lunes, 20 de mayo de 2024

CAN GELADA. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

 

Llegia que  Jaume Butinyà i Granés (Banyoles, 1906 - 1993)

https://www.banyolescultura.net/carrers/jaumebutinya.html

i, Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, 1902 – 1992)

https://cultura.banyoles.cat/ca/programacio/c/29124-cinc-centims-de-creacio-local.html

retrataven, Vista parcial de la façana de Can Gelada amb gent, Fontcoberta, ara comarca del Pla de l’Estrany


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8321/rec/6

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15234

Masia agrícola formada per diversos cossos agregats a un cos principal cobert a dues aigües, amb la façana mirant a sud, en la que hi destaquen la porta d'accés dovellada i situada en l'eix de simetria de l'edifici. Sobre aquesta hi ha una notable finestra gòtica, des d'aquesta façana, l'edifici progressa cap al nord, formant una planta rectangular al sector de llevant hi ha adossat un altre cos, també cobert a dues aigües i que es connecta amb el primer mitjançant un tercer element de juxtaposició. Aquest segon cos fa que l'era de la masia es tanqui a llevant, ja que està més avançat que la façana del cos principal.

El mal costum de citar únicament el nom propi, i el cognom patern,  indica si més no, un masclisme de manual, i dissortadament com ja deia l’Ermessenda de “Tot el que és dolent s'encomana”.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

No hay comentarios:

Publicar un comentario