COM SERÀ EL NADAL DELS QUE ESPEREN/TEMEN REBRE DIAGNÒSTICS MÈDICS?

El Nadal,  és temps de llum, retrobaments i esperança. Per a massa persones  però , es converteix en una estació d’angoixa i silenci, especialment per aquells que esperen un resultat mèdic que no arriba.

Les llums dels carrers poden il·luminar l’exterior, però dins seu hi pesa la foscor del dubte: “I si el que temo és veritat?” Aquesta espera no és només administrativa; és una espera vital, feta de dies que s’allarguen i nits que no deixen dormir.

Quan el sistema públic de salut  triga a notificar – o no ho fa - , quan una persona sent que potser alguna cosa greu s’ha desencadenat dins seu  sense que ningú li ho hagi confirmat, el Nadal deixa de ser temps de pau per convertir-se en un espai d’alerta permanent. Mentre d’altres preparen àpats i regals, aquestes persones només desitgen una trucada, una carta, una resposta que els permeti començar a comprendre què els passa.

No acostuma a passar dissortadament perquè el sistema s’ha deshumanitzat , hi ha  però, petites formes de llum: una mirada empàtica del metge que finalment truca, un amic que escolta sense pressa, un gest amable que recorda que no estem sols en l’espera. Potser el veritable significat del Nadal rau aquí: en reconèixer el dolor dels que pateixen en silenci i en fer que, per uns instants, se sentin vistos i sostinguts. 

SANT JOAN BAPTISTA DE LA MUNTANYA. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7938

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/06/goigs-sant-joan-baptista-sant-joan-de.html

Els catalans enteníem que Déu no tenia - ni té - res a veure amb l’església nacional Catòlica que recolzava la dictadura franquista.

Per això, després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, fet ignominiós que el feixisme batejava com guerra Civil, i una part de l’església nacional catòlica  com CRUZADA,  una colla de joves recolliren les restes del retaule, taparen la teulada, desenrunaren les dependències, feren tornar a rajar l'aigua a la cisterna i construïren una nova ara i pilar a l'altar de la capella. Això no obstant, el temps, inexorable, va anar malmetent l'ermita, i, fa uns pocs anys, li quedava poc per no ser més que un munt de runes.

L’any  1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l'ermita una bona part, si no tot, del seu antic esplendor. Tots els dissabtes, aquests homes hi pugen i, poc a poc, l'ermita està començant a ser el que era; se n'han reconstruït les escales, se n'ha tornat a tapar el sostre, se n'han adobant els murs., s'ha fet el foc a terra, una cuina, s'ha portat l'aigua a la font... de manera que l'Ermita de Sant Joan torna a ser un orgull per als montblanquins.

 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem tard. 

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que  Sant  Joan Baptista   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , montblanquins ,  urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA VILETA, ADVOCADA A SANTA LLÚCIA. CLARAMUNT. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llucia-de-la-vileta-tremp

https://elcanutdelsminairons.cat/2024/02/17/santa-llucia-de-la-vileta/

https://www.lospueblosdeshabitados.net/search/label/Claramunt?m=0

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36848

Llegia; ermita dels segles XI-XII. L'edifici és d'una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres adossades al mur. La capçalera original ha desaparegut i ha estat substituïda per una testera plana. És possible que originalment tingués un absis semicircular del qual només es conserva l'arc presbiteral. La porta original estava situada al mur nord i era d'arc de mig punt però actualment està tapiada i queda amagada per un cor que es va afegir posteriorment. Actualment, la porta d'entrada es troba a la façana de ponent i és d'arc de mig punt; en aquest mateix mur també s'hi troba una finestra d'una sola esqueixada.

L'aparell constructiu és format per carreus de pedra de diferents dimensions però disposats en filades regulars. L'interior està arrebossat i decorat amb pintures murals.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que santa Llúcia ens conservi la vista  i elevi a l’Altíssim la pregaria dels trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA D’ORDEN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BELLVER DE CERDANYA

 https://cerdanya.org/que-fer/turisme-cultural/patrimoni-cultural/bellver-de-cerdanya/santa-maria-dorden/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-dorden-bellver-de-cerdanya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7586

Es tracta d'una construcció / reconstrucció realitzada el segle XVIII seguint la tradició arquitectònica romànica. És un edifici de planta quadrada d'una sola nau, capçada per un absis semicircular llis i sense cap obertura. Tant la nau com l'absis estan coberts amb volta molt apuntada.

