El carrer de Sant Iscle de Castellar del Vallès, és sense cap mena de dubte l’indret més típic de la Vila; m’hi portava en aquesta ocasió una doble tasca :
En primer lloc el ‘ meus contactes ‘ m ’explicaven que els veïns del carrer Sant Iscle conserven una imatge del Sant, suposadament originaria de l’antiga capella- anterior almenys a ,l’any 1773 - . http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/12/lorgue-de-lesglesia-barroca-de-sant.html Sembla que en inaugurar l’església neogotica la imatge ‘desentonava’ , i per evitar mals majors, els veïns van disposar fer un sorteig i va ser atorgada a Pere i Lluís Camprubí.
Era costum que per la Festa Major s’exposés la imatge de Sant Iscle a la finestra del seu domicili.
Aconseguia retratar-la i deixar constància del seu actua’l estat. Li caldria una ‘restauració’ que la titular actual no pot assumir – està jubilada, i això afegit al fet de viure a Catalunya, implica un augment exponencial en les despeses de tot ordre, farmacèutiques, de serveis, d’impostos i tributs ,... - . com ho tenim per assumir entre tots el cost ?, excloem de la crida a ‘l’església oficial’, i als ‘poders politics’.
coneixercatalunya@gmail.com
Em calia per cloure recollir el testimoni gràfic de l’abandó en que es troba l’església neogòtica que feia aixecar Emilia Carlès Tolrà l’any 1892.
La feina s’ha de fer – ens agradi o no – i la pilota està ara al costat de ‘l’església oficial’ , i del que s’ha donat en anomenar ‘ poders públics’ imagino que per l’absoluta manca de prestigi de la ‘ cosa pública’ al Regne d’Espanya; em refereixo al govern que encarrega samarretes de la selecció amb l’escut dels borbons Francesos, que acorda gratificacions milionàries als jugadors de futbol, i que no diu res de les víctimes de la desassistència mèdica, social ...., també als esglaons ‘inferiors’ autonòmics, provincials, comarcals i locals, que atorguen amb el seu silenci còmplice.
No hay comentarios:
Publicar un comentario