ESGLÉSIA DE SANT GIL. TORA. LA SEGARRA. LLEIDA

 L’ Assumpta Figueras Viñas publica fotografies de l’Església parroquial advocada a Sant Gil de de Torà,  població situada  al límit de la comarca de la Segarra, amb la dels Solsonès,  Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici gòtic-tardà d'una sola nau amb dos trams de volta de creueria, el cor i el presbiteri. 

Es pot accedir a l'interior de l'església a través de dues portades, una principal al mur sud i l'altra al mur de ponent. La façana que mira a la Pl. de l'Església és molt sòbria i només s'hi poden veure dues obertures d'arc escarser i un rellotge de sol al centre de la façana.

A l'extrem O de la façana s'aixeca la torre del campanar. Aquest té dos trams i presenta una planta quadrangular amb les arestes tallades i una obertura d'arc de mig punt a cada cara. Tot el parament és de pedra amb filades de carreus mitjans molt ben escairats.

 El portal d'accés presenta una porta semicircular amb la clau decorada, emmarcada per dues fornícules amb petxina i columnes estriades adossades al mur. Damunt aquesta portada trobem una fornícula central de petxina en molt mal estat. 

A l'interior es pot observar una única nau molt ampla i quatre capelles laterals a cada banda. Les del S més petites i les del N més grans i ricament decorades.

L'altar Major està presidit per la imatge de Sant Gil, patró del municipi de Torà. Tota la nau es troba arrebossada i pintada amb cromatismes ocres. Gris o rosat a les motllures i nervadures. 

Quan al topònim Torà, al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya llegim ;  En la documentació antiga Taurani (Segle XI), probablement és un derivat de l’antropònim llatí TAURUS. 

Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) parla de Tora, amb accent pla, que en una de les accepcions és coneguda també com a herba del toro, en alemany Stierkraut, perquè quan les vaques en mengen s’exciten sexualment i van a cercar el brau. Aquesta planta sembla també figurar a l’escut de Torà representada amb un toro davant l'herba.

L’escut de Torà no està “beneït” per les “patums” de l’heràldica.  

Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)apunta també la hipòtesis que Torà signifiqui el retrò d’un riu estimbant-se a les altes gorges. 

Aquest seria també el significat de Riubregós, riu de brega.

Feu com l’ Assumpta Figueras Viñas, amb totes les mesures de prevenció que calgui, visiteu Catalunya.