ESGLÉSIA PARROQUIAL I CEMENTIRI DE CANELLES, ADVOCADA AL PROTOMÀTIR SANT ESTEVE, NAVATA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-canelles-navata

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19914

Constatava que novament son accessibles les imatges a Patrimoni Gencat.

L’Església de Canelles, advocada al protomàrtir Sant Esteve és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. El parament de la façana principal es trobava amagat per una capa de calç, que es va treure en la restauració qaue es va fer de l'església el 1992 La porta d'accés es troba situada al centre; és d'arc de mig punt amb motllura guardapols superior. Al damunt de la porta hi ha una petita finestra d'arc de mig punt, amb motllura guardapols i ampit sobresortint. És remarcable la utilització decorativa del maó a la façana (motllures i coronament esglaonat). Al parament de la banda de migdia hi ha afegits la sagristia i el campanar , de construcció molt posterior a la de la resta de l'església. L'absis té una petita obertura d'arc de mig punt. A l'interior, la nau té volta de canó al tram més pròxim als peus i apuntada a la banda de llevant propera al presbiteri.

la Reial Cèdula de Carles III de 3 d’abril de 1787 ordenava situar els cementiris a l’exterior de les poblacions, això va generar unes plusvàlues exponencials a les grans ciutats on es s’alliberaven grans parcel·les per aixecar-hi noves edificacions.  Europa encara riu per la ximpleria dels “ efluvis”  com excusa per la que podem considerar la primera gran operació immobiliària de caire especulatiu.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=12500

Si existeixen, ens agradarà rebre una imatge dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que el protomàrtir sant Esteve   elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

MAREDEDÉU DEL CASTELL DE SALINOVES. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

 

El sostre demogràfic de la Baronia de Rialb, s’assolia al cens de 1857 amb 1665 habitants,  a Catalunya en aquella  data consten 1.652.291,  de les quals 235 060 vivien a Barcelona.

A darreries de l’any 2024 consten a Barcelona  1.702.547 habitants de dret, la població de Catalunya a 1 de gener de 2025 és de 8.113.490 habitants, i a la Baronia de Rialb , tancaven l’any 2024 amb 231 ànimes, en un terme de 145,1 km² , pràcticament igual que tota la comarca del Barcelonès, 145,8 km² , que compren les ciutats de Badalona, Barcelona,  l’Hospitalet de Llobregat, San Adrià del Besos i Santa Coloma de Gramenet

El Patrimoni històric de la Baronia de Rialb, supera amb escreix el de la Comarca del Barcelonès, i el seu abandó és una mostra més de l’abandó secular de la Catalunya interior.

https://www.baroniarialb.cat/portfolio-items/santa-maria-del-castell-de-salinoves/

Patrimoni Gencat ha fet algun canvi i no son accessibles les imatges: El perjudici, hi ha milers de pàgines amb enllaços a Patrimoni Gencat, és d'una magnitud semblant a l'espoli de Sixena.  Un èxit més dels enemics de Catalunya.

Els dies passen, i malgrat les peticions, les publicacions a la premsa,  no es reverteix aquesta situació.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25275

Envieu una queixa a comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat , entenem que des del REINO DE ESPAÑA, dia si, i dia també, es posin pals a les rodes en la tasca de fer conèixer el Patrimoni històric de Catalunya.   No entenem però, que això es faci també des de la Generalitat. Esperem que el Parlament esbrini  que està passant consultes@parlament.cat  ,  i que la premsa ho controli cultura@ara.cat , redaccion@lavanguardia.es , redaccion@elnacional.cat​​, opinio@ara.cat

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-abans-santa-llucia-del-castell-de-salinoves-o-de-ca-nolivelles-la

Santa Maria, abans Santa Llúcia, del castell de Salinoves o de Ca n’Olivelles (la Baronia de Rialb)

