Sovint es diu que només el camp i la indústria “produeixen de veritat”,
mentre que els serveis—com la sanitat, serveis socials, l’educació , la seguretat, la justícia, les administracions
— serien una càrrega.
Hi ha part de veritat.
El sector primari (agricultura, pesca) i el secundari (indústria) creen
béns materials: aliments, energia, productes. Sense aquests, no podem viure.
Són la base física de l’economia.
El sector terciari —els serveis— no fabrica objectes, però fa possible que
la societat funcioni.
HI ha exemples palmaris, un metge no produeix menjar, però salva vides i
permet que la gent treballi.
Un mestre no fabrica cap producte, forma però, les persones que després treballaran al camp,
a la indústria o a qualsevol altre sector.
Un assistent social, un jutge , un policia, un funcionari administratiu, no creen riquesa material directa, però
garanteixen - ho haurien de fer-ho
- ordre ,seguretat, confiança,.., condicions imprescindibles perquè l’activitat
econòmica sigui possible.
Hi ha una però, una qüestió clau: d’on surten els recursos.
Els serveis públics —sanitat, educació, infraestructures— es financen amb
impostos. I aquests impostos provenen, en última instància, de l’activitat
econòmica. Si una economia produeix poc, hi haurà menys recursos per repartir.
Això és un límit real.
El problema
apareix quan una economia es desequilibra: massa pes dels serveis i poca base
productiva. Això només pot finançar un sistema
fràgil, perquè és incapaç de generar
ingressos suficients per sostenir una estructura pública gran.
La solució no és reduir/eliminar serveis essencials, sinó trobar
l’equilibri:
Reforçar sectors productius moderns i competitius.
Afegir valor (innovació, tecnologia, qualitat)
Recuperar activitats econòmiques com l’explotació dels boscos, enlloc de malgastar
diners, vides i hisendes, any rere any.
Evitar despesa ineficient o duplicada. Potser cal reduir els regnes de
Taifes, o crear una Policia Única, i per descomptat exigir la màxima
responsabilitat en l’administració dels cabals públics
Tallar de soca-rel la corrupció en totes les seves formes
I sobretot, entendre que els serveis
no poden ser un luxe, son
una inversió en benestar i futur, hi ho han continuar sent.
Si fóssim en terra musulmana la fàtua ja estaria publicada:
En el nom de Déu,
Som de Déu i a Déu tornarem.
Estic informant a tots els valents musulmans del món que els responsables per acció , omissió , ineficàcia, corrupció , del malbaratament
dels recursos públics estan condemnats a
mort. Faig una crida a tots els musulmans valents, on sigui que es trobin al
món, perquè els matin sense demora, perquè ningú s'atreveixi a repetir aquestes
accions abominables per a les creences
sagrades dels musulmans. Qui mori per aquesta causa serà màrtir, si Déu vol.
Mentrestant, si algú té accés als autors però és incapaç de dur a terme l'execució,
heu d'informar la gent perquè sigui castigat per les seves accions.
Que la pau i les benediccions d'Al·là estiguin amb vosaltres”.
.jpg)
.jpg)
.jfif)
.jfif)
.jfif)
.jfif)
.jpg)
.jpg)
