LA COVA DE LOURDES D’AIGUAVIVA

El Marcel Morató Tort – que excel•leix en la seva tasca de sherpa - em portava fins el petit nucli d’Aiguaviva, que pertany al terme del Montmell a la comarca del Penedès jussà – dit Baix, com a traducció literal del BAJO que se’ns imposava ‘manu militari’ l’any 1714, en la primera fase de l’espanyolització - . Visitàvem en primer lloc, la ‘cova de Lourdes’ situada en el indret on hi havia un petit molí de cereals, que havia funcionat des de l’edat mitjana; la balma de petites dimensions, està coberta amb volta ogival feta amb motllures de canya.

Està just al costat de l'antic casal senyorial, anomenat ‘la Casa Gran’; aquesta denominació merament descriptiva és – des del punt de vist històric – pròpia de gent senzilla, com els clàssics NOU/VELL, que pregonen per arreu l’estultícia amb que es tracta – maltracta – descriptivament el patrimoni històric a Catalunya.

En relació a l’edifici –més enllà d’una afirmació ‘obiter dicta ‘La gent vella del poble recorda “Doña Carlota”, una marquesa exiliada de França”, sou pregats d’aportar-nos qualsevol dada a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en sabem que posteriorment fou propietat de Josep Collaso i Gil (Barcelona, 7 d'agost de 1857, Barcelona, 8 de maig de 1926).

El retratava lateralment per minimitzar la presència dels fils ,que els mal dits ‘serveis públics’ es dediquen – desprès d’un estudi per maximitzar els danys estètics – a penjar en qualsevol edifici d’interès històric i/o cultural de Catalunya.

L’edifici de planta rectangular, està cobert a quatre aigües, i disposa actualment de tres plantes, golfes i celler al semisoterrani, segons ens expliquen, malgrat l’estucat son perfectament visibles els afegits, tant pel que fa a la llargada com a l’alçada. A la part posterior de la casa hi ha un jardí amb una gran bassa que s'abasteix d'una deu que brolla allí mateix.

Sou pregats d’ampliar i/o rectificar aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com,