industrial de l'ajuntament de Barcelona.

En els dies foscos que seguien al crim execrable de sedició contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va servir de menjador social, refugi antiaeri i hospital de sang.

A l’hotel si han hostatjat criminals, empresaris, reis,.. , aquí allò de "Barcelona és bona si la bossa sona" és la regla d’or.

Ni Francesc Cambó Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) ni  Cäsar Johann Ritz (Niederwald, 23 de febrer de 1850 - Küssnacht, 26 d'octubre de 1918), es podien imaginar cm ha canviat el món en els darrers 100 anys. 

 

martes, 28 de julio de 2026

ESCOLA ANTONI BALMANYA ROS. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

L'edifici de les escoles d'Espolla. Antoni Balmanya i Ros (la Bisbal d'Empordà, 7 d'octubre de 1846 – Espolla, 21 de març de 1915). És d'una sola planta en forma de T, amb dos accessos, tres aules i uns espais comuns. En un principi es va projectar amb separació de sexes. La línia divisòria partia l'ala més llarga de la T i el pati de jocs.

L'edifici té grans obertures, porxo amb arcs de mig punt i coberta a quatre aigües de teula àrab.

Coneixem un projecte de l'arquitecte Rodrigo Poggio Lobon datat el maig de 1936, que suposem no es va realitzar, perquè per informacions facilitades per l'Ajuntament d'Espolla, abans de l'emplaçament actual del c. Figueres, l'escola estava instal·lada en locals de lloguer: l'escola de nens al c. Rabós i la de nenes al c. Requiller. D’ambdós ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com

De l'escola actual l'Associació Cultural La Fraternal ens ha informat que va ser construïda entorn a 1959segon projecte de Josep  Claret Rubira.



https://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/alt%20emporda/espolla.php

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39076

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

Ens explicaven en  relació al text que lloa l'ofici de terriser : 

«Oficio noble y bizarro, /

 de entre todos el primero, / 

pues en la industria del barro, / 

Dios fue el primer alfarero, / 

y el hombre, el primer cacharro»

Que quasi acabada la tasca de creació, i quan la qualitat del material ja no era òptima, Déu va fer l'home.  Això ho explicaria tot, oi?. 

viernes, 24 de julio de 2026

TORRE TIBIDABO . TENIU DADES DEL PROMOTOR LEONCIO CABRERO?. BARCELONA

 

https://www.elnacional.cat/oneconomia/es/economia/sale-venta-casa-mas-alta-barcelona-palacete-valorado-en-3-millones-euros_1121159_102.html

https://cincodias.elpais.com/fortunas/2023-11-08/sale-a-la-venta-por-tres-millones-una-historica-villa-en-el-punto-mas-alto-de-barcelona.html

La torre va ser dissenyada l’any 1912 per l'arquitecte modernista Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872- Barcelona, 1957), el promotor i primer propietari va ser LEONCIO CABRERO, sense cognom matern, i del que es desconeixen el lloc i data de naixement i traspàs.

Recordeu sempre que  som al REINO DE ESPAÑA


https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/villa-carmen-leoncio-cabrero

Ah!, si en teniu dades, del LEONCIO CABRERO, ens agradarà rebre-les a l’email castellardiari@gmail.com

 

sábado, 18 de julio de 2026

ENCARA PODEM PAGAR EL MÓN EN QUE VIVIM?

 

Sovint es diu que només el camp i la indústria “produeixen de veritat”, mentre que els serveis—com la sanitat, serveis socials,  l’educació ,  la seguretat, la justícia, les administracions — serien una càrrega.

Hi ha  part de veritat.

El sector primari (agricultura, pesca) i el secundari (indústria) creen béns materials: aliments, energia, productes. Sense aquests, no podem viure. Són la base física de l’economia.

El sector terciari —els serveis— no fabrica objectes, però fa possible que la societat funcioni.

HI ha exemples palmaris, un metge no produeix menjar, però salva vides i permet que la gent treballi.

Un mestre no fabrica cap producte, forma però,  les persones que després treballaran al camp, a la indústria o a qualsevol altre sector.

Un assistent social, un jutge , un policia, un funcionari administratiu,  no creen riquesa material directa, però garanteixen  - ho haurien de fer-ho -  ordre ,seguretat, confiança,..,  condicions imprescindibles perquè l’activitat econòmica sigui possible.

Hi ha una però, una qüestió clau: d’on surten els recursos.

Els serveis públics —sanitat, educació, infraestructures— es financen amb impostos. I aquests impostos provenen, en última instància, de l’activitat econòmica. Si una economia produeix poc, hi haurà menys recursos per repartir. Això és un límit real.

El problema apareix quan una economia es desequilibra: massa pes dels serveis i poca base productiva. Això  només pot finançar un sistema fràgil, perquè és incapaç de  generar ingressos suficients per sostenir una estructura pública gran.


La solució no és reduir/eliminar serveis essencials, sinó trobar l’equilibri:

Reforçar sectors productius moderns i competitius.

Afegir valor (innovació, tecnologia, qualitat)

Recuperar activitats econòmiques com l’explotació dels boscos, enlloc de malgastar diners, vides i hisendes, any rere any.

Evitar despesa ineficient o duplicada. Potser cal reduir els regnes de Taifes, o crear una Policia Única, i per descomptat exigir la màxima responsabilitat en l’administració dels cabals públics

Tallar de soca-rel la corrupció en totes les seves formes

I sobretot,  entendre que els serveis no poden  ser un luxe, son una inversió en benestar i futur,  hi ho han continuar sent.

Si fóssim en terra musulmana la fàtua ja estaria publicada:

En el nom de Déu,

Som de Déu i a Déu tornarem.

Estic informant a tots els valents musulmans del món que  els responsables per acció ,  omissió , ineficàcia, corrupció , del malbaratament dels recursos públics  estan condemnats a mort. Faig una crida a tots els musulmans valents, on sigui que es trobin al món, perquè els matin sense demora, perquè ningú s'atreveixi a repetir aquestes accions abominables per a les  creences sagrades dels musulmans. Qui mori per aquesta causa serà màrtir, si Déu vol. Mentrestant, si algú té accés als  autors  però és incapaç de dur a terme l'execució, heu d'informar la gent perquè sigui castigat per les seves accions.

Que la pau i les benediccions d'Al·là estiguin amb vosaltres”.

IN MEMORIAN DELS COMÚ DELS NOIS DE VILASSAR DE MAR EN LA 90ª COMMEMORACIÓ DEL "GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL", CRIM EXECRABLE QUE MAI S’HA JUTJAT. EL MARESME


https://www.revistamirades.cat/2024/07/06/les-escoles-de-vilassar-de-mar-apunts-historics/

Llegia de l’edifici; l’any 1805, el sabater Jaume Campins  - sense cognom matern, ni lloc i data de naixement i traspàs, malgrat l’esplèndida donació feia a l’Ajuntament?. Ens agradarà tenir-ne coneixement a l’email castellardiari@gmail.com  -  feu una donació a l’Ajuntament de Vilassar de Mar a través del seu testament de cinc cases per destinar-les a l’ensenyança.

Dues d’aquestes cases es trobaven al carrer de Sant Joan i funcionaren com a escola pública amb regularitat fins al març de 1896 que s’enderrocaren per inaugurar el 1897 la nova escola de nois, que s’anomenava “el comú dels nois”.

L’edifici fou ocupat a la dècada de 1940 com a seu de la Falange, i el 1971 tornà a obrir les portes com a Escola Bressol Municipal.

https://www.vilassardemar.cat/actualitat/noticies/lhotel-dentitats-entra-en-funcionament

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

 Avui fa 90 anys del GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL i de l’eterna condemna dels que participaven en aquest crim

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard

Fiem tota la nostra esperança en l’acompliment de les previsions de Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueres, 1978)

https://www.youtube.com/watch?v=mqOjEURCgpE

https://www.deulofeu.org/juli-gutierrez-deulofeu-la-matematica-de-la-historia/

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DEU LI FA GRÀCIA 

 

IN MEMORIAN. ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ D’EMPURIES O DE LES CORTS. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=4&pos=39

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38143

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-dempuries-lescala

La Josefina Casadesús Bascompte és un actiu important en l’àmbit de la recerca dels Patrimoni historic de Catalunya,  publicava imatges de Sant Vicenç d’Empúries al terme de l’Escala a la comarca de l’Empordà sobirà.




https://www.facebook.com/photo?fbid=27801918346161539&set=pcb.27801922169494490

L’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, molt enrunada actualment, és situada a uns 200 m vers llevant del veïnat de les Corts, que es troba a migjorn d’Empúries, a tocar de la mota de la riba dreta del rec del Molí o Ter Vell. El nucli de poblament és format per un conjunt de masies al peu del turó de les Corts.

