M’aturava davant d’aquest conjunt de quatre tines de planta circular, el talús que s’aprecia al fons de les imatges, em confirma que en algun moment es va dur a terme un ‘buidatge del terreny ‘ que si bé els hi dona una major visibilitat, en compromet la seva estabilitat.
Llegia que fins l’any 1962 hi havia fins a 10 tines (sis de planta quadrada i quatre de planta circular ); ). En aquella data, i segons en expliquen, degut al seu mal estat de conservació, les de planta quadrada, i les barraques van ser enderrocades.
Hem tingut ocasió de veure’n al Pont de Vilomara, a Talamanca,..i en altres poblacions del Bages; les tines arreu tenen característiques similars.
La seva planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està recobert amb peces de ceràmica envernissada. La coberta està formada normalment per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la. La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Moltes tenien una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior i a més podia servir per guardar les eines.
Les tines apareixen al Bages – i curiosament només en alguns indrets d’aquesta comarca - a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors – preferentment de les colònies americanes -, que va comportar una gran expansió agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores considerats marginals.
El raïm es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler. Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.
Les tines que trobem al costat del mas, es destinaven per a dipositar el raïm dels rabassaires que conreaven terres del mas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario