sábado, 17 de noviembre de 2012

ELS CENTENARIS BANCS EVANGÈLICS DE RUBI. ‘LA VALL DEL RIU VERMELL’.EL VALLÈS JUSSÀ

En ocasió de retratar l’edifici de les Escoles Protestants de Rubi, que es traslladaven a aquell edifici l’any 1910, m’assabentava que els pupitres de l’escola, tenien també la funció de bancs per a les celebracions religioses, i pensava que m’hauria agradat veure’ls i retratar-ne si més no un.

El divendres 16 de novembre de 2012, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, teníem el goig de comptar amb la Maria Leon Mellado, que entre les 16,00 i les 18,00 en faria de sherpa pels carrers de Rubí.

Els nostres passos ens acabarien portant davant l’església protestant que molt amablement ens obrien, malgrat trobar-se atrafegats en la preparació dels queviures que des d’aquesta casa es lliuren setmanalment a més de 300 famílies, de les més de 900 que aquí son ateses. Parlàvem del drama terrible de la ‘misèria severa’ que afecta en aquesta població més del 10% del cens.

Preguntava per aquells bancs de l’escola de 1910 que amb l’entrada dels feixistes a Rubí es quedaven sense funció, ja que de forma immediata , l’església evangèlica i el col•legi són clausurats.

La comunitat evangèlica de Rubi, va inaugurar l’any 1930, el temple actual, que esdevindrà curiosament un dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

Des d’aquella data i fins la caiguda de Rubí en mans de les forces feixistes, diumenge rere diumenge, es va celebrar el culte dominical, amb el conseqüent trasllat setmanal dels bancs del col•legi a l’església, i del temple a l’escola.
Entre 1939 i 1945, fruit de la intolerància religiosa del feixisme que va col•locar al Déu dels catòlics , com a màxim responsable civil i militar, l’església evangèlica i el col•legi són clausurats

En els anys més foscos de la dictadura franquista, els cultes es van haver de fer per les cases, d’amagat. El règim franquista no permetrà la reobertura dels temples fins l’any 1945.

Tot i així, l’any 1947 i coincidint amb la reunió del grup de joves evangèlics “Esforç cristià”, es va repartir un pamflet en contra dels protestants que deia:

“El protestantismo intenta levantarse sobre la sangre de nuestros mártires. No se trata de una manifestación principal o exclusivamente destinada a extranjeros (que ya no tendríamos por qué tolerar), sino de una patente introducción de la herejía protestante entre los conacionales de nuestro país. ¡España volverá a la unidad en la fe que cimentó la Virgen en el Pilar! Y que quede al propio tiempo constancia del deber que a todos los Católicos españoles alzanza, y a cuyo cumplimiento nos comprometemos, de no consentir la actividad protestante en nuestro territorio nacional”.

Insisteixo en la data de 1947, perquè algú de bona fe, podria pensar que això forma part de l’argumentari de la Campanya Politica de les eleccions del 25.11.2012

Per a mi, els Protestants tenen la presumpció d’honestedat, des de sempre defensen amb vehemència el principi de ‘ regles justes, i cap favor ‘; els catolicós en el millor dels casos tenim el benefici del dubte – entre nosaltres hi ha també bones persones -, i els politics avui, tenen la presumpció de deshonestedat que venen a confirmar un dia si, i l’altre també.



Retratava un dels més que centenaris bancs / pupitres, que com el mateix Francisco Albricias Bacas, que naixia a Rubí l’any 1856, son memòria viva d’aquesta Ciutat, on no s’ha conciliat sempre, allò de créixer amb coneixement.

viernes, 16 de noviembre de 2012

POSEM QUE PARLO DE CASTELLTERÇOL


Cercava pel google ‘ Història de la Casa Nubiola de Castellterçol’, i tot el que aconseguia trobar era :
www.gencat.cat
CASA NUBIOLA
Categoria
Element Arquitectònic
Altres noms
CASA TIN
Adreça
c/ de Quadró, 47
Municipi
Castellterçol (Vallès Oriental)
Utilització
Segona residència
Estil
Modernisme

Torre de planta quadrada envoltada de jardí. Consta de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. Corona l'edifici una petita torre de secció quadrada amb coberta de fusta modernista a quatre vessants. La casa d'inicis del segle XIX va ser ampliada a principis del segle XX; d'aquesta remodelació és el ràfec de fusta a sota del qual hi ha unes pintures modernistes d'essers mitològics. El parament és de pedra emblanquinada.





Repetia la cerca posant ara ‘ Història de la Casa Tin de Castellterçol’/‘ Història de la Casa Tint de Castellterçol’.  I, en la segona opció, trobava :

EL TINT
37  Adreça: Carrer Quadró, 47
http://www.castelltersol.cat/fitxer/2592/FITXES_2_BCIL.pdf

L’edifici està vinculat a la important activitat tèxtil del poble. És un ampli  edifici amb una torre al mig, amb una estructura de pedra o maons amb  alers de fusta decorats. La façana  està pintada de forma decorativa,  especialment sota els alers on hi  ha una filera d’ornaments. Sobre el  portal, hi ha una pintura que ens indica l’època de la construcció de la  casa, l’any 1801.

L’edifici està connectat a un gran jardí. Al llarg del carrer hi ha petits  edificis moderns que es van construir més tard seguint el mateix estil que  l’edifici principal.


Ambdós coincideixen en no fer esment ni dels promotors, ni del arquitecte i/o mestre d’obra.

Ambdós s’esforcen en remetre a fons que no especifiquen :   

La casa d'inicis del segle XIX va ser ampliada a principis del segle XX.  Per qui ?.

L’edifici està vinculat a la important activitat tèxtil del poble. Quina vinculació concretament ?.
...
Cal reconèixer que un tal nivell de desinformació, demana alhora que una clara ‘motivació’, un elevadíssim ‘nivell tècnic’ a l’abast d’un limitat nombre de persones.

L’amic i mestre, Feliu Añaños i Masllovet, afegia únicament al  seu peu de foto, ala Galeria fotogràfica del Moianès : El nom li ve donat pel fet de que aquesta casa havia estat anteriorment una fàbrica de tints.

Sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; no us podem garantir dissortadament que això ajudarà en la lluita contra la desprotecció de les classes més febles; que farà retornar al catàleg de medecines cobertes per la Seguretat Social, totes les que s’han tret des del GOBIERNO DEL PP, que crida contra l’€ per recepta – que només s’aplica als medicaments que finança ‘parcialment’ la S. Social - ,...  tingueu clar però, que aquesta mena d’accions desinteressades – de fet en interès de tothom – marquen la diferencia subtil entre els essers humans i la resta de plantígrads.

Els fils que envolten l’edifici formen part de la ‘ mise en scène’ pròpia de les Companyes de Servei Públic, per fer patent  l’estimació de España, vers Catalunya.

jueves, 15 de noviembre de 2012

LA CASA PADRÓS DE CASTELLTERÇOL I L’ENRIC PRAT DE LA RIBA I SARRÀ

L’Ajuntament de Castellterçol dedica un petit espai de la seva pàgina web a parlar d’Enric Prat de la Riba i Sarrà i de la casa on va néixer i morir.


Sens dubte ‘ningú es profeta a casa seva’, i per aquesta raó, l’Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870-1917), fill de Castellterçol , té una major consideració a nivell de Catalunya, que en el seu poble natal.

En algun moment es va plantejar la possibilitat d’aixecar-li una estàtua, però com molt bé deia l’inefable CEBRIÀ CALVET I JANÉ ‘ EL CANUTO’ ; bona idea, a fe de Déu, però ja sé com van aquestes coses. Primer hi veureu el meu, de monument.


A tocar de la carretera, just on fa anys era l'entrada del poble. podem trobar el monument a aquest singular personatge. I, d’allò del projecte d’aixecar una estàtua d’Enric Prat de la Riba , mai més se’n ha sabut res. Com era la frase ?, ah!, SOM UNA NACIÓ !!!!!

L'origen dels Prats de la Riba pot documentar-se des de mitjans del segle XVI.

Amb el casament de Josep Prat de la Riba, i Valentina Padrós i Passarell, el mas Padrós va passar a la família Prat de la Riba. La casa, en el seu estat actual, fou arranjada l'any 1800 pel Dr. Padrós (l'any i el nom consten a la façana, en números romans i alfabet grec), i ha estat declarada monument pel fet d'haver-hi nascut i mort el polític català Enric Prat de la Riba i Sarrà (1870-1917), creador de la Mancomunitat de Catalunya.

La casa, coneguda avui com la de Prat de la Riba, es troba al centre del poble ,és edifici entre mitgeres - resultat de la unió de dos edificis preexistents tal com ho revela el doble pla o inclinació que té la façana, de composició asimètrica - de planta, pis i golfes, amb un jardí posterior.


A la façana, decorada amb esgrafiats, destaca el portal d'arc rodó, adovellat, així com el gran sòcol de pedra ben tallada, que emmarca totes les obertures.

Al primer pis hi ha dos balcons i entre ells pintat la data MDCCC i la inscripció "Dr. Padrós" en lletres gregues.

L'interior ha estat condicionat com a museu, amb la reconstrucció de l'habitació i del despatx que Prat tenia a Barcelona, i com a sales d'exposicions.

S'ha conservat també el pati-jardí posterior, amb balustres i un brollador.

Horari d'obertura:

Del 1-04 al 31-06 i del 1-09 al 31-12:
De dijous a dissabte: de 10 a 13h (+30) i de 15 a 17h (+30)
Diumenge: de 10 a 14'30h (+30)

Juliol i Agost:
De dimarts a diumenge: de 10 a 13h (+30) i de 15 a 18h (+30)

Tarifes

Normal: 1,80 euros
Reduïda: 1,20 euros
Gratuïta
Majors de 65 anys, menors de 7 anys i grups d'escolars acompanyats de professorat.
Dimarts entrada gratuïta per a tothom, així com els dies de festa major de la població

MARE DE DÉU DE LES NEUS D’ESPINAVELL. MOLLÓ. EL RIPOLLÈS

El Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, m’enviaven unes precioses imatges d’un dels darrers ‘racons del Ripollès’, Espinavell, i la seva església de la Mare de Déu de les Neus, sufragània de la de Molló, que s’aixecava a darreries del segle XVII, en un estil molt rústic i popular, si bé l'interior va ésser decorat amb falses voltes de maó, tot arrebossat i potser decorat. Em sobtava el to crític a la fitxa de patrimoni : de tot això no queda res degut a una restauració feta per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle. Igualment passa en les dues capelles laterals, avui dia desaparegudes, que s'han convertit en dos espais dins de l'església sense cap funció.



No s’aprecien – més enllà dels fils davant de l’església, clàssica demostració de l’amor a Catalunya, present per arreu – substancials diferencies entre la imatge actual, i la que tenia l’indret en el anys anteriors al genocidi contra Catalunya, que es troba CEC.

De la descripció reproduïm : Església amb planta de creu llatina, amb capelles laterals i absis semicircular en la part central de la nau. Hi ha un arc en el que descansen els cabirons de la teulada, formada per bigues de fusta i teules àrabs, de tipologia a dues vessants.


Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants. Hi queden restes d'una esfera de rellotge, la maquinària del qual ha desaparegut.


La façana és arrebossada i sobre la part dreta hi ha una meridiana solar.
En relació al nom de lloc – escrit en alguns documents amb B, i en altres amb V - hi ha opinions diverses : espina com a ‘ carena d’una serra’, o com ‘Planta espinosa’, i pel que fa a l’adjectiu, atenen a les dades demogràfiques :

ANY HABITANTS

1717 380
1787 875
1857 1094

Que relacionen clarament aquest creixement demogràfic - que no reeixirà - amb la crisis política que donarà lloc a la revolució Francesa i els efectes que va comportar; entenem que la forma originaria era Espinabell.


Trobava una deliciosa caricatura de darreries del segle XVIII que explica gràficament, com un camperol francès, ‘suportava literalment’ a un clergue i un noble.

Els topònims catalans en -ell - sovint es troben designant indrets, menys importants, a la vora d’un altre nom en -et < -ETUM: vora Lloret de Mar hi ha Llorell (...), no lluny d’Espinalbet, en l’Alt Berguedà hi ha el llogaret pirinenc Espinabell/ (< Espinalbell SPIN-ALB-ETULUM); hi ha Pinet i Pinell, Cardet i Cardell, Pedret i Pedrell, Hortet i Hortells (...); i, en variant femenina, Canyelles vora Canyet, Prunelles no lluny de Prunet, Cassanelles junt amb Cassanet, Perella junt amb Pereda; MARTYRETUM ‘cementiri’ i Martorell, etc. Es tracta, doncs, del fet toponímic freqüent, del diminutiu aplicat a un indret comparable però menys important (Caldetes, Cassanedill, Castanyadell, Barceloneta,.. Trobava uns goigs de la Mare de Déu de les Neus de Sabadell, sou pregats fer fer-nos arribar – si existeixen – els d’aquesta advocació del Ripollès a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 14 de noviembre de 2012

CASA DE LA SOCIETAT CORAL "EL VALLÈS" A RIPOLLET

Rebia una fotografia del Mario Felip Ruiz, d’aquest edifici cantoner de planta rectangular construït amb totxana, que ha estat posteriorment arrebossada i pintada de color ataronjat; s’aixecava com a vivenda i botiga de queviures a finals del segle XIX, Cal Meros era un dels comerços que proveïen de menjar al centre del poble.
A mitjans del segle XX la casa va passar a mans d'una altra família, que va tancar la botiga.


L’any 1985 la Societat Coral 'el Vallès' la va convertir en la seva seu, l'arquitecte Joan Canals Esparrach, va ser l’encarregat de restaurar la façana i remodelar l'interior adaptant-lo als nous usos que necessitava la Coral.

De la descripció tècnica llegim : Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada de dos vessants feta amb teula àrab. Una façana simètrica limitada per pilastres estretes i frontis de motllures ressaltades i coronat amb tres pinyes de pi de pedra. Tres obertures a cada pis, emmarcades amb un marc de ciment. Balcons a les dues finestres laterals del primer pis amb baranes de ferro forjat. Al mig del frontis un pannell rectangular de rajoles amb l'emblema dels Cors Clavé, als quals pertany la societat coral que actualment ocupa l'edifici, i la inscripció 'SOCIETAT CORAL / EL VALLÈS / RIPOLLET.


La Societat Coral es va fundar l'any 1877 amb Jeroni Montenys com a primer Director , sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d'aquestes característiques a Ripollet; la societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé i Camps, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845.

A partir de l’any 1891 ingressà com a coral federada a l'Associació Euterpense dels Cors d'en Clavé.

L’'any 1919 s’inscriu amb el nom de Societat Coral "El Vallès" a l'entitat "Unió de Societats Corals i Orfeons d'en Clavé".

Us deixo un enllaç on podreu escoltar l’Himne de Ripollet,’ Cant a Ripollet’ amb lletra de Josep Maria Brull i música d'Antoni Oliva i Oliva, que l’Ajuntament feia seu, per acord del Ple Municipal de Ripollet del dia 18 d’abril de 2008.

martes, 13 de noviembre de 2012

TEATRE AUDITORI MUNICIPAL DE RIPOLLET AL VALLÈS JUSSÀ.

Està a la plaça anomenada inicialment Plaça Buxó i després plaça de Sant Joan, i ara a Plaça Onze de Setembre – si Espanya rep la ‘crida’ de la democràcia, l’entén, i la respecta, potser tornarà a canviar de nom- . Aquest va ser un espai ‘buit’ fins que es va edificar el mercat.


El mercat va ser, amb l'escola Josep Anselm Clavé i Camps, un dels grans projectes que va poder dur a terme l'administració de la Segona República.

No trobava enlloc el nom de l’arquitecte autor d’aquest equipament municipal en la tradició dels grans mercats locals del XIX de Barcelona o Terrassa.

A partir de 1982-83 el mercat municipal es va traslladar a un nou lloc a la rambla de Sant Esteve.

L’Espai del Mercat va ser convertit en teatre l'any 1994.

El teatre és gestionat pel Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Ripollet. Disposa d'instal•lacions que permeten tant la celebració d'espectacles de petit format, com de la programació professional estable, que organitza l'Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell.

La fitxa tècnica de l’edifica ens diu : Teatre municipal, instal•lat a les antigues dependències del Mercat de Ripollet.

Un alt sòcol de pedra de paredat comú i murs de maó vist. De planta quadrada, es tracta de dos cossos alts de l'antic mercat, els coberts de doble vessant amb intersecció creant una creu grega, i que donen peu a quatre façanes simètriques. Els espais entre els cossos són més baixos i completen el quadrat. Les façanes presenten una motllura semicircular on s'inscriuen sis finestres allargades d'arcada de mig punt i d'alçada variant. Les entrades, d'estil clàssic, són de pedra picada amb motllura i frontó triangular. L'entrada principal al Teatre Auditori es troba adossada a façana est, amb un portal metàl•lic corbat. A l'interior es troba un mural de l'escultor Antoni Fernández Pareja, nascut a Ripollet.

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER I DE SANT DOMÈNEC A RIPOLLET


Ripollet – el petit Ripoll – tenia al voltant de 1500 habitants quan en la que havia estat propietat dels fills del Joan Albinyana, s’aixecava l’any 1899,  la capella del Convent de les Germanes Dominiques de l’Anunciata,  declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936.

Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil, i el convent va ser la seu del Comitè Local de  la FAI.



Des de molt lluny se’ns fa visible el campanar que corona aquesta  Capella annexa,  adossada al nord de l'edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d'una porta rectangular sota un timpà decoratiu d'arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d'ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles. A banda i banda de la porta s'obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d'espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L'interior de la capella és de nau única amb l'espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal. El sostre interior permet la visió de l'embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s'ornamenta amb un seguit d'arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L'ascensió, L'anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu. El cos central del finestral de l'absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d'un conjunt escultòric de guix amb policromia.

Hi ha una explicació, a la pàgina web de l’ajuntament de Ripollet que en relació a l’origen del nom de lloc diu :

De les nombroses propostes que s'han fet sobre la seva procedència, la més raonable i al hora més d'acord amb la composició de I'escut de la vila, apunta cap a I'antiga existència de molins de farina, moguts per les aigües del riu Ripoll. El gra atrauria segurament les aus, i davant la seva abundor, l'associació és prou evident.

Ripollet té un escut parlant molt similar al de Ripoll, allà la imatge és un POLL i aquí un POLLET, i encara a Sabadell una CEBA, i a ,...

Defensem que els topònims de Cerdanyola [ la petita Cerdanya ] OLA és un diminutiu llatí  [ farmaciola ], com a Ripollet [ el petit Ripoll ] ET és també un diminutiu, s’originen en el periode immediatament posterior a la victòria sobre els sarrains,  que comportarà la necessitat de repoblar aquestes terres.  Per descomptat res a veure amb els creixements que ens portarien  les Dictadures de Primo de Rivera, i de Francisco Franco :

1900                                     1501 

1930                                     3324 221,45%

1950                                     3736 248,90%

1960                                     5262 350,57%

1970                                    20197 1.345,57%

1981                                    26009 1.732,78%

1990                                    26771 1.783,54%

2000                                    29877 1.990,47%

2011                                     37348  2.488,2%