El convent de Sant Francesc remunta els seus orígens al segle XIII (1242) i estava situat a peu del camí entre Barcelona i Tarragona.
L’edifici actual del Convent dels frares franciscans s’aixecava l’any 1283.
A començaments del segle XIV s’inicia la construcció de l'església.
A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent.
El Claustre d’estil renaixentista de planta quadrada és construïa a partir del segon terç del segle XVI; es compon de dues plantes de galeries cobertes, amb arqueries de mig punt- nou a la planta baixa i divuit a la superior- i columnes toscanes monolítiques sobre pedestal.
L'àmbit dels claustres s'utilitzava en molts casos per enterrar-hi els membres de la congregació i els nobles de la comarca que feien donacions a canvi de ser sepultats a l'església o claustre. No es d'estranyar doncs, que des del segle XIX s'esmenti l'existència d'osseres, a més de les sepultures en les parets, dels potentats de la comarca (segle XIII).
En la consolidació de l'església de l'any 1958-59, es trobà a 1,30 m de profunditat el que hauria estat una fossa comú de l'antic convent, situada al costat de la paret NE del claustre.
Al fons de la fossa es trobà un esquelet d'1,75 m de llarg amb un enllosat doble per sobre, de llosetes medievals
L'any 1789 es fan reformes per adaptar l’edifici com escola per a nens pobres.
L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi (Barcelona, 1834 - Barcelona, 1904) , la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924) , la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau ( 1865-1955) .
L'any 1929, l'Ajuntament cedeix d'usdefruit a la Junta de l'Hospital. Actualment aquest edifici és una residència de dia per a gent gran i porta per nom Residència de Sant Francesc.
Les ‘males politiques’ del PP, pel que fa als drets dels ciutadans – particularment els més febles i necessitats – han portat l’angoixa a milers de persones i famílies, que veuen perillar per aquest col•lectiu, l’atenció, i l’assistència socio-sanitària.
El PP es presentava a les eleccions amb una oferta clara :
1. Ensorrar a la ciutadania en la misèria
2. Estendre la incultura
3. Fomentar l’odi racial
Cal felicitar-los, mai tant pocs, havien fet tant de mal, en un espai tant breu de temps.
Ningú donava un cèntim pel Mariano que pot presumir hores d’ara d’haver aconseguit el màxim nombre de mort civils – fora d’un període de guerra oberta - superant al mític Fraga, de ‘ la calle es mía ‘.
.jpg)
