Desconegut, categoria que creava la dictadura franquista en el tràmit de digitalitzar els arxius
catalans, retratava Castillo de Tor , entre 1895 i 1925,
el poble de Castilló de Tor amb la Noguera de Tor en
primer terme
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/28199/rec/1
Ens agradarà tenir noticia d’aquest “ deconegut”, nom, cognoms, lloc i data
de naixement i traspàs i la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com
El sostre demogràfic del Pont de Suert, s’assolia al cens de 1960 amb 4639 ànimes , 175 de les quals vivien a Castilló de Tor, es
tancava l’exercici 2023 amb 2.371 habitants de dret, 9 dels quals consten com a residents a Castilló
de Tor.
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870)
descriu Castelló de Tor dient que és en el vessant
sud-est d'un turó, a la riba dreta del riu Flum de Tor; deia que estava
perfectament ventilat, i que té un clima fred, que produeix calenturas pútridas
i inflors a causa dels aires humits i freds que hi regnen tothora. El poble,
segons ell, estava format per set unides a l'església, en part a la plana, i en
part a la costa del turó. L'església era dedicada a Sant Esteve, i té categoria
de parròquia. L'any 2023 es trobava en un estat lamentable, amb la volta
completament esfondrada
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18203
El cementiri, fora del poble, era en un lloc que no podria produir
perjudicis al poble; hi havia també una capella dedicada a la Mare de Déu del
Remei.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/12/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-castello.html
Esmenta el riu com a subministrament d'aigua per a regar prats i horts,
fins a uns 30 o 35 jornals de terra de segona classe, a més de moure un molí
fariner, que només funciona a temporades. La terra és tota de segona i tercera
qualitat, pedregós a la part muntanyosa i amb bastant de bosc, tot i que no
espès. S'hi collia blat, ordi, sègol, hortalisses i pastures, que eren la
collita principal. S'hi criava bestiar de llana, eugues, porcs i bous i vaques,
així com mules necessàries per a les feines del camp. S'hi feia abundosa de
llana de la millor qualitat. Consten 31 habitants l‘any 1845
Que la Marededéu , el protomàrtir Sant Esteve i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels amazics, illencs, gitanos,, asturians , aragonesos , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.