miércoles, 3 de diciembre de 2025

EL MIRACLE DEL PESSEBRE NADALENC.



L’any 2025 havia estat dur ;  les llargues sessions de quimioteràpia   que  provocaven,  fatiga, problemes intestinals  i limitacions diàries , i que ens  feien  valorar  el fet de superar cada sessió com una petita victòria.  En teníem  programada una pel dia 10 de desembre.

Malgrat això, i sobretot a instàncies de l’esposa, pujàvem a les golfes per baixar les figures antigues: el Nen Jesús somrient, la Mare de Déu serena,  Josep amatent  com sempre,  els Reis sense camells,  plens però , de misteri, l’àngel lluminós,  el pastor i les seves ovelles, la vaca i la mula fidels. La mestressa de casa, el puntal de la família ,  amb les seves hàbils  mans i l’excepcional  sentit dels colors i  les proporcions,  va confegir el pessebre que romandria  al menjador, el  millor racó de la casa.


 Com sant Francesc d’Assis, fent la feina de forma quasi mecànica, no demanaven res;  des de menuts teníem coll avall que el Pare Celestial, sabia prou bé,  les necessitats del  cor i del cos.

Tots, tots, esperem sempre  un miracle;  i quin millor que  una salut renovada per estrenar-la sota l’arbre, recordant aquell refrany antic: «Qui no estrena res per Nadal, no res val».

Aquella nit,  quasi a les fosques, les figueres del pessebre van cobrar vida. La vaca va mussitar a la mula: «Avui, anem a portar una mica d’escalfor al cor d’aquesta casa». L’àngel va liderar la processó, movent el Nen Jesús cap al centre, i els Reis van col·locar estrelles de palla al voltant, simbolitzant curació i pau.​

Quan la família es va llevar , va trobar el pessebre transformat: una figura nova, invisible abans, representava una persona plena de salut, amb braços oberts com abraçant la vida. Les llàgrimes van caure, eren, obvi és explicitar-ho  de gratitud.

Aquell dia, els metges van trucar: els últims anàlisis mostraven una  millora inesperada,  no hi havia cap dubte,  el miracle s’havia dut a terme amb  el moviment de les figures.

La família va plorar,  va riure i es  van abraçar , estrenaven – i era moltíssim –  no només salut, sinó la fe renovada en els petits miracles del Nadal

SANTA BÀRBARA DE TIRIG. CASTELLÒ

 

Demà celebrarem Santa Bàrbara, patrona entre molts altres dels que feien el servei militar obligatori durant la dictadura franquista a l’arma d’Artilleria.

Feia el campament a Sant Climent, i em destinaven al govern Militar de Barcelona, on em practicaven – desprès de verificar l’historial polític familiar que acreditava la condició de “ desafectes “ , i alhora la “ desaparició “ de tres dels més oncles paterns dels que mai n’hem tingut noticia  - la tècnica del cop de pal cec, m’enviaven  al calabós del Regiment  d’Artilleria de Sant Andreu , en acabar, demanava el trasllat a la Bateria L-1 de Montjuic , i allà assolia la condició de furrier i acabava  el servei militar.

Si teniu curiositat us deixo uns enllaços :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/el-cop-de-pal-cec.html

https://www.guimera.blog/tribuna/records-del-servei-militar-obligatori/

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/06/el-furrier-meravella.html

https://www.guimera.blog/tribuna/in-memoriam-practiques-de-tir-real-dartilleria-de-costa-1973/

Crec que visitava al llarg dels anys totes les esglésies, capelles, ermites, advocades a Santa Bàrbara de Catalunya, feu una ullada al blog coneixercatalunya , i per descomptat si n’hi ha alguna més feu-m’ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

En aquesta ocasió l’ermita escollida serà la de Tirig, a la comarca del Maestrat sobirà a la província de Castelló.

Santa Bàrbara de Tirig,   es troba als afores del poble, a uns quatre quilòmetres, en el paratge conegut com lo Camp-redó, i explica la llegenda que va ser construïda per l'obstinació d'un veí de Tírig per agrair el fet de resultar il·lès de l'accident que va patir en caure un llamp que va destruir la seva casa totalment.

 Les obres van començar el 1603, Sant Mateu (Maestrat jussà. ), el responsable de les obres va ser Joan Gogia, picapedrer francès que vivia a Sant Mateu (Castelló).


L’edifici  és situat  sobre la roca del cim, que és el paviment interior de l'ermita. De planta rectangular de 17 per cinc metres i de nau única. És de construcció senzilla i austera. De fàbrica de maçoneria blanquejada, amb coberta a dues aigües (en l'exterior, mentre que la coberta interna és en forma de volta de canó, excepte en el presbiteri que presenta coberta en volta de creueria, amb l'emblema de la santa i una llegenda il·legible, esculpides en la clau), i un mur lateral que protegeix dels forts vents.






L'entrada es realitza per una Porta de fusta en arc de mig punt, emmarcada per dovelles irregulars. Sobre la Porta s'obre una obertura amb aspecte de tronera abocinada, i la rematada de la façana és en capcer, que serveix d'espadanya per a una única campana.  

La festa se celebra el 4 de desembre i es duu a terme un romiatge des del municipi a l'ermita en la qual se celebra una missa després de la qual es reparteixen els “panets”

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com


Gentilesa de l'Ajuntament de Tirig. 

Toponímia de Tirig:

 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=91106

Només l’alliberament del jou  d'Espanya  permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que santa Bàrbara , elevi a l’Altíssim la pregaria dels tirijans, colerencs , trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat


A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

lunes, 24 de noviembre de 2025

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE L’EROLA, VILADRAU. OSONA

 


https://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/380.pdf

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-de-lerola-viladrau.html

https://parroquiadeviladrau.wordpress.com/historia/ermita-de-lerola/

https://fviladrau.blogspot.com/2015/05/ermita-de-la-mare-de-deu-de-lerola.html

Només els catalans – i no tots dissortadament - tenim interès en conservar i mantenir la nostra memòria històrica, si  ens podeu ajudar, esperem la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com



 Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

EL MAS MOLINS, EL RELLOTGE DE SOL I LA CAPELLA DE SANT IGNASI DE LA QUE NO EN TROBAVA IMATGES. VILADRAU.

 


Fotografia. Francesc Suades Facerias

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24803

https://www.fje.edu/ca/jesuites-casp/noticies/es-el-dia-de-celebrar-la-nostra-tasca

https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/un-rellotge-unic/


https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-girona/rutes-senderisme-viladrau/ruta-de-la-sala-i-lerola/rellotge-de-sol-dels-molins

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/04/teniu-imatges-de-la-capella-del-mas.html

Només els catalans – i no tots dissortadament - tenim interès en conservar i mantenir la nostra memòria històrica, si  ens podeu ajudar, esperem la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com

 Que sant Ignasi elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern





domingo, 23 de noviembre de 2025

REFLEXIÓ

 El feixisme d’avui no creix només sobre la ignorància o el “baix nivell intel·lectual”, sinó sobretot sobre la precarietat material, la frustració i la sensació de traïció per part de les elits, especialment entre joves que veuen el futur pitjor que el dels seus pares. 

A l’Estat espanyol, la base de l’extrema dreta és clarament de rendes baixes i zones socialment vulnerables, això però, no exclou ni de bon tros sectors formats, urbans, i també catalanoparlants que hi donen suport, especialment en contextos de conflicte nacional com el català.

Reduir l’auge feixista a joves monolingües i amb poca formació és còmode per a moltes classes mitjanes perquè converteix el feixisme en un problema “dels altres” i evita revisar privilegis propis o responsabilitats col·lectives. Les dades mostren, però, que l’extrema dreta arrela en segments amb baixes rendes i precarietat, però també atrau joves amb estudis mitjans o superiors que la veuen com una forma de protesta antiestablishment, no com un simple reflex d’analfabetisme polític.

El que resulta incòmode d’admetre és que una part del suport al nacionalisme espanyol més agressiu ve de sectors sòlidament escolaritzats, bilingües o multilingües, que trien conscientment opcions que impliquen la subordinació o desaparició del català de l’esfera pública. Aquí ja no es pot parlar de “manca de recursos cognitius”, sinó de projecte ideològic: hi ha catalans que, per càlcul de classe, aspiració de mobilitat dins l’Estat o autoodi lingüístic, consideren més rendible alinear-se amb el poder central encara que això signifiqui erosionar la pròpia llengua.


Decidir votar opcions que volen reduir el català a un mer folklore és sovint símptoma d’una hegemonia cultural molt efectiva: durant dècades, el castellà ha estat construït com a llengua de poder, modernitat i ascens social, mentre el català ha quedat associat a la localitat i a la conflictivitat. En aquest marc, fins i tot persones amb domini de diverses llengües poden interioritzar un relat segons el qual la “normalitat” passa per renunciar als propis drets lingüístics a canvi de tranquil·litat, estabilitat o reconeixement estatal.

La crítica, doncs, no pot quedar-se en el retrat fàcil del jove “fatxa” poc format: cal mirar com els mitjans, partits i institucions catalanes han permès que una part de la societat vegi el català com un destorb negociable i no com un bé irrenunciable. Sense una proposta de país que connecti llengua, justícia social i esperança de futur real per als sectors precaritzats, el discurs ultra continuarà trobant tant base “ignorant” com base benestant disposada a canviar drets lingüístics per seguretat, estabilitat o avantatges simbòlics dins del REINO.


miércoles, 19 de noviembre de 2025

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DE COLERA A L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

El MARCEL NADAL IGLESIAS,  m’explicava que abans del ALZAMIENTO NACIONAL que donaria lloc a la mal dita Guerra Civil – en realitat un genocidi - l 'escola  de Colera era al primer pis de l'Ajuntament.



L'edifici està entre l'arbre i la gent del darrera.

Regiones Devastadas refaria l’edifici de l’església – els oficis religiosos en farien a l’oratori/capella de Ca la Paulina.  Ens agradarà tenir noticia de l’advocació a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, també, també,  trobar alguna imatge - . Faria un edifici escolar nou i cases per als mestres, la pregunta és obvia, parlem de l’escola  Puig d’Esquers?.  A la pàgina de l’escola situen al  voltant del 1900 la construcció.


El llibre Colera Desapareguda  és d’obligada lectura.


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/11/teniu-dades-de-lautor-de-la.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/11/teniu-dades-i-imatges-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/11/el-pont-eiffel-de-colera-lemporda-sobira.html


martes, 18 de noviembre de 2025

ESGLÉSIA DE LES POBLES, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

Llegia de l’església de es Pobles, al terme d’Aiguamúrcia, es  fer un projecte l'any 1882, signat per l’aleshores  arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 29 de abril de 1848 - ibídem, 4 de abril de 1926), projecte que no es va dur a terme.

De l’edifici actual  de l’església, que es va edificar l'any 1920,  no en consta l’autor, no es pot excloure que s’aprofités el projecte de Ramon Salas i Ricomà




L'advocació de Santa Maria, és una forma herètica de designar a la Marededéu, si atenem el  que s’acordava al Concili d’Efes de l’any 431.

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria dels aiguamurciencscolerencs , trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern