L’ESGLÉSIA DE SENTÍS ESTÀ ADVOCADA A SANT JULIÀ O A SANT JOSEP?. SARROCA BELLERA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-de-sentis-sarroca-de-bellera

https://www.monestirs.cat/monst/pajus/pj10sent.htm

https://www.bisbatlleida.org/sites/default/files/Inventari%20immobiliari_0.pdf

Sembla que l’actual advocació és la de Sant Josep. 

Si existeixen ens agradarà rebre’n un exemplar dels Goigs, i si fis possible imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com .

El mal record  del “ Carnicer del Pallars “ Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), no s’esvaeix, ben al contrari amb les continues crides al genocidi que es tornen a fer des de les files dels partits antidemocràtics.

Que sant Julià, Sant Pere, i tota la cor celestial ,   elevin a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i perquè els genocidis sobre els palestins, els kurds i totes les minories ètniques i/o culturals s’aturin.

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

TENIU DADES DE L'AUTOR DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DE L'AJUDA DE BALENYÀ. OSONA

 El bisbat de Vic no té dades publicades de la destrucció que patien els edificis religiosos com a conseqüència de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern legítim i democràtic de la II República, i per la signatura del bisbe,  Joan Perelló i Pou, nascut a Santa Maria del Camí (Mallorca)   el 30 d'abril de 1870, i que  va ser preconitzat com a bisbe el 20 de Juny de 1927, de la carta col·lectiva que beneïa els crims de franquisme.

 Va ser Bisbe de Vic entre els anys 1927 i 1955

El bisbe Romà Casanova i Casanova (Deltebre, 29 d'agost del 1956)s’havia de fer enrere de la seva invitació a l’arquebisbe de Valladolid,  Luis Javier Argüello García (Meneses de Campos, 16 de mayo de 1953), que sembla enyorar-se d’aquell episodi tràgic que l’església batejava com LA CRUZADA. 

Altar del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda de Balenyà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/48310/rec/1

Teniu dades de l'autor de la imatge de la Marededéu de l'Ajuda ?. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu de l'Ajuda elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

IN MEMORIAM. L’ALBÈNIZ DE BADALONA .

 

Anys 50´s . “L'Albèniz” a Badalona, el institut d´ensenyament on s´han format molts badalonins, fundat l´any 1933, ha tingut diferents indrets fins l´actual al Parc Serentill.

El de la imatge correspon a la Avinguda Marti Pujol cantonada amb Anselm Clavé i la fotografia va ser feta per Jesús Morales l´any 1957.

https://agora.xtec.cat/ies-isaac-albeniz/linstitut/historia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Isaac_Alb%C3%A9niz

IN MEMORIAM. CAN CARNER. CONVENT DE LES GERMANES JOSEFINES DE LA CARITAT DE MOIÀ.

 

https://www.perplexity.ai/search/germanes-josefines-moia-histor-GzgUB4qVR4.tneqQumqVPw

Les Germanes Josefines de la Caritat són una congregació religiosa de germanes, institut de perfecció femení fundat per Caterina Coromina i Agustí en 1877, dedicada a l'assistència als malalts i els necessitats, especialment ancians.

Les Germanes Josefines es van fer càrrec de l’assistència als malalts pobres de Moià, tant a domicili com a l’hospital local. La seva abnegació i dedicació van ser molt valorades per la població, fins al punt que es va crear una Junta governativa i administrativa sota la presidència de l’arxipreste per fomentar i donar suport als serveis humanitaris que les Josefines prestaven als malalts, cuidant-los i consolant-los en els seus sofriments. Aquesta tasca va ser reconeguda com una garantia d’èxit i un consol pels malalts de la vila.

A partir de 1971, les Germanes Josefines van assumir la gestió i atenció de l’Hospital de Pobres de Jesucrist, un edifici històric que ja havia estat regentat anteriorment per altres ordres com les Carmelites de la Caritat des de 1848. Aquesta institució, fundada al segle XIII, va esdevenir un centre assistencial clau per a la gent gran i els més necessitats de Moià.

Un dels espais més emblemàtics associats a les Germanes Josefines a Moià és l’antic convent ubicat a Can Carner, un gran casal del segle XIV que va ser adaptat com a convent de les germanes fins a temps recents. Aquest edifici, conegut popularment com Can Carner, forma part del patrimoni històric i arquitectònic de la vila.

http://www.latosca.cat/La_Tosca_03-2008.pdf

L’atenció als col·lectius mes desvalguts es materialitzaria també amb altres Congregacions com  l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes, dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau a l'any 1870. Les seves germanes, conegudes com a Germanes de Sant Josep o Vetlladores. 

La mal dita I.A  no distingeix entre una i altra Congregació, i com l’estultícia s’encomana més que la grip, hi haurà qui afirmarà que son les mateixes.   Insistiu cordialment en que no és així.

