viernes, 11 de octubre de 2024

ESGLÉSIA DE BEGUDÀ, ADVOCADA A SANTA EULÀLIA. SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA

 

L’Olga Sacrest Roca, retratava l’any 1986, Església de Santa Eulàlia de Begudà. Sant Joan les Fonts. La Garrotxa





https://calaix.gencat.cat/handle/10687/67102

Catalunya ha de fer un reconeixements públic a la Olga Sacrest Roca, i a les persones que com ella han viscut per guardar-nos els records.

Llegia; Santa Eulàlia de Begudà és un edifici, originàriament d’una nau, coberta amb volta de canó seguit, de perfil lleugerament apuntat, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert ala nau per un simple plec, amb arc també apuntat.

Aquesta estructura tan senzilla fou profundament alterada quan fou ampliat el temple i obriren dos grans arcs formers als murs laterals de la nau, per donar pas a dues naus afegides, que acaben a migjorn amb una sagristia i, a tramuntana, amb una capella quadrada, coberta amb volta d’aresta, que desfiguren totalment l’exterior de la capçalera. L’interior del temple fou totalment redecorat, integrant les parts antigues amb l’ampliació, i fou construït un porxo, amb coberta d’embigat, afegit a la façana de ponent, on s’obre la porta, molt senzilla, amb arc adovellat.

Sobre aquesta façana de ponent es dreça el campanar, que, a l’origen, sembla que era una esvelta i potent espadanya de dos ulls, però que fou ampliat, amb un segon pis de finestres baixes, i tres parets més, amb la mateixa composició d’obertures, fins a formar una torre de planta quadrada. En alguns aspectes l’aparell de l’ampliació del campanar és molt integrat amb el de la part original, motiu pel qual hom pot tenir dubtes sobre el seu procés constructiu.

L’aparell original és només visible al sector de ponent de la nau, i presenta uns paraments formats per petits carreus senzillament escairats lligats amb argamassa, formant fileres uniformes, que indiquen una construcció rústega dins les formes pròpies de l’arquitectura rural del segle XII.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10657

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/06/goigs-santa-eulalia-beguda-sant-joan.html

Sant Joan les Fonts   , la Garrotxa, Girona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

jueves, 10 de octubre de 2024

SANT ANDREU DE RUÏTLLES. MIERES. LA GARROTXA

 

L’ Olga Sacrest Roca, retratava l’any 1988, Església de Sant Andreu de Ruïtlles. Mieres. La Garrotxa



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/66600

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-ruitlles-mieres

Sant Andreu de Ruïtlles és un senzill edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s’hi obre directament. La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, de molt poc relleu. Tot l’interior és enguixat i pintat, la qual cosa fa difícil d’escatir si la volta correspon a l’obra original, o si és una volta de rajol fruit d’una reforma posterior, com ho podrien indicar els dos tímids arcs torals, que semblen aplaçats, més que no pas uns elements estructurals.


 L’absis és cobert amb una volta lleugerament apuntada que arrenca d’una grossa motllura de guix, corresponent a l’obra de redecoració que es féu a l’església, i que també modificà profundament la façana de ponent, fins a fer-la quadrada, i amb l’afegitó d’un campanar

La porta s’obre a la façana de ponent, on hi ha sengles finestres que, com la porta, responen a l’etapa de reformes. Al fons de l’absis, cegada interiorment, hi ha una finestra original d’una sola esqueixada. Cal assenyalar que al mur de migjorn, sota els arrebossats, és visible una cantonera, que pot indicar la situació de la porta original o una ampliació de l’edifici, l’abast del qual hom no pot escatir.

L’aparell és de petits carreus sense polir, a penes escairats, disposats en filades uniformes i sense cap mena d’ornamentació, llevat d’un senzill sòcol a l’exterior de l’absis.

L’estat actual de l’església no permet una filiació clara de molts dels seus elements, però per detalls com la volta i el parament hom pot suggerir-ne la inclusió dins el grup d’esglésies rurals, construïdes al segle XII, encara fidels a les formes constructives del segle anterior

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/06/goigs-sant-andreu-apostol-sant-andreu_18.html

Quan al topònim Ruïtlles :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=35786

Mieres,  la Garrotxa, Girona,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

jueves, 3 de octubre de 2024

CAN PRAT DE LA PLAÇA. LA FAJEDA D’EN JORDÀ. SANTA PAU. LA GARROTXA

 

L’Olga Sacrest i Roca,  publicava l’any 1984 una  fotografia de Can Prat de la Plaça , una gran masia situada a la Fajeda d'en Jordà.



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10811

Edifici  de planta rectangular amb el teulat a dues aigües amb els vessants encarats cap a les dues façanes laterals.

Disposa de planta baixa -destinada a quadres pel bestiar- amb tres grans arcades de pedra a la façana principal. El primer pis era la planta noble; s'hi accedia per una bonica escala de pedra situada a la façana sud de la casa; a la façana oest, la principal, hi ha tres amplies arcades de punt rodó. El tercer pis servia de graner i té una gran balconada amb pilastres que aguantaven la coberta de la casa i conserva les baranes de fusta originals.

Can Prat va ser bastida amb carreus molt ben escairats situats als angles i les obertures. És de les poques cases situades a la Fajeda d'en Jordà que no foren aixecades amb pedra volcànica. Annexionat a la façana sud hi ha una amplia pallissa de dos pisos sostinguda per dos contraforts. A la llinda de la porta principal dins un orbe es pot llegir "1792".

Santa Pau, Olot,   la Garrotxa, Girona, Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

A la memòria de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones, del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

Senyor, teva és la venjança.