JOIES DE L’ONDARA A LA SEGARRA. SANT JAUME DE LA MORA

Tornàvem de Guimerà , el Josep Antoni Uriz Rodríguez, i l’Antonio Mora Vergés, queia estrepitosament la tarda , quan agafava la carretera que segueix el curs de l’Ondara, volia ensenyar-li algunes de les que anomeno ‘joies’, que adornen aquest curs fluvial.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/santa-maria-del-pedregal-el-talladell.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/lescala-de-la-gloria-joia-de-londara.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/sant-jaume-de-la-mora-granyanella-la.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/02/torre-saportella-la-curullada.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/08/santa-maria-de-fonolleres-senyora-del.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/10/priorat-de-sant-pere-gros-i-esglsia.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/12/sant-pere-darquells-tambe-dita-dels.html

Aturava el vehicle prop de l’església de Sant Jaume de la Mora, la façana està situada a ponent; la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat i decorada amb una arquivolta, damunt de la qual hi trobem un ull de bou i un campanar de cadireta de tres ulls de grans proporcions, està encarada al camp.

A l'est , l'àbsis de l'església de planta semicircular i amb la presència d'una finestra amb un arc de mig punt monolític, dona a la carretera.

El mur de està format per carreus irregulars i amb coberta a dues aigües.

La porta original es va tapiar en ocasió de fer una placeta, en la que es va considerar de la màxima importància anivellar el terreny. Com deia l’Asterix, estan bojos aquests romans !!!!

Del seu interior ens expliquen que està coberta per volta de canó rebaixada i amb petxines, reforçada per dos arcs torals, i amb l'absis cobert amb volta de quart d'esfera.

A banda i banda, s'obren dues capelles de forma irregular, sostingudes mitjançant arcs de mig punt rebaixats.

Els donàvem – sense voler - un petit ensurt als veïns de la Mora, amb la nostra presència.

CAPELLA DE SANT COSME I SANT DAMIÀ D’AMORÓS. SANT GUIM DE FREIXENET. LA SEGARRA

Ens arribàvem el Josep Antoni Uriz Rodríguez, i l’Antonio Mora Vergés, fins el petit nucli d'Amorós, que va ser reconquerit i repoblat a mitjans del segle XI, i que l'any 1064 , trobem que va pertànyer a Ramon Castellar; en aquell moment cal situar la construcció de la capella, sufragània de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Domí.

L'any 1120 el castell i la capella foren donats a la canònica de Sant Vicenç de Cardona.

Ens explicava una veïna que Amorós fou el nucli original de Sant Guim, pensem que l’afirmació es fonamenta en una tradició immemorial, a l'antiga sufragània de Sant Guim - ara parròquia del Sagrat Cor - s'hi veneren també, Sant Cosme i Sant Damià, que són els patrons d'aquest poble.

El cert és que Sant Guim creix a partir de1862 quan comença a passar-hi el tren, a redós l'estació que es construí l’any 1895 ; el terme parroquial es va fer desmembrant una part del de Sant Domí, i una altra de Freixenet.

L'edifici actual no conserva cap element del seu passat medieval.

La descripció tècnica ens diu : Capella situada dins del nucli urbà del poble i està adossada als murs de les seves cases. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'una sola nau i coberta a una vessant.

A la seva façana hi ha la porta d'accés, d'estructura adintellada i al mig de la llinda un relleu molt erosionat amb la data incisa "1626". Un campanar d'espadanya d'un ull corona aquesta façana principal.

L'obra presenta un parament obrat amb carreus de pedra del país.

A l'interior - on no podíem accedir – ens expliquen que es conserva una decoració feta de guix amb representacions de figures humanes a les mènsules, obra d’algun artista local, que va deixar també la seva empremta a la veïna església de Sant Cristòfol de la Rabassa.

El topònim és descriptiu, ens parla «d’una terra molt amorosa» , això fa referència a una qualitat del terreny que és dúctil al treball.

Altres hipòtesis sostenen un possible origen de nom propi de persona o d'un llinatge del que no hi ha però, cap constància documental.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/753

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs al’email castellardiari@gmail.com , si fos possible imatges actuals del interior de l’església.

Quan refeia aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del  Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

https://www.guimera.blog/tribuna/plovia-i-plou-sobre-mal-asfaltat/

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  mals personals i econòmics del tot evitables. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

MODERNISME A CERVELLÓ

Hi ha molta feina a fer en relació al Patrimoni històric i/o artístic de Cervelló, i certament – atenen als fets - aquests no son els moments més adequats, quan des dels Ministeris d’Incultura i de Mala Educació, únicament semblen interessants en atiar l’odi.

Ho pensava mentre retratava la casa de número 134 del carrer Major – particularment ‘castigada’ pel que fa als afegits de cables i suports, que entenem però, atesa la seva qualificat d’edifici modernista - ; la descripció tècnica, amb un format telegràfic ens diu : Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, malgrat que l'últim pis no dóna a la façana principal. A la façana principal s'obre una porta d'arc rebaixat a la planta baixa; al primer pis hi ha un balcó amb una motllura que emmarca la seva part superior i per sobre un òcul també decorat amb motllures. El coronament de la façana és una línia ondulada amb una flor decorativa a banda i banda i un motiu central. Totes les obertures, el canvi de nivell entre els pisos i les cantonades estan ressaltades per un color més clar que la resta de la façana.

Per descomptat ni un mot del promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte, en la habitual línia ‘informativa’ . Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta nobilíssima tasca de recuperar la memòria històrica, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CAROTA DE VERGÓS GUERREJAT

El lloc va perdre l’autonomia municipal com a conseqüència de la pèssima situació econòmica del REINO DE ESPAÑA que veia marxar cap a la llibertat en les primeres dècades del segle XIX les colònies americanes, i amb elles una bona part dels ingressos ‘regulars’; no s’ha quantificat –encara- el ‘quantum’ de l’espoli que van patir aqueles nacions, perquè ningú té interès en treure a la llum, els episodis de corrupció i malbaratament de cabdals públics, que no trobaven solució amb l’estúpida mesura de concentrar municipis aleshores, ni amb la de retallar ara les prestacions socials i sanitàries, o desmuntar el sistema d’educació pública.

Expliquen a la pàgina de turisme de la Segarra en relació a la carota de Vergós guerrejat : En un paret del castell encara hi ha un cap de moro fet de pedra, que surt de la paret, això és un indicador que s'hi va instal•lar un moro. I a la vora del poble hi havia una escampada de masies, que tenien el nom de"GERICÓ".

No és un costum propi dels àrabs aquest de posar imatges, i si tenim en compte que la majoria dels castells que avui existeixen els aixecaven ells, la carota de Vergós és clarament un fet extraordinari. Les proporcions de l’edifici ens permeten suposar que aquest singular afegitó és molt posterior a la reconquesta.

En els seus orígens Vergós Guerrejat formava part del comtat de Berga, la referència més antiga d'aquest castell la trobem en el testament de Berenguer de Puigverd del 1103, on es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d'Hug Arnau.

Almenys des de finals del segle XIII o començaments del segle XIV en foren senyors Bernat d'Oluja Sobirana i els seus descendents; els fogatjaments del segle XIV reconeixien la dependència del lloc envers els Oluja.

Passa el senyoriu posteriorment a la família Meca que fou propietària fins al segle XVIII; a la mort l’any 1778 de Maria Francesca Meca i de Vega sense fills, l’herència passà a la família Sabater que ostentaven el títol del marquesat de Capmany.

L'edifici no conserva cap tret romànic del primitiu castell i cal situar la seva remodelació i adaptació com a casa senyorial al llarg dels segles XVI i XVII, dins del barroc català.

Fins a mitjan del segle XIX estigué habitat per guardes.

Durant els anys noranta del segle XX l'edifici fou comprat per Víctor Badia, restaurador de mobles antics originari de Vallirana que en faria donació a l'Ajuntament d’Estaràs .

A finals del 2001 – quan semblava que tot era pla i costat avall – començaven les obres per integrar-lo a la ruta dels castells de la comarca, estava previst que hi tingués cabuda una sala d'exposicions i un centre de restauració de mobles. Quan el visitàvem a darreries de 2012 les perspectives econòmiques eren del tot decebedores, i la ‘qualitat ‘ del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, no inspira – ben al contrari – cap esperança de millora.

Ens agradaria saber a qui o que representa la ‘carota de Vergós Guerrejat’. Sou pregats de feer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

AL ENEMIGO NI AGUA!!!

Aquesta era la consigna que es llançava des del cleptofeixisme , que qualifica com enemics, als febles, malats, minusvàlids, pensionistes i treballadors – privats i públics -, i molt especialment a les persones - de qualsevol condició - que viuen a Catalunya.

L’enemic a batre per a les persones de bona voluntat, ahir, avui, demà, i sempre, és la malaltia, i la marginació social,, el dia 16.12.2012, la lluita aconseguia una recaptació de més de 10.000.000 € ; a destacar la participació activa de molts artistes i persones que el cleptofeixisme inclou en les seves files, NO REPRESENTEN A TOTS ELS ESPANYOLS, això cal deixar-ho clar, el sistema de representació política permet que amb només un 20% de l’electorat – que no de la població – ja s’obtingui la MAJORIA ABSOLUTA. Aquesta és una més de les febleses d’aquesta ‘Democraciola’ .

A tothom que s’identifica com a ‘ persona de bona voluntat’, l’agraïment i els millors desitjos per aquest Nadal , i el proper 2013 que malgrat el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, i tots i cadascun dels seus membres esperem millor que aquest 2012. Als cleptofeixistes un suggeriment constructiu; facin-s’ho mirar !!!!!

LA MARATÓ DE CATALUNYA. EN DEFENSA DE LA VIDA I LA DIGNITAT HUMANES

Començava ara fa 20 anys, i d’aleshores ençà la ciutadania ha fet costat a les diferents propostes :

1 Marató contra la leucèmia (1992)
2 Marató contra la síndrome de Down (1993)
3 Marató contra el càncer (1994)
4 Marató contra les malalties cardiovasculars (1995)
5 Marató contra les malalties del cervell (1996)
6 Marató contra les malalties genètiques hereditàries (1997)
7 Marató contra la diabetis (1998)
8 Marató pels trasplantaments d'òrgans (1999)
9 Marató contra les malalties mentals (2000)
10 Marató contra la sida (2001)
11 Marató contra les malalties inflamatòries (2002)
12 Marató contra les malalties respiratòries cròniques (2003)
13 Marató contra el càncer (2004)
14 Marató contra diferents malalties mentals (2005)
15 Marató contra el dolor crònic (2006)
16 Marató contra les malalties cardiovasculars (2007)
17 Marató contra les malalties mentals greus (2008)
18 Marató contra les malalties minoritàries (2009)
19 Marató contra les lesions medul•lars i cerebrals adquirides (2010)
20 Marató a favor dels transplantaments (2011)
21. Marató contra la fam i la misèria (2012)
21. Marató contra el càncer (2012 )

Els Amics del Country de Castellar del Vallès, s’afegien aquest any a la llarga llista d’entitats i associacions que duen a terme alguna activitat per sensibilitzar a la ciutadania.

El context avui és extremadament dur, a la tradicional acció de ‘posar pals a les rodes’, l’espanyolisme radical exerceix ara accions que conculquen els drets constitucionals més bàsics, la salut , la sanitat, l’educació, la protecció social, la feina, la vivenda ,... i ho fa davant la passivitat – quan no la complicitat – dels òrgans encarregats de vetllar pel seu acompliment.

Tenim un ‘material humà’ d’excel•lent qualitat, que posa encara més en evidència , la gestió maldestra – quan no corrupta de forma conscient i voluntària - que s’ha exercit , i s’exerceix encara , des d’alguns ‘aparells de l’Administració i la Política.

Avui toca lluitar perquè la mort sigui el final de la vida i no el càncer, però no ens podem aturar aquí, i cal continuar en la lluita, fins que tampoc ho siguin la desatenció mèdica i social, o la fam, o la manca d’educació, o d’habitatge, o ....

CAN SANT PERE . LA CASA ‘MODERNISTA ‘ DE LLIÇA D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL

La població no superaria el milers d’habitants fins al cens de 1920, per duplicar aquesta xifra l’any 198l, d’aleshores ençà, i fins l’absoluta ruïna a la que ens conduïa l’estultícia il•limitada dels diferents GOBIERNOS DEL REINO DE ESPAÑA [ PP & PSOE ], patia un creixement exponencial :

5.417 l’any 1991
7.668 l’any 1996
9.595 l’any 2000
12.439 l’any 2005
14.456 l’any 2011

S’entén així que trobar un lliçanenc, nascut a Lliçà, de pares també nascuts- almenys un- a Lliçà, comporti una dificultat semblant –no major - que trobar un polític honest.

Cercava sense èxit informació de la casa que està al costat de Santa Eulàlia de Ronçana – per a situar-vos – a la rotonda de la carretera que des de Caldes de Montbui, mena fins a Canovelles i/o Granollers.

La casa té trets clarament modernistes, i això ens fa pensar en algun mestre d’obres i/arquitecte de les primeres dècades del segle XX.

Els amics del Country d’aquesta població intentaven – sense èxit – aconseguir alguna informació. Sou pregats de fer-nos saber qualsevol dada d’aquest edifici, promotor, mestre d’obres i/arquitecte,... a l’email    castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/can-sant-pere

Casa construïda el 1933 a la cruïlla entre les carreteres BV-1602 i C-1415b. Aquell any, Miquel Sampere Plana, de Can Carreter Vell de Santa Eulàlia de Ronçana, va comprar el solar de 717 metres quadrats a Ignacio Llanza, per un cens anual de 63 pessetes. El mestre d'obres va ser Baltasar "Tassar" i l'acompanyaven els paletes Joan Vila, Vicenç Gual i Mateu Dantí.

 La casa va ser remodelada el 1946.

Em calen més dades d'aquest mestre d'obres ,  Baltasar "Tassar", dels paletes Joan Vila, Vicenç Gual i Mateu Dantí, i de l'autor de la remodelació a l'email castellardiari@gmail.com 

Lliçà d'Amunt és " territori "  de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), no tinc cap dubte de la seva influència sobre Baltasar "Tassar"