Comparança o al•legoria de forma narrativa que conté un ensenyament moral, ens diu el diccionari de l’ Institut d’estudis Catalans.
Un professor d'economia, va anar a un institut, on l’havien convidat perquè expliqués aquesta crisi d'una forma senzilla, als alumnes d'ESO, per fer-los entendre les seves causes, els va explicar aquesta paràbola:
Un senyor es va dirigir a un llogaret on mai havia estat abans i va oferir als seus habitants 100 euros per cada ruc que li venguessin.
Bona part de la població li va vendre els seus animals.
L'endemà va tornar i va oferir millor preu, 150 per cada burret, una bona part de la població va decidir-se a vendre-li els seus.
Va tornar al dia següent per oferir 300 euros per cada bestia, i ara si , la resta de la gent va vendre els últims burros.
En veure que no hi havia més animals, va oferir 500 euros per cada burret, donant a entendre que els compraria a la setmana següent, i va marxar.
L'endemà va enviar el seu ajudant amb els rucs que va comprar a la mateixa poble perquè oferís els rucs a 400 euros cada un.
Davant el previsible guany només en una setmana, tots els vilatans van tornar a comprar els seus burros a 400 euros, i qui no tenia els diners els va demanar prestat. De fet, van comprar tots els rucs de la comarca prestats.
A les alçades del relat, no us sorprendrà saber la l’ajudant va desaparèixer, igual que ho havia fet el senyor, i mai més van tornar a aparèixer.
Resultat:
El llogaret va quedar plena de rucs i endeutats.
Fins aquí el que va explicar el professor. Vegem el que va passar després:
Els que havien demanat prestat, en no vendre els rucs, no van poder pagar el préstec.
Els que havien prestat diners es van queixar a l'ajuntament dient que si no cobraven, es arruïnarien ells, aleshores no podrien seguir prestant i s’arruïnaria tot el poble.
Perquè els prestadors no s'arruïnessin, l'Alcalde, en comptes de donar diners a la gent del poble per pagar els deutes, l'hi va donar als propis prestadors; aquests però , ja cobrada gran part dels diners no van perdonar els deutes als del poble, que va seguir igual de endeutat.
L'alcalde – aconsellat pels tècnics, llicenciats, enginyers i economistes - , va dilapidar tot el pressupost de l'Ajuntament, que finalment va quedar també endeutat.
Llavors va intentar demanar diners als prestamistes i fins a d’altres ajuntaments, però uns i altres, li van explicar que no podien ajudar-lo, perquè com està a la ruïna, no podrien recuperar després el que li prestin.
El resultat:
Els llestos del principi, folrats.
Els prestadors feliços amb les pèrdues resoltes, i un munt de gent a la que seguiran cobrant el que els van prestar , i més els interessos, acabaran quedant-se amb els devaluats rucs, i provocaran la ruïna definitiva dels pagesos que sense l’animal no poden treballar, i d’aquesta manera mai arribaran a cobrir tot el deute.
La conclusió ?
Molta gent arruïnada i sense ruc per a tota la vida.
L'Ajuntament igualment arruïnat.
Per mirar de sortir de l’atzucac, tècnics, llicenciats, enginyers i economistes, aconsellen ara :
Que l'Ajuntament prescindeixi d’una bona part dels seus treballadors – no tècnics – , a la resta que els abaixi el sou, i que tanqui les residències d'ancians, i les escoles públiques.
Diuen que deixant que actuïn les llei del mercat ja s’ha arreglarà tot.
Aclariment final; la compra venda dels rucs, es va fer seguint les lleis bàsiques del mercat, Demanda i Oferta; l’estultícia, l’avarícia i tota la resta, ja ens venen donades als humans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario