Complicitats: Dictadures flagrants i dictadures subtils

No tota dictadura és necessari que s’estableixi per la força de les armes. Manu militari. I la repressió necessària i suficient per esborrar tots els possibles opositors  que siguin un perill, perquè es puguin desenvolupar els plans dels dictadors.

Les dictadures tenen bastants semblances amb les colonitzacions. El dret que s’atorguen els vencedors els porta a anihilar qualsevol rastre que pugui portar a la unitat dels vençuts, qualsevol nexe comú: Cultura pròpia, dignitat de poble i llengua.

Nostres avantpassats  patirem la flagrant dictadura de Felip V amb el decret de Nova Planta, on totes les institucions nostrades i furs que tenien els estats de  la Corona d’Aragó foren abolides, per imposar les institucions dels vencedors a sang i a foc.

Estic parlant de fa més de tres cents anys. Després patirem una altra dictadura flagrant i cruenta, la que es fabricà a partir d’un cop d’estat en contra de la república, regim legalment constituït, i que l’executor el general Franco i els diversos generals sediciosos, que casualment tots moriren en circumstancies estranyes. Casualitat! Posteriorment el general del bigotet, autoanomenat “Generalisimo” i alçat als altars( l’església nacional- catòlica el portava baix pal·li com la Sagrada Forma) i li beneí els canons, a canvi de controlar l’educació a tota Espanya i seguir mantenint el control.

A Europa, acabada la II Guerra Mundial hi va haver un brou de cultiu per la continuïtat de diverses dictadures. Anteriorment, alguns dictadors, havien assolit el poder i pogueren desenvolupar els seus plans d’acció, aprofitant la via democràtica i el vot a les urnes, com el cas de Hitler. Els règims totalitaris com el de Tito, Stalin i d’altres en absolut empraren aquesta via.

A les acaballes del segle XX, hem pogut veure caure dictadures dins d’Europa com la de Romania amb  Ceaușescu

Les dictadures d’altres continents: Llatinoamericà, Àsia, i Àfrica, totes tenen el mateix caire base: l’econòmic i l’explotació immisericorde del poble per diversos interessos. Són els  fruits i resultats de les diverses colonitzacions i el manteniment posterior dels  dictadors( hereus dels antics colonitzadors) que asseguressin l’espoli dels recursos als països que havien fet la inversió per colonitzar-los.

Dins del  nou ordre mundial, les dictadures flagrants tenen mala premsa ,  ja no són rendibles i es creen les condicions per fer-les desaparèixer.

La gran comèdia de Bin Laden, element entrenat per la CIA per combatre les tropes russes que invadiren Afganistan  i després convertir-lo amb la bestia marró per a justificar totes les mesures  que el govern Bush imposà , violant i acabant amb bastants drets civils d’un estat de dret, forma part de les  dictadures subtils, malgrat encara n’existeixen de més subtils i molt més perilloses, ja que és difícil veure el seu funcionament fins que han fet el seu efecte devastador.

Una d’elles podria esser les dictadures de consum i el rentat mental que procuren amb la publicitat i com els que mouen els fils del món: lobis, entitats financeres, multinacionals, creen la teranyina per a tenir-nos controlats sense que ens adonem i convertir-nos amb els seus esclaus-consumidors. La crisi actual, és una dictadura subtil creada pels poders financers.  Controlen el quart poder, mitjans de comunicació escrits i visuals.

A totes els cases hi ha una  “caixa beneita” que fa , si no som capaços d’analitzar els seus missatges, ens tornem  tan beneits com la caixa i això és el que interessa. Actualment els medis  per presentar missatges  manipulats  és molt més gran  que temps enrere.  Vaig escriure, que Bin Laden, tenia els estudis de gravació a la Casa Blanca, n’és un exemple. I la pel·lícula de les Torres Bessones exemplar. Si afirm que ni en Sadam, ni Bin Laden ni Gadafi són morts, si no que és un espectacle d'Hollywood. Una gran presa de pèl. I que hi ha extres i dobles molt bons.

El dictador Gadafi, fou  considerat, primer el gran terrorista internacional , després amic i bon al·lot i rebut per tots els mandataris (europeus i americans) inclusiu la monarquia espanyola; i després declarat bestia negra. Qui el rebé, sabia com actuava, però s’imposà per sobre dels drets humans,  el seu petroli i la  venda d’armes.  Ben igual que amb els negociets amb el Rei de Marroc, deixant la situació del Sahara com està actualment. Coparticips amb la conculcació dels drets humans per interessos privats, o còmplices? Tenen o no les mans xopes de sang innocent?  Ho deix al vostre criteri.

Josep Bonnín