Afegida a la façana meridional de la capçalera, la sagristia és de planta trapezoïdal i la coberta de volta de canó. Al mateix costat es troba la porta principal, amb un arc de mig punt format per grans dovelles; a la part superior s'observa una filada de pedres col·locades en sardinell. També, en aquesta banda, s'obren dues petites finestres en forma d'espitllera.

Al mur de ponent s'aprecia un petit òcul, i s'hi alça un petit campanar de cadireta d'un sol ull.

El parament està compost de maçoneria de pedres irregulars i les cobertes són de pissarra a dues aigües.

Quant a l'interior, als peus de la construcció es troba el cor de fusta amb balconada balustrada, i al qual s'accedeix mitjançant una escala també de fusta; al mur de migjorn, una fornícula fa la funció de capelleta; i a la sagristia, una petita piscina està inserida al mur. El paviment és de lloses de llicorella.

El Concili d’Efes de l’any 431, reconeixia solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos), per alguna raó que no acabo d’esbrinar – més enllà de la maldat manifesta –  la denominació Marededéu s’ha respectat SEMPRE per l’església catòlica catalana, i les esglésies ortodoxes,  amb l’ocupació manu militari de Catalunya, ens imposaven també, normalment designant l’Assumpció de la Marededéu, com santa Maria, i per descomptat el  patronatge de la Marededéu d’unitats militars i  de forces repressives. 

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar els Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

 Que  la Marededéu i tot l'estol celestial,  elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASA SERRATOSA & COLELL & CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MÚSICA.VIC

 

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), va sr l’autor l’any 1921  d’aquesta casa de pisos amb una paret mitgera. Consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, i està coberta a tres vessants. Té dues façanes, una a tramuntana i una altra a ponent, que presenta unes galeries acabades amb una cornisa pròpia de l'autor. Aquest sector està envoltat per un ampli jardí. A tramuntana ia nivell de primer pis hi ha una tribuna vidrada. Al centre de l'edificació sobresurt una llanterna. Està construïda amb rajoles i la façana està decorada amb pedra, arrebossada i estucada, i té bonics elements de ferro forjat. La teulada és de teula àrab i vidrada.

 Amb l'expansió urbana de Vic, a principis del segle  XX, es va traçar el nou carrer de Torras i Bages que venia a substituir el carrer de  Santa Teresa a la sortida de Vic cap a la carretera de Sant Hilari, que va promoure més tard la urbanització cap al sector de llevant de la ciutat fins a enllaçar amb els edificis del carrer  dels Caputxins i cap a la carretera de Roda.

La casa  Serratosa / Collell va ser dissenyada per l'arquitecte M. Raspall i es va acabar de construir el 1921.

Amb la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco  enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

 Manel Gausa  Raspall (  Barcelona, 6.2.1892 + Vic 22.9.1976 ) - del que ens agradarà rebre una imatge a l'email castellaridari@gmail.com )  va rebre l’encàrrec de refer els desperfectes provocats pel conflicte bèl·lic , conservant el modernisme típic de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)

L'any 1981 l'Ajuntament compra aquesta casa per ubicar l'Escola de Música.

El 2007 aconsegueix el reconeixement com a Conservatori Professional de Música.

2010: El 23 d’abril s’inaugura L’Atlàntida, un edifici emblemàtic de la ciutat, obra de l’arquitecte  Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, País Valencià 1945 ) , i que acull el Teatre, l’Auditori i la nova Escola de Música.

 El nou Auditori portarà el nom del músic i exdirector Joaquim Maideu i Puig (Ripoll, 20 de desembre de 1938 - Vic, 29 de novembre de 1996) 

El 27 d’abril l’EMVIC celebra el concert inaugural del nou edifici encara que aquest no entrarà en funcionament fins el curs següent.

La Casa Serratosa es destina a administració i serveis de l’EMVIC, de la nova Fundació L’Atlàntida i de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament.

https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-carme-collell-o-casa-serratosa/

https://www.barcelonagalleryweekend.com/pdf/artists/20200730171318_4710_Artur-Ramon-Art---Carme-Collell-Blanco---Bio-ESP.pdf

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24627

 Francesc de Borja Moll Casanovas (Ciudadela, Menorca, 10 d’octubre de 1903-Palma de Mallorca, 18 de febrer de 1991) a la seva obra “Els Llinatges Catalans”, escriu que Serratosa és la grafia aglutinada de -serra tossa-, “serra pelada, sense vegetació”.

A Catalunya hi ha dos llocs anomenats Serratosa: l'anomenada Casa Serratosa, que es troba a Vic, i la masia Serratosa al municipi de les Masies de Voltregà (Osona), de la qual probablement van prendre el nom per cognom els progenitors del llinatge.

 Segons el fogatge o cens de llars català de 1553 tenien els Serratosa casa solar a Sant Hipòlit de Voltregà. 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

L’ASSASSINAT DE CALIGULA/TRUMP

 

La nit havia caigut sobre Washington D. C  com una cuirassa. Els fanals d’oli tremolaven a les columnes  de la Casa Blanca i el murmuri de l’aigua dels estanys semblava resar pels morts abans d’hora. Calígula —emperador i actor del seu propi deliri— somreia davant els miralls de bronze, vestit amb una toga tenyida d’un vermell tan viu com la sang que aviat brollaria.

 

El Senat havia callat massa temps. Els conspiradors, disfressats de servidors fidels, es movien entre les ombres, James David Vance  ( nascut  James Donald Bowman; Middletown, Ohio, 2 de agost de 1984), esperava que Caligula /Trump travesses  el passadís subterrani que unia el teatre amb els seus banys privats, el murmuri s’esvaí. Els soldats tancaren les portes. Vance avançà amb calma, portant a la mà una espasa curta ornamentada amb un pom d’àguila —una rèplica del gladius de Roma i de l’orgull d’una nació que encara es creia eterna.

 

—César— digué amb veu continguda—, el teu temps s’ha mesclat amb el del deliri.

 

Calígula esclatà a riure. Amb el cap cargolat, el seu rostre tenia una lluïssor que recordava certs retrats moderns d’homes que creuen posseir la veritat absoluta. Només li calia un barret militar   per completar el símil.

 

—Ningú no pot jutjar-me!— bramà el tirà—. Jo sóc Amèrica , jo sóc l’esperança del poble!

 

Vance no contestà. Només mirà l’home amb una mena de tristesa antiga, com un profeta cansat de repetir la lliçó. Amb un sol cop ferm, l’espasa li travessà el pit. El silenci fou tan profund que semblava una oració. Els conspiradors contemplaren el cadàver, fins que algú, tremolant, va xiuxiuejar: “El déu ha mort”.

Vance respirà l’aire humit de Washington. Sabia que els imperis, antics o nous, sempre trobaven els seus Cèsars i els seus assassins.  I  que la història és repeteix una vegada i altra.

 

 

 

IN MEMORIAM. ACADÈMIA CARBONELL & FALCÓ. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 

Fa anys que maldem per fer un inventari dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  i val a dir que esperàvem trobar més col·laboració tant en l’àmbit privat – persones -, com en el públic, Consistoris, Entitats Culturals, Arxius,...

Trobava a :

https://canalblau.tv/2025/08/11/exalumnes-de-lacademia-carbonell-de-vilanova-fan-memoria-cada-any-daquesta-antiga-escola/

Fotografies antigues ens mostren com era la façana de l’edifici que acollia l’Acadèmia Carbonell. De fet, el nom a la façana es va mantenir fins que l’edifici se’l va enderrocar per aixecar l’actual.

L’Acadèmia Carbonell va obrir portes l’any 1919 i estava impulsada per Francisco de Paula Carbonell i la seva esposa Carme Falcó. Ens agradarà tenir noticia dels cognoms materns, i del lloc i data de naixement i traspàs d’ambdós a l’email castellardiari@gmail.com

 

Un bon grup d’exalumnes de les últimes promocions que van estudiar a l’Acadèmica Carbonell es reuneix un cop l’any per posar en comú els records que tenen d’aquella època, entre ells el rigor intel·lectual  dels mestres i el petit pati on jugaven.

 El cas del Josep Rigual era de molta més proximitat: la seva família hi tenia un negoci a la planta baixa de l’edifici. Era un centre privat i no era mixt, perquè a la Carbonell només hi estudiaven nois i agrupava alumnes de diferents edats.

Ja fa deu anys, que un cop l’any, un grup d’exalumnes es reuneixen per mantenir viu el record d’aquesta escola.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, els vostres fills, nets, besnéts,.., us hi agrairan.