jueves, 3 de abril de 2025

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MONTMELÓ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 

L’edifici projectat per l’arquitecte  Eusebi Bona i Puig   (Begur, l’Empordà jussà , 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972), s'inicia l'any 1919 i no es  conclou fins l'any 1927.


 Els cossos laterals originàriament eren l'escola, amb segregació de sexes, mentre que el cos central estava destinat a les oficines municipals.


https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/eusebi-bona-i-puig

Actualment tot l'edifici està destinat als diferents serveis de l'Ajuntament

Al cens de 1920 constaven 642 ànimes,  l’any 1960 es duplicaria la pobla vió  1.366, i es tancava l’exercici 2024 amb 8.906 habitants de dret. Trobar un montmeloní, montmelonina, amb avis i pares nascuts també a Montmeló,  és un més extraordinari que trobar un polític honest.

lunes, 24 de febrero de 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LLASTANOSA, ADVOCADA A SANT ISIDRE LLAURADOR. NAVÀS

 

Llegia; Al segle XVII es té constància de l’existència de la capella de Sant Isidre de la Llastanosa, construïda el 1619 i de la qual en queden poques restes.




El 1878 es va ampliar la part de llevant que incloïa la capella.

 El retaule de la capella, que s’ha conservat en part, tenia una inscripció que deia: “JUAN VILA 1887”.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim Llastanosa, és un col·lectiu  vegetal derivat de llastó 'graminia semblant a una espècie de palla seca o fenaletes'

La signatura de la CARTA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES en la que la Jerarquia Catòlica beneïa l'alçament dels militars feixistes, com  intuïa el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943),  tindrà com a conseqüència el creixement del laïcisme, i qui sap, si la desaparició de la mateixa església catòlica. 

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

Que Sant Isidre, malgrat la seva procedència madrilenya, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.


CAPELLA DE VALLBONA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. NAVÀS. EL BAGES

 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vallbona

Al segle XVII, es construí la capella, dedicada a Sant Pere i situada a uns 100 metres.





En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, la capella fou saquejada i se’n va destruir el retaule que hi havia

https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallbona

La signatura de la CARTA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES en la que la Jerarquia Catòlica beneïa l'alçament dels militars feixistes, com  intuïa el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943),  tindrà com a conseqüència el creixement del laïcisme, i qui sap, si la desaparició de la mateixa església catòlica. 

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

Que Sant Pere elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


martes, 18 de febrero de 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE MAS PALOU & SANTA MARIA D’ABELLA DE LA CONCA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL PALLARS JUSSÀ.

 

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2100/2130_SMMasPalou/SMMasPalou.htm


El Mas Palou  d’Abella de la Conca, serva restes de l'església de Santa Maria, actualment integrada en els edificis de la casa, però visible a través de la porta exterior adovellada, està integrada en els edificis que formen el Mas Palou, antigament anomenat Mas de Santa Maria, de manera que només es manifesta a l'exterior a través de la porta i d'un contrafort del mur de ponent. Tot i que ha rebut moltes transformacions, el seu origen, per l'aparell que se n'aprecia, és medieval, d'època romànica. És d'una sola nau, amb porta oberta a migdia

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, imatges antigues de l’església, i de la imatge que s'hi venerava. 

No en trobava informació a l’Enciclopèdia catalana

No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

El REINO DE ESPAÑA no té entre les seves prioritats el Patrimoni històric de Catalunya.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

 

 

ERMITA DE SANT ALEIX DE CLAVEROL. EL PALLARS JUSSÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-aleix-el-pont-de-claverol

Les restes conservades corresponen als murs laterals d’un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual s’endevina el perímetre exterior. Devia estar coberta amb embigat de fusta, si tenim en compte l’escàs gruix de les seves parets, que es mantenen en una alçada variable, però no superior a 1,50 metres. 

De les parets, a part el perímetre absidal, es conserven les cantonades amb la façana oest, totalment desapareguda i on devia situar-se la porta, de la qual no hi ha vestigis, com tampoc de cap finestra.

 


L’aparell és de reble ben ordenat en filades que tenen una certa uniformitat, palesant formes constructives rurals, probablement del segle XI.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs, i si fos possible imatges antigues de l'ermita a l'email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

El REINO DE ESPAÑA no té entre les seves prioritats el Patrimoni històric de Catalunya.

sábado, 15 de febrero de 2025

ESGLÉSIA DE SAPEIRA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ

 

El topònim Sapeira indica que el poble dalt d'un turó rocós, ipsa petra

El topònim Sopeira indica que el poble és sota una roca,  sub petra, o, en català antic, sots peira

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=7835

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-sapeira-tremp

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43403

Llegia, edifici romànic molt transformat, consta d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb arcs torals. Avui el cos rectangular de la sagristia ha substituït a la capçalera absidal. També s'han afegit capelles als murs nord i sud i s'hi ha adossat una rectoria actualment ruïnosa i un campanar de torre, recentment refeta amb obra de maó vist. La porta original, en el mur meridional, estava conformada per un arc apuntat, amb una arquivolta en degradació que constava d'un guardapols bisellat i que arrencava d'una imposta senzilla, igualment bisellada. La construcció d'un tercer arc, més baix, altera notablement la composició original. Els paraments són de carreus ben tallats i polits, disposats en filades uniformes, mentre que a la part baixa del mur l'obra mostra únicament carreus escapçats.


Ens agradarà. Si existeixen, rebre  a l’email  castellardiari@gmaI.com un exemplar dels Goigs, i si és possible imatges del interior de l’església.

També, si és possible, aclarir quina és l'advocació de l'església, sembla que per als Bisbat de Lleida està advocada a l'Apòstol Sant Pere.  

No ens cansarem de recordar que  el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA D’AMARGÓS, ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. LA ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ.

 https://elcanutdelsminairons.cat/2024/09/06/la-immaculada-concepcio-de-torre-amargos/



https://elromanic.wordpress.com/2022/12/08/santa-maria-de-la-torre-damargos-sant-esteve-de-la-sarga/


Ens agradarà, si existeixen, rebre els Goigs a l’email castellardiari@gmail.com


El sostre demogràfic de Sant Esteve de la Sarga s’assolia al cens de 1857 amb 1096 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 127  “ desanimats “ habitants de dret, eufemisme que amaga el fet que el nombre REAL de persones que viuen de forma permanent en aquest terme pot ser força inferior.


Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetànies a la dictadura franquista, enviant-nos imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/edificis-escolars-dels-pallars-


El REINO DE ESPAÑA ha esmerçat moltíssims diners en mantenir les seves estructures i superestructures polítiques, i poquíssims  en la conservació del Patrimoni Històric català. 


No ens cansarem de recordar que  el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.


L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.


Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.