Llegia de la
masia el Munt de Castellterçol; edifici de planta rectangular, que consta de planta
baixa i dues plantes pis. Presenta diversos cossos adossats, que formen un
conjunt complex.
La coberta és de
teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana
principal, que es troba orientada a migdia. En destaca l'antic rellotge de sol.
Les obertures són
rectangulars, de disposició regular, majoritàriament de pedra carejada.
El parament dels
murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista.
La casa consta en
el capbreu de l'any 1370, dins de la parròquia sufragània de Sant Julià
d'Úixols.
Avui és un destí de turisme rural:
https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=search&cat=0&pos=0
https://calbernadas.com/ca/turisme-rural/el-munt/
No la retrataven
els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/castellter%C3%A7ol
Tampoc el Josep
Salvany Blanch :
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/castellter%C3%A7ol
No podia accedir al Cataleg de Masies, en massa ocasions les " noves tecnologies " serveixen només " per complicar les coses senzilles "
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario