En una societat on pràcticament tots els que es diuen els nostres governants menteixen descaradament i es queden tan amples sense el més mínim de vergonya; alguna cosa no està funcionant.
De cada vegada més se’m fa palesa la sensació que els importam una merda ( i aquesta vegada si que en sóc d’escatològic, però em sembla molt definitori), i mentre ells i elles, juguen a fer i a desfer amb les nostres vides i nosaltres callem i anam trampejant com déu ens dóna a entendre, guiant-nos pel “sentit comú” del que molts cops els nostres governants els hi manca.
Podria posar un exemple molt proper que vaig contemplar estorat, com si fos la cosa més normal del món, en el darrer ple ordinari de dia 4 d’octubre passat. La regidora Catalina Esteva , va enflocà al Batlle Sr. Simarro: “- Ha mentit ” i el batlle es va quedar tan ample, i ni se li va immutar el gest ( no sé si la processó anava per dedins i s’havia d’esser políticament correcte, però no m’ho semblà). De les veritats i mentides, i com jo no tinc la memòria fluixa i hi ha hemeroteques, basta consultar-les i/o rellegir-se els programes electorals de les eleccions municipals passades.
Sembla que amb tot el que vaig escoltar i que en alguns aspectes se’m va fer difícil pair; faré com es diu un “mutis por el foro” i durant una bona temporada deixaré d’anar als plens cansat de veure una interpretació bastant nefasta.
A part de tots els punts que es tractaren , n’hi havia un, especialment que volia saber com es desenvoluparia i perquè es tractava en aquells moments, malgrat m’ho imagin.
Malgrat, que existia “precs i preguntes”, no vaig tenir cap ganes de xerrar, ja que, no sé per quina raó, vaig sentir que fer-ho seria d’una inutilitat tan gran que no calia ni fer el mínim esforç. Diu un refrany àrab: “Sempre seràs l’esclau de les teves paraules i el sultà del teu silenci” i un altre “No parlis, si les teves paraules no són més importants que el teu silenci”.
També vaig tenir la impressió ben fefaent que alguns dels cappares municipals se’n foten, no tan sols de nosaltres, si no del sant i la festa.
Com a més, tan sols érem prop de mitja dotzena de públic, vaig pensar que si volia donar una difusió al que estava pensant, però no deia, triaria un altre fòrum.
El vuitè punt: Moció dels portaveus en relació a la subvenció del peatge del Túnel de Sóller per part de la CAIB. Bé
Hom es demana , per què han esperat a què el deute arribés a milió i mig d’euros per a prendre tan “lloable” decisió, totes les forces polítiques que formen el consistori ?
I si no hagués arribat de manera mediàtica: mitjans de comunicació escrits, documentals i entrevistes sobre la reclamació patent i adient per part del Col·lectiu Albaïna, aquesta moció l’haguessin vista els meus ulls?
No, resposta, i això tan sols se m’ocorre un nom: Oportunisme flagrant pro electoral.
Oportunisme també va esser que les piscines buides del poliesportiu de Son Angelats, a dos dies que Entesa havia proposat anar-les a estrenar, fent una acció reivindicativa – Tan sols feia cent quinze dies que el nou Consistori havia promès que estarien en funcionament amb una celeritat que no s’ha vist en absolut, va una fada i amb una vareta màgica les omple, i el Batlle assegura que abans d’acabar desembre funcionaran.
Ja vos vaig dir que de les promeses electoral, no em fio gaire, ni una gota.
Volen el nostre vot i tenir-nos callats els quatre anys que per la loteria de la Llei d’Hond (que cap dels partits, sobre tot els grans, vol modificar, malgrat ara Rubalcaba se n’ompli la boca) , els toca governar alternativament.
Desencantat? Si!, molt i crec que és un sentiment que cada vegada es fa més patent entre la població que analitza. Creix la sensació que ens volen prendre el pèl i que se n’ocupen prou bé de llaurar-se un bon estatuts al temps que ens “governen o desgovernen”.
Repeteix per enèsima vegada, que les nostres prioritats estan a anys llum de les seves, ans bé en volen fer creure el contrari. I mentre fan i desfan i nosaltres pagam! (llegiu IBI)
Josep Bonnín
No hay comentarios:
Publicar un comentario