Un dels edificis més emblemàtics de Montesquiu, si exceptuem el conegudíssim castell, està situat al costat de la residència d’avis Els Tells. Es tracta d’un casalot de planta baixa, pis, golfes i pati, on en una de les portes laterals encara es pot llegir mig esborrada la paraula “ESCOLES”. En canvi a la façana principal, que dona a una plaça que comparteix amb la residència no es pot endevinar cap llegenda, malgrat que es nota que hi era, i que de forma matussera es va tapar amb ciment.
Aquest detall sempre ens ha integrat als habitants de Montesquiu; qui i perquè havia tingut tant d’interès en fer desaparèixer la possible inscripció de la façana?Per donar resposta a aquest qüestió cal fer una xic d’història d’aquest edifici aixecat l’any 1892. El reverend Marià Bigas cedí una part de l’hort de l’església, on s’hi va construir amb l’ajut de donatius i caritats populars ja fossin en diners o com, era molt normal entre les classes treballadores, en forma de jornals de feina.
En morir el mossèn sense testament i sense haver-lo registrat , l’any 1929 és va donar la propietat a la parròquia de Montesquiu, com si hagués estat construït únicament a expenses del reveren Bigas.
Posteriorment en el ple de l’Ajuntament de data 21 d’agost de 1936 es va acordar posar remei al fet, tant poc entès pels veïns que sempre havien considerat que la propietat era de tot el poble, decretant la seva incautació per fer-hi d’immediat una escola per els nois i les noies que fins aleshores anaven a uns locals llogats de la carretera de Ribes.
Aquesta escola que va ser molt millorada pels consistoris municipals, malgrat les limitacions que imposaven els temps de guerra , va ser un centre escolar modèlic amb les més modernes instal•lacions de l’època, com laboratori i biblioteca, i amb un model educatiu de tant prestigi com fou l’escola normal de la República.
Durant el franquisme l’Església va recuperar la propietat i la seva funció pedagògica va ser suprimida “ipso facto” enviant als nois i noies del poble un altra cop als locals llogats de la carretera. Ni els ajuntaments franquistes, ni molt menys el poble, van considerar aquesta recuperació, feta a l’ombra dels vencedors i com a represàlia dels vençuts, un acte de justícia, fins el punt que l’any 1954 es va plantejar davant dels tribunals el tema, donant la raó, com no, a l’església omnipotent del nacionalcatolicisme. Malgrat tot, es va continuar considerant que allò era del poble, fins el punt que quant es va construir l’actual residència d’avis l’any 1996 l’Ajuntament de Montesquiu va cedir dels seus bens patrimonials propis la finca on hi havia la casa del metge, EL PATI DE LES ANTIGUES ESCOLES, i l’edifici de les dutxes.
Durant dos anys , 2000 i 2001 es va aconseguir donar-li una petita utilitat pública en poder tenir-hi una aula en condicions per fer-hi la guarderia “Els Putxinel•lis” que desprès es va traslladar a uns barracons situats al parc de la Pèrgola . Aquest ús, però va representar per a l’Ajuntament la despesa d’haver de condicionar dues aules, una per a guarderia i l’altra per fer-hi la catequesi.
Els anys van passant i aquest edifici sempre tancat es va deteriorant sense que ningú hi faci res, esperant potser que caigui, i tal com van les coses al nostre poble, fer-hi , com no, un bloc de pisos moderns i cars com a un símbol més de l’especulació i de la mala entesa modernitat. Potser ha arribat el moment de dir-hi prou, les escoles velles són del poble, i no volem que es perdi el record i el fruit del treball de molt homes i dones que amb gran esforç varen contribuir a la seva construcció. Per respecte a la seva memòria , nosaltres , hereus seus, els devem que fent tot el possible per dignificar-ho i donar-li una utilitat real de cara al poble. No es pot entendre que no s’hagi fet cap acció, segurament per una manca de voluntat política de l’actual consistori , que tal com va passar amb el tema del Centre (vegeu el 9 nou de 15 de juny de 2001) prefereix obviar les qüestions que afecten a la gent pensant únicament en interessos econòmics, encara que, això sí, es declari que “l’Ajuntament defensa els veïns com el que més” i altres afirmacions reproduïdes en el Butlletí del Poble extraordinari de juny de 2001, les que han resultat ser falses.
Montesquiu té molts dèficits d’equipaments; amb una població de quasi el 50 % de gent gran no disposa de cap centre de dia, ni tant sols un lloc on els avis i sobretot les àvies del poble pugin asseure’s confortablement per estar-s’hi i compartir les seves vivències; tampoc la gent jove del poble disposa de cap lloc on reunir-se o on fer les activitats que considerin del seu interès; tant sols tres de les quasi una desena d’associacions del poble disposen d’un lloc on reunir-se i guardar-hi els seus arxius; tenim una guarderia, ara municipalitzada, en un parell de barracons que ja arriba al seu límit... Enfront d’aquests problemes, no s’han desenvolupat solucions, és més, el que podria esdevenir en un espai per solucionar-los, les Escoles Velles, no mereixen cap atenció per part de l’Ajuntament actual. Davant d’aquestes mancances i de la necessitat històrica de recuperar un bé confiscat pel franquisme, hem d’exigir la recuperació d’aquest edifici tant emblemàtic. La nostra crida, que va començar amb la presentació de la nostra candidatura davant d’aquest edifici, ha generat reaccions prou curioses:Aquells que han exercit la gestió de l’Ajuntament durant els darrers 8 anys (ERC), co-responsables de l’estat actual d’aquestes escoles, juntament amb el Bisbat de Vic, ara remarquen el fet que aquestes Escoles són opció de futur. I això que vol dir? què l’enderrocaran? hi faran pisos? Que ens ho aclareixi l’alcalde, que precisament és el constructor del poble. Aquells altres que havent d’exercir una oposició i no l’han feta (PSC), ara s’apunten a la defensa de les Escoles, qui diria que porten 8 anys a l’oposició i que anteriorment havien estat governant. Ningú els ha sentit a parlar del tema fins ara. De totes maneres, la importància en la recuperació d’aquest edifici, ens porta a voler que aquesta reivindicació esdevingui unitària. Davant de l’ interès col•lectiu tots hi hem de ser. Ara és el moment que els polítics de la majoria i de la oposició, se sumin a les reivindicacions populars, nosaltres hi serem de ben segur.
Ens agradarà saber qui va ser el mestre d’obres, i per descomptat com acaba la història d’aquest ‘edifici singular’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com
.jpeg)