De l'antiga església de Sant Vicenç,  es conserven algunes restes envoltades d'abundant vegetació. En concret, es manté dempeus la meitat nord de l'absis i, gràcies als treballs d'excavació, el traçat del mur lateral nord de la nau i una petita part de la necròpolis que l'acompanyava. Tota la part sud de l'edifici, tant de la nau com de la capçalera, es troben sota el terraplè que forma el marge artificial del Rec del Molí. El mur de la nau es manté en un tram d'un metre de llargada per uns dos metres d'alçada, prop de l'angle de la capçalera. La resta de l'estructura conserva poques filades de pedres. Està bastit amb pedres petites quadrangulars, ben escairades, disposades formant filades regulars. L'absis, de planta semicircular, manté l'alçat original. Al centre es pot veure un dels muntants, i l'arrencada de l'arc, d'una finestra. L'arc posseeix una marcada banqueta. Per la part nord s'adossa exteriorment a un mur posterior. L'aparell és de petites pedres bastament escairades, de forma rectangular, que formen filades seguides. Estan travades amb argamassa i s'hi veuen pel mig nombrosos trossos de terrissa romana. A la part alta, fragments de tègules col·locades horitzontalment, formen una filada que ressegueix tota la part conservada de l'absis. Les excavacions dutes a terme a l'interior de la nau han posat al descobert un paviment en opus testaceum, sota el qual hi aparegueren dues sepultures. De fet, la necròpolis va aparèixer a la part septentrional del temple.

Al cens de 1797 consten a l’Escala 390 ànimes,  que seran 1838 l’any 1787 , i es tancava l’exercici 2025 amb 10.374  habitants de dret. 

Sobta força constatar que allò que havien aixecat i mantingut 390 persones, siguin incapaces de mantenir-ho 10.374 

Sembla que dissortadament han triomfat les tesis de Severiano Martínez Anido (Ferrol, 21 de mayo de 1862-Valladolid, 24 de diciembre de 1938) , que precedia al “ yernisimo “Ramón Serrano Suñer  (Cartagena, 12 de septiembre de 1901-Madrid, 1 de septiembre de 2003) en l’espiral de violència i repressió

"Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España"

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/muere-martinez-anido-hay-llenar-cataluna-peor-tenga-espana-marc-pons_1138709_102.html

https://profesorbigotini.blogspot.com/2021/07/martinez-anido-sombras-de-la-espana.html

Avui fa 90 anys del GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL i de l’eterna condemna dels que participaven en aquell crim

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard

Fiem tota la nostra esperança en l’acompliment de les previsions de Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueres, 1978)

https://www.youtube.com/watch?v=mqOjEURCgpE

https://www.deulofeu.org/juli-gutierrez-deulofeu-la-matematica-de-la-historia/

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DEU LI FA GRÀCIA

viernes, 17 de julio de 2026

EL RESTAURANT SUÍS DE SABADELL. UN LLOC DE BON ACONSELLAR

 

Repetíem  dinar al restaurant Suís de Sabadell, situat al número 40 del carrer de l’estació.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2026/06/restaurant-suis-de-sabadell-un-indret.html

Escollíem:

Salmorejo cordovès amb «picadillo

Cargols a l’estil del Suis

Bistec de vedella amb salsa al pebre verd

Txocos de sèpia

Flam de vainilla de Madagascar amb nata muntada

Moljito de pinya amb panacota de coco

Tot excel·lent.

En la meva primera visita em deixava – no cal fer-ho tot de cop – la sala diàfana, de 200 m² sense columnes i amb finestres a banda i banda,  a la segona planta que s’ha convertit en un dels espais més ben equipats de Sabadell per fer celebracions.


És un indret  molt adequat  per a trobades de fins a 70 persones, on   s’hi han festejat batejos, comunions, aniversaris, noces d’or i de plata, reunions d’empresa, petits casaments… , en un ambient elegant i sobri que compta amb una cuina de primera línia.

Està equipat amb tecnologia punta: el projector funciona per wi-fi, els micròfons són sense fil, i l’equip de so i multimèdia s’ha renovat fa poc. A més, els llums de discoteca que hi ha són ideals per il·luminar i engrescar els grups que vulguin ballar.


Afegeixo, el Suís, al número 40 del carrer de l’estació a  Sabadell, és el local amb millor connexió a la xarxa pública de transports de Sabadell i els pobles de la rodalia – tots els autobusos s’aturen a l’estació -, i per descomptat, ho fan també els trens de la línia Barcelona / Lleida.

El seu telèfon ?. 937 68 53 36

 

jueves, 16 de julio de 2026

DE LA DIVINA PROVIDÈNCIA D’OLOT A NOIMA, L’ESCOLA DE NOVES OPORTUNITATS DE LA GARROTXA

 

Sembla que malgrat la davallada – tot fa pensar que irreversible -  de  l’església catòlica al REINO DE ESPAÑA  - que no ha demanat mai perdó per la seva CARTA A LOS OBISPOS, que aconseguia més d’un milió de morts i vides atzaroses per a més de tres milions  més-  , en el cas d’Olot l’edifici recuperarà la seva funció formativa  en benefici ara dels joves que estan fora del sistema educatiu.

https://sadurnibrunet.com/2017/12/25/convent-de-la-divina-providencia/

https://www.gerio.cat/noticia/1476714/la-fageda-obre-lescola-de-noves-oportunitats-de-la-

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/07/in-memoriam-de-la-providencia-dolot.html

https://www.garrotxadigital.cat/noticia/180650/lescola-de-noves-oportunitats-de-la-garrotxa-comenca-la-seva-activitat-amb-lobjectiu-datendre-80-joves-aquest-2022

https://www.gerio.cat/noticia/1476714/la-fageda-obre-lescola-de-noves-oportunitats-de-la-garrotxa-per-a-joves-que-estan-fora-del

https://www.garrotxadigital.cat/noticia/268569/lescola-noima-preveu-al-curs-2026-2027-superar-els-200-alumnes-matriculats-al-centre


L'Ajuntament d'Olot ha aprovat cedir a 35 anys l'antic convent a la Fageda Fundació i un cop acabat el període, traspassar-li la titularitat a canvi que l'entitat es faci càrrec de les obres de rehabilitació valorades en prop de 2 MEUR. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la rehabilitació a l’email castellardiari@gmail.com

 Aquestes obres han de permetre que l'espai pugui tornar a tenir usos i en garanteixi un ús social i sense ànim de lucre durant tota la cessió.

 FACHAVOX ens posa pals a les rodes per compartir les publicacions en llengua catalana.  Feu-ho vosaltres si us plau. Gràcies. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.




martes, 14 de julio de 2026

ENDOGÀMIA. UN PERILL PER A LA DEMOCRÀCIA

 

L’endogàmia institucional no és només “gent que es coneix”; és una estructura que tendeix a reproduir els mateixos perfils, lleialtats i interessos. Quan això passa a administracions, jutjats o cossos policials, el risc no és només el favoritisme, sinó també la normalització de pràctiques grises: ascensos previsibles, silencis corporatius, corporativisme i menys incentius per denunciar irregularitats. Les recomanacions europees sobre Espanya van precisament en aquesta línia: més independència, més transparència, més controls i menys interferència política en els òrgans clau.

La justícia és especialment sensible perquè, si la ciutadania percep que els nomenaments, les promocions o la fiscalia responen a lògiques polítiques, la confiança cau encara que no hi hagi condemna penal en cada cas. El problema, per tant, no és només la corrupció “clàssica”, sinó també la percepció d’una arquitectura institucional que no sempre garanteix contrapesos sòlids. Aquesta debilitat institucional és letal perquè converteix els escàndols en rutina i la rendició de comptes en un ritual tardà, no en un mecanisme preventiu

En l’àmbit policial, la corrupció és especialment corrosiva perquè afecta directament l’òrgan que ha de perseguir el delicte. Les fonts consultades recullen casos greus i reiterats d’agents implicats en narcotràfic, suborns, blanqueig o filtracions, incloent-hi operacions recents contra membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Això no permet afirmar que “tota” la policia sigui corrupta, però sí que hi ha suficients indicis d’un problema de filtracions, col·laboracions irregulars i controls interns desiguals per parlar d’un risc estructural, no anecdòtic.

Quan una administració és endogàmica, una justícia està polititzada i uns cossos de seguretat poden ser penetrats per xarxes criminals, la corrupció deixa de ser una excepció i passa a ser una possibilitat permanent, administrada per l’opacitat i protegida per la lentitud. En aquest sentit, Espanya no pateix únicament casos individuals de corrupció, sinó un dèficit de qualitat institucional que alimenta la desconfiança ciutadana i fa que el descrèdit s’acumuli any rere any

L’endogàmia contribueix i  molt a explicar el nivell de corrupció i, sobretot, la seva persistència.


L’arrel profunda però,  és més àmplia: manca d’independència real, transparència insuficient, controls febles i una cultura de responsabilitat que encara no talla de soca-rel les xarxes internes de poder