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs, i una imatge de la Marededéu,  a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me ; els catalans i la resta del món catòlic – excepció feta de l’església herètica del REINO DE ESPAÑA -  d’ençà del Concili d’Efes de l’any 431,  SEMPRE l’anomenem Marededéu,  això de SANTA, NUESTRA SEÑORA, VIRGEN, es perfectament aplicable a les deïtats profanes molt venerades al REINO, la virgen de las Fosas, la virgen de las mentiras,   nuestra señora del narcotráfico , nuestra señora del lawfare, nuestra señora de los incendios forestales,  nuestra señora de la Cal Viva, i més recentment nuestra señora de los cribados,…, en els propers dies, setmanes,.., apareixeran noves i més terribles advocacions profanes.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/868

El poble de Sant Cristòfol de la Donzell ‒o antigament coneguda com a Sant Cristòfol de Salinoves‒ és un dels nuclis disseminats que forma part del municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera

Aquesta església presenta problemes d’identificació. Així, segons els estudiosos Vidal-Vilaseca es tracta de l’antic monestir de Sant Cristòfol de Salinoves, ben documentat des del segle X; tanmateix, en el seu inventari Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) la posa sota l’advocació de santa Maria. Aquesta segona identificació és la correcta, perquè en la documentació de la Seu d’Urgell, en concret en una visita pastoral del 1758, consta que el seu titular és santa Maria dels Àngels, advocació que a l’origen degué ésser simplement santa Maria

Que la Marededéu   elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESGLÉSIA DE CASTELLVI DE ROSANES, ADVOCADA A SANT ISIDRE?. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Mossèn Ramon Palomera i Serrainat ( 1921 + 2007 ) va ser el promotor de l’església de Sant Isidre de Castellví de Rosanes. Com és mal costum,  cap dada de l’autor del projecte, ni dels artesans que hi treballaven. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

http://www.amartorell.com/html/public/portal?showContent=NOTICIES&content=46630

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18168

Patrimoni Gencat que des de dates recents a restringit l’accés a les imatges del Patrimoni , en diu;  edifici de  planta rectangular, construïda en maó, sostre de teules a dues vessants, aquesta església té un estil proper a un "neoromànic" del   segle  XX.

Fotografies. Alex Salvó Rivero 

A la paret més llarga té tres finestres dobles d'arc una mica apuntat. A la part de la façana, un campanar tipus espadanya amb dos campanes en angle i una finestra simple. La porta d'entrada és rectangular i precedida per un petit porxo de teules amb inclinació, que la cobreix. Al costat de la porta hi ha tres finestres.

Pel que fa a la restricció d’accés a les imatges queixeu-vos a l’email agenciapatrimoni@gencat.cat

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-isidre-castellvi-de-rosanes.html

Demanarem dades a info@castellviderosanes.cat

Que sant Isidre i   tot l'estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

IN MEMORIAM. SANTA EULÀLIA D’ESTAÓN . VALL DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-destaon-ribera-de-cardos

Llegia; A la dècada dels anys vint d’aquest segle  XX , i segons la història local oral, el rector Miquel Vidal Ninou, nascut a Ribera de Cardós el 1894,  , que utilitzava l’església de Sant Jaume a l’estiu i la de Santa Eulàlia a l’hivern per motius simplement de comoditat, modificà aquesta darrera: ocupà part de la nau per ampliar la casa de la rectoria i, aterrant l’absis romànic —d’on prèviament s’extragueren les pintures, que foren transportades a Barcelona—, hi construí un nou presbiteri, el qual, en enrunar-se en la dècada dels anys seixanta, ocasionà l’ensulsiada de la coberta i part de les parets de la nau romànica

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

De Sant Jaume en diu Ceferí Rocafort   Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) , dins la Geografia General de Catalunya, en descriure l’actual església parroquial diu: “...dessobre de la penya de Sant Jaume... en lo mateix punt hi havia hagut, segons sembla, altre temple baix la mateixa advocació”

http://indretsdelleida.com/pallarssobira/Valldecardos/Estaon/Estaon.html

https://elblocdestaon.blogspot.com/2006/04/monuments-esglsia-parroquial-de-sant.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

En el cens del 1857 , Estahon apareix amb 552 habitants i 119 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Anás, 76 habitants i 20 cèdules; Aynet de Cardós, 85 i 15; Bonestarre, 59 i 11; Estahon, 208 i 43, i Lladrós, 124 i 30.  Al tancament de l’any 2024, consten 21 habitants de dret a Estaón.

