Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons
Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i
trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània
: la contribució dels arquitectes i els
estudiosos de la masia ( 1908-1936)*
Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Pere Queraltó i Nou (Barcelona , 1889 — Barcelona , 1967), dibuixava , el Moli i el Mas Prat Rosell de
Centelles. Osona
https://www.enciclopedia.cat/diccionari-del-cinema-a-catalunya/pere-queralto-i-nou
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1432/rec/1
La retratava l’ Antonio Gallardo i Garriga, ( 1889-1943)
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1409
Existeix encara el
moli i la masia :
https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-del-rossell
Anàvem posant noms, cognoms, dades de naixement i traspàs i en algun cas una imatge, i quan no ha estat possible us demanen que ens la feu arribar a l'email castellardiari@gmail.com, la feina és feixuga, reconforta però, poder desfer - fins on és possible - la " mala feina " que es duia a terme durant la dictadura franquista, i que dissortadament optaven per no fer els " demòcrates " que la succeïen.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario