SANTA MARIA DE SAUVA NEGRA. BALENYÀ. CRÒNICA D’UNA DELICIOSA SORTIDA PER LES TERRES DE LA COMARCA D’OSONA

Tornàvem de la Font de Sauva Negra, la fageda presenta un estat més propi del mes de maig que del mes d’octubre, malgrat l’escassetat de pluges, pensem que les boires que tot sovint es situen damunt del Puigsagordi, aporten la minsa humitat que necessiten els arbres per mantenir-se vius, coincidíem amb un parell d’homes, diria que pare i fill, que portaven un cistell buit, i que ens confirmaven que en aquestes dates, de bolets ni per un remei.

A la pàgina de l’Ajuntament de Balenyà en relació a Santa Maria Savall diuen ; avui només son unes runes oblidades i malmeses, al segle IX però, era una església i al ensems acollia un petit convent de donades – persones que sense fer professió, lliuraven la seva persona i els seus bens a la Comunitat- ; sense cap senyalització ni indicació expliquen que està situada a l’extrem meridional del municipi de Balenyà, a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de la Sauva Negra. Afegirem que s’ho pot accedir des del lloc on està situada la capçalera de l’embassament, que en ocasió de la nostra visita el dimecres 9.10.2019 presentava el mínim cabal que recordem haver vist al llarg dels anys.

Quan a la seva història explica que els edificis van allotjar durant un curt període de temps una comunitat de donades, que es troba documentada des del 898 i, des del 1121, la trobem referenciada amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra.

Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Càsoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps

Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra i tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al segle XIX.

Malgrat la incúria absoluta de les autoritats que haurien de vetllar pel patrimoni històric de Catalunya, la volta de canó aguanta tossudament.
https://www.monestirs.cat/monst/osona/os02sava.htm

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/santa-maria-savall.html

Davant aquell runam, i per mediació de la Mare de Déu que havia trobat aixopluc entre aquelles parets, aixecava la meva pregaria a l’Altissim, Senyor ; allibera el teu poble !

Per deixar-nos/vos un bon gust de boca, i espolsar-nos la sensació de pessimisme, us explicarem que ens arribàvem fins a Centelles, on fèiem un passejada pel centre i aprofitàvem per proveir-nos de delicatessen a la Pastisseria Llavina, trufetes, colometes,..., i dinàvem esplèndidament al Viacentelles.

A la tarda ens apropàvem al Santuari de l’Ajuda, on recordàvem al Josep Olivé Escarré, i on novament aixecava la meva pregaria a l’Altissim, Senyor ; allibera el teu poble !