   Que santa Eulàlia, sant Jaume     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels cardosencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

TORRE BLAVA. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Llegia que la  Torre Blava va ser promoguda l’any 1925  per Pedro Cenarro Sanchez, que havia estat Jutge de Primera Instància de Figueres.

 El projecte el va firmar l'arquitecte Joan Roca i Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973)

 La casa es va ubicar al nou sector residencial format arran de l'obertura dels carrers Olot, després anomenat Concòrdia, i Santa Llogaia, en un territori que en aquella època s'anomenava Els Aspres.

L'edifici segueix la tipologia de ciutat-jardí de les torres d'estiueig de la burgesia, emmarcades dins l'estil noucentista.

L'any 1999 aquest edifici va ser rehabilitat integralment com a comerç i habitatge unifamiliar. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la rehabilitació a l’email castellardiari@gmail.com

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. HOTEL LA CONGESTA & HOTEL MIRAMAR. EL PORTBOU QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

Llegia;  Gran Casino i  hotel la Congesta, obra de 1913 de  l’arquitecte Manel Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938) , que entre d’altres edificacions és l’autor, juntament amb Gaietà Buigas  Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851[1] - 1919), del balneari de Vichy Catalán. Una joia de l’arquitectura modernista que, a diferència del Congesta -enderrocat els anys 80 del segle passat-, encara continua en peu i en actiu a Caldes de Malavella.

Manel Almeda Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938) també va construir el teatre municipal de Girona, la capella del cementiri de Sant Feliu de Guíxols i el cafè La Unión de la mateixa població.

El gran hotel i cafè Congesta de Portbou tenia inicialment 24 habitacions i 30 llits i disposava de bany. Era propietat de Jorge Gineste ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs i la seva peripècia vital  a l’email castellardiari@gmail.com )

L’any 1935 es va fer una ampliació de l'Hotel i es va fer el Saló Congesta,  obra de l'arquitecte gironí Josep Esteve Corredor (1896-1965), autor de La Salle de Girona, de la Casa Herrero de Portbou i un munt de cases senyorials a Girona.  Va ser col.laborador de Rafael Masó  Valentí (1880–1935). Ens agradarà rebre'n una imatge actual a l'email castellardiari@gmail.com 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30799

L’any 1940 l’hotel Congesta es va passar a dir Hotel Miramar, mantenint el nom de Congesta el teatre / cinema.

Els anys 80 es va enderrocar l'edifici i en el seu lloc s'hi va construir el bloc d'habitatges que hi ha actualment.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/portbou/tots/gran-casino-la-congesta

És cert que de Joans, Joseps, Maries i ases, n'hi ha per totes les cases, tant com que d’alcaldes com José María de Porcioles Colomer (Amer, Gerona; 15 de julio de 1904-Vilasar de Dalt, Barcelona; 3 de septiembre de 1993), a cada poble, vila o ciutat,  n’han tingut almenys un

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL MAS GUSI/MOLI NOU DE CALABUIG, ADVOCADA A SANT NICOLAU. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Llegia de la capella del mas Gusi, advocada a sant Nicolau, edifici  d'una sola nau de planta rectangular, amb contraforts als laterals. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt bastit amb maons, amb un gran rosetó enreixat amb la data de 1891. Està coronada amb una petit campanar d'espadanya, també de maons.

Fotografies. Jacob Casquete Rodríguez 

La construcció és bastida amb un aparell de còdols i pedra desbastada amb fragments de maons.

La casa, amb el jardí, les diverses construccions agrícoles annexes i la capella formen un atractiu conjunt construït per un indià que va fer fortuna.  Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i alguna dada de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com , en demanarem informació a l’email  alcaldia@bascara.cat

La construcció presenta modificacions i ampliacions posteriors. En els anys vuitanta va ser dividida en diversos habitatges de lloguer.

Actualment, després d'una rehabilitació, acull una casa de colònies amb serveis de granja - escola.

https://www.molinoucalabuig.cat/ca/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que sant Nicolau elevi  a l’Altíssim la pregaria dels bascarencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern