L’INSÒLIT CAS DE L’EDIFICI DE NÚMERO 101 DEL PASSEIG

Criden l’atenció unes plaques a la memòria d’Agustí Rius i Borrell i del seu fill, Agustí Rius i Tarragó. Sobretot perquè no s’ha fet res de semblant amb la més gran benefactora que ha tingut mai aquest poble, Emilia Carles Tolrà per qui curiosament és demanava – des de l’Ajuntament, a petició del poble - al Rei l’atorgament del títol de marquesa de Sant Esteve de Castellar.

A la fitxa tècnica, en l’apartat dades històriques trobàvem :

Agustí Rius i Borrell va néixer a Sabadell el 30 de gener de 1837 i va morir a Barcelona el 21 de febrer de 1912, després de tota una vida dedicada a l’ensenyament. Ha estat considerat un mestre del segle XIX amb un pensament pedagògic del segle XX.

Agustí Rius neix en el si d’una família de teixidors però aviat es va decantar per la pedagogia. L’any 1859, després d’haver treballat un temps en una escola de la ciutat de Barcelona, funda a Sabadell la primera escola d’ensenyament superior. També va intervenir en les primeres classes nocturnes per adults organitzades pel Casino Obrero Esparterista, dotat amb la primera biblioteca pública de Sabadell. Va impartir classes a l’Institut Industrial Sabadellenc, fruit del seu interés pel nivell cultural de l’obrer.

A partir de 1872 es trasllada a Barcelona per exercir de mestre de les escoles publiques; al mateix temps treballa intensament tot publicant una obra per a facilitar l’ensenyament de la religió a classe. Escriu contes curts per als infants i recull fragments escollits d’escriptors coneguts per tal d’afavorir la lectura dels més grans.

Durant la seva estada a Sabadell es casa amb Adelaida Tarragó i Anglada amb qui té tres fills; aquest és el començament de la relació de la família Rius amb el poble de Sant Esteve de Castellar.

Quan neix el seu fill Josep Rius i Tarragó, el 1867, la família té necessitat d’una dida per criar-lo, i fou el doctor Portabella, metge de Castellar, qui es va posar en conctacte amb la família Castellet, que vivia al carrer de la Soledat, encetant una relació que s’aniria dilatant en el decurs dels anys.

Dels tres fills del matrimoni cal destacar a Agustí Rius i Tarragó, nascut el 1872 a Sabadell que va esdevenir metge de la Casa de Salut de Nostra Senyora del Pilar, de les Cases de Socors i de la Deutsche Krantren-Kasse. L’any 1914 publica la Topografia mèdica de Sabadell seguint l’estel de les nombroses topografies mediques que es publicaven a nombroses localitats de Catalunya.

L’any 1918 compra la casa número 101 del Passeig, cantonada amb el carrer del Doctor Pujol i, també, un seguit de camps, vinya i horta que s’estén per darrera de les cases del Passeig fins gairebé els topants de Can Serrador. La casa és un gran casal, de planta baixa i dos pisos que es creu que fou construït cap el 1881.

Seguint els paràmetres de l’època, al baixos hi havia els serveis de pagesia, carruatges i animals, cuina, menjador i saló; al primer pis hi trobàvem les habitacions nobles mentre que al segon pis s’hi trovaba l’espai del servei. Al cap d’un temps el doctor Rius modifica i transforma la casa, tal com encara la trobem avui en dia. Al ser una casa molt gran hi fa obrir una nova escala d’accés des del Passeig i compartimenta les plantes superiors per a habitatges independents, acondicionant-se a l’estil de l’època, tota la planta baixa per a la seva família.

També hi féu construir un pou i uns coberts per a les necessitats de la finca agrícola, horta i vinya bàsicament, que s’estenia a la part de darrera. La família d’Agustí Rius i Tarragó tenia la casa com una casa d’estiueig. L’antiga relació amb la família Castellet fa que Pau Castellet i Adelaida Girbau, vivint en una casa del costat, es facin càrrec de portar les terres; més endavant se n’encarregarà el seu fill Francesc Castellet i Girbau, però, bàsicament, com a administrador.

La propietat de Castellar, amb la seva producció agrícola, fou de notable ajut per a pal•liar les mancances i les vicissituds de la guerra civil del 1936-1939, tant per ells com per als masovers, la família Castellet. El 12 d’abril de 1939 moria a Barcelona Agustí Rius i Tarragó.

Malgrat la desaparició d’Agustí Rius la relació de la família amb la població segueix. Cap els anys cinquanta Castellar del Vallès comença a patir una important pressió demogràfica de l’emigració, bàsicament andalusa i extremenya que tenia la necessitat d’aixecar més habitatges. A la vila, a part de certs casos puntuals, es van produir dos pols o zones de creixement on s’hi van aixecar habitatges i establir els nouvinguts. D’una banda, es va anar conformant el sector del carrer de l’Ermot, una promoció de Santiago Gorina Sala on es va construir un petit raval. I de l’altra, els terrenys que tenia la família Rius.

En aquells moments Castellar del Vallès tenia una pla urbanístic de creixement i eixample elaborat el 1927, fins i tot topografiat i assenyalat amb fites numerades de les alineacions i rasants.

Aquestes fites de senyals estaven al mig de camps i vinyes i van permetre i facilitar algunes construccions abans de l’obertura del carrer corresponent. Així doncs, cap els anys cinquanta la família Rius va decidir posar en venda els seus terrenys agrícoles. Així es dugué a terme l’obertura del tram del carrer de Clavé des del carrer del Pare Borrell fins al del Doctor Pujol, i també el del Doctor Vergés dins de la seva propietat. Els trossos de terreny, de dimensions variables, s’anaven venent d’un a un per tal d’edificar-hi un habitatge. Al llarg d’uns quants anys es van anar venent totes les terres de la família restant, només, un tros d’horta al darrera de la casa que no s’ha transformat fins fa ben poc temps.