Avui diumenge 8.6.2025  es durà a terme  el DESFILE A FAVOR DE LA MÀFIA EN MADRID

Sembla que desfilaran PERFECTAMENT IDENTIFICADES , totes les Unitats Administratives implicades

Hi haurà una representació MOLT DESTACADA de la SANTA COMPAÑA

S’esperen també Unitats Distingides en el Genocidi de Gaza i una ALTA REPRESENTACIÓ dels EEUU

Farà força patxoca.

 

L’ESGLÉSIA DE SANT MARCEL DEL GUINARDÓ, AIXOPLUGA LES CELEBRACIONS DE SANT FERMÍ. BARCELONA

  

Sant Fermi no té cap capella, ermita, església,.., a la ciutat de Barcelona, i la parròquia de Sant Marcel , al  Carrer Petrarca, 52; 08031 Barcelona, - santmarcel134@arqbcn.org -   acull les celebracions de la comunitat navarresa.

https://beteve.cat/cultura/sant-fermi-barcelona-txupinazo-vuit-dies-activitats-casa-navarros/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14692

L’església de Sant Marcel, situada entre els barris d'Horta i Vilapicina, va ser creada com a Parròquia l'any 1970 per l'arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín​ (Villanubla, Valladolid; 16 de enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de agosto de 2004) i l'any 1974 es va obrir al culte un local provisional.

 L'any 1980 es va inaugurar l'edifici actual, construït al costat de l'antiga masia de Can Querol, propietat de la Fundació Valldejuli, que en va cedir el terreny.

És un edifici de planta pentagonal, de costats desiguals, que passa molt desapercebuda des de l'exterior.

 La part més moderna correspon a la reforma de l’arquitecte  Gerard Duran Barbarà del 2019, la part de maó és de l’arquitecte Pere Piqué Sabadell.

 

https://cotsiclaret.com/lang-ca/pag/noticias/?id=155

Publicàvem suara :

TENIU DADES I/O IMATGES DE CAPELLES, ERMITES, ESGLÉSIES DE CATALUNYA ON ES VENERI A SANT FERMÍ?.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/06/teniu-dades-io-imatges-de-capelles.html

Ens agradarà rebre les vostres informacions a l'email castellardiari@gmai.com 

Que sant Marcel, Sant Fermí, i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

ESGLÉSIA DE VALLS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA PER INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA HERÈTICA DEL REINO DE ESPAÑA. GUIXERS. EL SOLSONÈS, LA COMARCA MÀRTIR

 

Felip V, eternament maleit davant Déu,  establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-valls-guixers

Església ubicada a l'esquerra de l'aigua de Valls, sortint de l'estret de Vallpregona. Consta d'una nau i absis quadrat amb orientació nord-est. La nau de coberta no és romànica. Una teulada única cobreix absis, nau i porxo. L'absis, avui sagristia, és més estret que la nau tant a l'interior com a l'exterior, si bé per la banda del costat de l'epístola ha perdut l'encaix amb la nau. També ha perdut la volta, substituïda o amagada per un cel ras. L'absis és bastit damunt un sòcol quadrat. Estant refets part del frontis i tot el mur del costat de l'epístola. Hi ha dues portes amb llinda, una al frontis i una altra tapiada al mur del costat de l'epístola amb data de 1731. El parament és de pedres escairades a cops de maceta i afilerades.

De les finestres l'única romànica és al mig de l'absis, és d'arc de mig punt adovellat i dues esqueixades.

Ens  agradarà rebre una imatge de la Marededéu que es venera en aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17322

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/01/goigs-santa-maria-de-valls-la-casa-nova.html

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2016/06/santa-maria-de-valls-guixers-solsones.html

Que la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PORRERA, ADVOCADA A L’APÒSTOL I EVANGELISTA SANT JOAN. EL PRIORAT.

 

https://reusdigital.cat/noticies/prioratdigital/sant-joan-de-la-cirereta-o-el-portic-festiu-de-porrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11344

L’església de Porrera, advocada a Sant Joan apòstol i evangelista  fou  bastida en substitució d'una anterior, l’any 1754, previ un acord dels veïns que cediren diverses rendes per a tal fi. L'edificació comportà la destrucció d'edificis antics que hagueren d'aportar el solar i se n'encarregà el mestre d'obres de Falset Joan Oliver i el seu fill, per un import total de 17556 lliures.

La primera pedra fou col·locada el 9 d'agost de 1763 i bou beneïda el 29 de setembre de 1771. Hom hi instal·là altars procedents del temple antic i el 1776 un orgue construït a Reus.

Durant l'ocupació dels francesos fou convertida en estable i el 1833 es renovà el campanar.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats ple general Franco contra el govern LEGÍTIM i  DEMOCRÀTIC  de la II República ,  es cremà l'arxiu parroquial i la totalitat dels altars

 La cúpula, molt malmesa, s'ensorrà ,  i  a l'estiu del 1987 s'han enllestit les obres de reconstrucció.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs en llengua catalana a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/02/goigs-sant-joan-evangelista-en-el-seu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-de-porrera

Que Sant Joan apòstol i evangelista  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.