L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942), visitava Senterada l’any
1933, i retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, únicament :
Home treballant al forn de guix de Senterada, a la carretera de Capdella
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5305/rec/1
Interior del molí de guix de Senterada
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5349/rec/2
Ens agradarà rebre imatges actuals d'aquelles instal·lacions a l'email castellardiari@gmail.com
Això, si cal, reforça la tesis, d’una expurgació majúscula, duta a terme
desprès de la victòria dels sediciosos
feixistes encapçalats el general Franco, enfront del govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República.
https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Gallardo-i-Garriga-Antoni
L’Antonio Gallardo i Garriga, li poso la O, com ho faig jo encara, per a
recordar a tothom que no estava permesa la inscripció al REGISTRE CIVIL de noms
en altra llengua que no fos la castellana, els en diuen “ ESPAÑOLA”; l’Antonio Gallardo i Garriga va ser un dels
“ grans “ de la fotografia a Catalunya,
i com a la resta, no se li ha fet el reconeixement que mereixia. Recordo
amb especial estimació una persona que qualificava als “ castellans” – en aquella
època es referia als que no eren
catalans - com “ la pesta dels conills”
https://www.flickr.com/photos/98003955@N07/albums/72177720299618293/with/52129934955
El sostre demogràfic de Senterada al cens de 1857 amb 770 ànimes, i en els anys que es feien les fotografies superava encara els 611 veïns, i es tancava l'exercici 2023 amb 160 habitants de dret.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario