EDIFICI DE LA UNIÓ CORAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT.

Gabriel Borrell i Cardona ( Sabadell 1862 - Barcelona 1944 ), era l’encarregat finalment d’aixecar la seu de La Unió Coral; l’associació amb aquest nom va quedar formalment constituïda l'any 1892 i inaugurà la seva seu en l'edifici que coneixem avui dia l'any 1904.

Construïda en dues fases (1906 i 1914), fins a l’any 1915 va tenir una sola planta, l’edifici des d’aquella data atorga al indret , una imatge de ‘modernitat’ i de distinció alhora.

La descripció tècnica ens diu : Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carenar paral•lel al costat llarg de la construcció. En alçada presenta planta, pis i golfes o mansardes. La façana principal dona al passeig Bertrand. Aquí trobem en planta baixa cinc grans obertures en forma d'arc rebaixat, la central la porta d'accés. Estan emmarcades una a una per lesenes que ressegueixen la seva forma. Al primer pis trobem una balconada estreta tancada amb barana de ferro forjat. Està sustentat en dobles mènsules allargades que se situen en coincidència amb l'espai que hi ha entre les arcades del pis inferior, com si emmarquessin les pilastres de les lesenes. Les portes que donen accés al balcó tenen forma rectangular amb els angles de la part superior esglaonats i estan emmarcades dos a dos per lesenes que tornen a reproduir la forma que ja hem vist en planta baixa. A sobre de cada porta, en l'espai que deixa el traç de les lesenes, se situa un rebaix de forma circular, com una falsa rosassa. El conjunt es remata amb una petita cornisa motllurada seguida d'un parapet que amaga l'aigua de la teulada i que en la seva part central, coincidint per tant amb la porta d'accés a l'interior de l'edifici, traça un petit frontó. Tot aquest espai es decora amb rebaixos de formes geomètriques i els espiralls, de forma romboïdal, juguen un important paper decoratiu. Tot plegat es remata amb una important cornisa. Sobre els vèrtex del frontó veiem florons amb motius vegetals.



Pel que fa a la façana del carrer Pi i Margall, correspon al costat curt del rectangle que forma la planta de l'edifici. Aquí trobem en planta baixa una porta central flanquejada per una finestra a banda i banda. Al primer pis veiem el la continuació de la balconada de la façana principal, amb les mateixes característiques i elements decoratius i estructurals a la base i a la façana. La part més destacada és la que correspon al frontó que dibuixen les aigües de la teulada. Aquest presenta cinc vanos en forma d'arc de mig punt, un més gran central flanquejat per altres més petits. Aquesta part presenta motius decoratius aplicats, com els escuts romboïdals que apareixen a la base de l'obertura central del frontó. Tant la cantonada com els extrems de l'edifici es rematen amb un estucat que imita carreus de pedra.

BELLA VISTA. AIGUAFREDA. CATALUNYA

Franco va morir oficialment el 20 de novembre de 1975 a Madrid: com en el cas d’altres autòcrates ( Chavez, recentment ) hi ha dubtes seriosos sobre la data de l’òbit, i àdhuc sobre les ‘causes reals’. El tema el suscito únicament perquè començava la ‘Democraciola ‘ , que amb mil•limètrica seguretat ha portat el país a la misèria econòmica i moral; també una ‘situació’ que permetia – ara si – recuperar la memòria històrica, i fer i/o refer una Catalogació del Patrimoni Històric i/o Artístic, que s’havia salvat de les ‘desamortitzacions’, de les ‘ vendes salvatges’, i de l’onada especulativa que havia comportat el desembarcament d’immigrants d’arreu de les espanyes.

Ara, quan la misèria s’ensenyoreix dels nostres pobles, viles i ciutats, constatem que poc o res d’aquells bons propòsits s’han dut a terme, i que mal que ens pesi – que ens pesa a alguns – no tenim ‘millor material’ que els nostres veïns i botxins.

Dit això – algú hi havia de dir - , constato que Aiguafreda no té Catàleg de Patrimoni, i que de la major part de les cases que conformen el seu aspecte actual, o no hi ha cap dada informativa, o be, ens trobem davant d’un text, mancat de dades bàsiques : promotor, mestre d’obres i/o arquitecte, data en que s’aixecava,...

D’aquesta magnifica propietat de BELLA VISTA, trobava :

Casa senyorial del primer quart de segle, està situada en una zona on hi es troben vàries cases d'estiueig de força importància.



Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí, de planta baixa i un pis. Sobresurt un cos central amb teulada a doble vessant. En un dels laterals hi ha una torre que puja dos pisos més amunt que la resta de la casa, està cobert amb teulada a quatre vessants. En el pis superior de la torre mirador s'obren diverses finestres.

Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ABANDONEN UNA PERSONA D’EDAT AL CARRER. TERRASSA. CATALUNYA ??????

Quan llegia la noticia : http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/post/23875

Tenia clar que em trobada davant d’un dels èxits que des del PP / PSOE s’han assolit en els darrers anys.



Si es retallen els ajuts socials, si s’acomiada als treballadors, si s’elimina la protecció sanitària de la població, .. els fruits no triguen en arribar .

Quan la pobresa severa entra en una família els primers en notar-ho son els més febles, persones grans, quitxalla, desprès les dones,...

Felicitem al Rajoy - i al GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA -, al Rubalcaba – i AL PSOE/PSC- , i molt particularment al Pere Navarro.


Diu el President Mas que no vol passar a la història com ‘ un traïdor ‘, certament davant l’allau de misèria en que viu la ciutadania, si algú se’n recorda de la seva presidència, no serà per raons politiques, oi ?.

ESPAI ERMENGOL.OFICINA DE TURISME I MUSEU DE LA CIUTAT . LA SEU D'URGELL

El dia 11 de març de 2011 es va inaugurar el Museu de la Ciutat després de nou mesos d’estar en obres. Situat en un punt estratègic, el carrer Major, que forma part del nucli antic de la ciutat.

El centre inclòs dins de la ruta del Pirineu Comtal, pretén ser un punt dinamitzador dels atractius patrimonials de la zona.

Albert Batalla i Siscart , alcalde de la Seu d’Urgell, en la presentació del projecte com a Museu el va definir: que l’Espai Ermengol Museu de la Ciutat, té com a objectiu “aglutinar i potenciar els nostres valors que ens identifiquen de forma clara com són patrimoni històric, natura, esport i gastronomia, i que aquestes singularitats ens permetin obrir-nos al món”.

El nou espai de la Seu d’Urgell està concebut com a espai de recepció turística i alhora com a Museu de la Ciutat, compta amb tres àmbits expositius permanents: la història de la ciutat, el món del formatge i la importància del Bisbe Ermengol d’Urgell, figura clau en la Catalunya del segle XI.

La seva adequació es va finançar amb ajudes del Ministeri de Turisme Espanyol, dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

La direcció, la conceptualització i el disseny del museu han estat a càrrec de Quaderna i dels seus col•laboradors habituals, Gemma Alberich i Frederic Perers.

La producció audiovisual és d’Albert Galindo i REC-Produccions del Pirineu. El projecte arquitectònic és de Miguel Duelo, l’obra de GDOS i la producció museogràfica de Cultural Sense.



El Museu consta de quatre plantes. Als baixos es troba l’oficina de turisme.



En la primera planta es pot visitar un recorregut per la història local, partint de la prehistòria i arribant a l’actualitat. La segona planta acull l’exposició permanent dedicada al formatge, considerat un dels elements més característics de la Seu i molt important en la seva prosperitat.



A la tercera planta es poden veure les exposicions temporals relacionades amb l’entorn natural, la història, la societat i la cultura de la Seu i dels Pirineus.

La primera exposició que es va presentar va ser la del Bisbe Ermengol d’Urgell, amb motiu de la celebració del mil•lenari del bisbe l’any 2010, figura cabdal de la Catalunya del segle XI, que repassa la vida de l’eminent bisbe. Una trajectòria vital marcada per un esperit revolucionari i emprenedor, i per una obra ambiciosa i visionària que va determinar el futur del territori.

A la quarta planta hi ha la sala d’actes, i l’àtic compte amb un mirador des d’on es pot veure una panoràmica excepcional pel que fa a la catedral, el centre històric i la Serra del Cadí



Els edificis del carrer Major són de regust classicista de gran interès pel moment en què es va realitzar, bàsicament al segle XV.

Rosa Ventura Cutrina

MEMORIA DE L’ESCORXADOR D’OLOT

Demanava a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, una imatge de l’escorxador que s’aixecava l’any 1937, sot a la direcció tècnica de Bartomeu Agustí i Vergés (Olot, 1904 - Barcelona, 1944).



ACGAX.Servei d’imatges. Fons L’Olotí. Autor desconegut, [c.1986]

L’edifici estava al carrer Fontanella, 25, on s'hi instal•laren uns banys públics l’any 1844.

La descripció tècnica de l‘edifici ens deia : La façana principal consta d'un sol pis dividit en dos parts amb una porta central. A cada banda hi ha sis finestres. Hi ha una partició al mig de cada 3 finestres. Una altra façana dóna a la ronda Fluvià. Aquesta façana consta de 7 finestres i tres de falses, després d'aquestes tres hi ha una gran portalada i a continuació 2 finestres tapades el mig de les quals hi ha una finestra oberta.

L’edifici es va enderrocar a finals dels anys 80 i ara al seu lloc hi ha un pàrquing de cotxes a l’aire lliure.

Subscric les paraules de la Gemma Domènech i de la Rosa M. Gil, en les que associen la identificació de Bartomeu Agustí Vergés , i de les seves obres, amb la República, i aquesta circumstància com explicació i/o element desencadenant del lamentable estat de conservació, i/ o de l’enderroc de molts d’aquests edificis, a més de la repressió primer i, l’oblit després, dels seus arquitectes.

EL SAGRAT COR DE LA LLOBETA. AIGUAFREDA. CATALUNYA

El dissabte 13 de març de 2013, Mn. Pedro José Ynaraja Diaz avui feia 80 anys. És l’autor de ‘Si el Senyor tornés, potser...’, i moltes obres que pretenen – diré en la línia del nou Sant Pare – apropar-nos el missatge cristià : http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/search/C%7CSYnaraja%2C+P.+J.%7COrightresult?lang=cat&suite=pearl

El trucava per felicitar-lo, i preguntar-li alhora per l’advocació de l’ermita de la Llobeta, dins el terme d’ Aiguafreda, pertanyen des de 1985 al Vallès Oriental. Aleshores no era ‘pecat’ això del dret a decidir.

L’esglesiola estava dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

L’accés no està indicat, imagino que des de l’Ajuntament deuen sentir ‘ vergonya torera’ pel lamentables estat en que està a dia d’avui aquest edifici que s’ha d’incloure- quan es faci – dins del Catàleg de Patrimoni Històric.









Retratava l’edifici en estat quasi ruïnós.

Sou pregats d’enviar-nos més informació d’aquesta esglesiola, del seu promotor, del mestre d’obres i/o arquitecte que l’aixecava, i de la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ sosté que es pot atribuït a l’arquitecte Rafael de Sorarrain de Milans de Bosch (Tolosa, Guipúscoa, el 25 desembre de 1863 + Sant Andreu de Llavaneres, Barcelona , 16 setembre 1924 ), autor també de la propera Villa Francisca. Ambdós edificis s’aixecaven l’any 1904

Joan Miró Farrerons , administrador del Grup Gent d'Aiguafreda, em feia arribar unes unes postals en la que no apareix l’autor ni la data en que es van fer.

CAL BADÓ BRUIXA .OLESA DE MONTSERRAT. CATALUNYA

Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951), arquitecte municipal d’Olesa de Montserrat des de 1917 fins a la seva mort l’any 1951, rebia l’any 1923, l’encàrrec d’aixecar l’edifici que es coneix ara com Cal Badó Bruixa – en algun lloc s’esmenta en plural, Bruixes - , en agradarà saber el significat – si en té – aquesta denominació, i el nom del promotor a l’email coneixercatalunya @gmail.com , i que va ser propietat de l'empresari tèxtil Salvador Obach, del que volem també, saber el cognom matern.

La descripció tècnica ens explica : Casa unifamiliar aïllada en un xamfrà de la trama de l'eixample, situada enfront del Parc municipal.



L'edifici és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, culminat amb una torreta quadrangular de teulada a quatre vessants. Es tracta d'un edifici força remarcable en el seu conjunt, amb unes façanes d'estil neoclàssic i romàntic que monumentalitzen la cantonada on es situen. La façana principal s'estructura en base a diferents balconades sortints, de formes semicirculars, amb balustrades i un treball interessant dels estucs. Les obertures, coronades amb arcs rebaixats, són emmarcades amb motllures, i la del balcó central és més àmplia i està dividida mitjançant dues columnetes. La façana lateral, al carrer Lluís Puigjaner, segueix un esquema similar, amb balcons amb baranes de fosa i grans finestres geminades a la part central. A la façana posterior hi ha un porxo amb terrassa que dóna a un interessant jardí.

En el seu interior l'edifici ha patit diverses reformes que han desvirtuat l'estructura originària, que consistia en un pati interior cobert que distribuïa perimetralment totes les habitacions.

La propietat s'ha dividit horitzontalment. Dels interiors destaquen els treballs de guix i algunes pintures decoratives en sostres i parets, que es conserven en bon estat en cadascuna de les plantes.