La Rosa Ventura Cutrina, em feia arribar una imatge i un comentari : Una de les millors joies del romànic del Parc Natural de l'Alt Pirineu el trobareu a Ribera de Cardós amb l’església de Santa Maria i el seu gran campanar coronat de merlets. Davant seu podreu contemplar la replica d’una bellíssima creu de terme gòtica declarada Bé d'Interès Nacional.
La concentració municipal que donarà lloc al nou terme de la Vall de Cardós, a la comarca del Pallars sobirà es produïa a darreries del segon feixisme ( Dictadura de Franco ) , l’exposició de motius era la ‘reducció administrativa’ que donaria com a resultat un grandíssim estalvi ( per tapar els forats de la corrupció ) i permetia ‘optimitzar’ els serveis als veïns. A la vista està, que no s’aconseguia ni una cosa ni l’altra.
La descripció tècnica de l’edifici religiós ens diu ; Originàriament de tres naus rematades a l'est per tres absis semicirculars dels quals actualment només en resta el lateral nord, decorat a l'exterior per arcuacions cegues que descansen sobre petites mènsules i il•luminat per una finestra atrompetada. L'antic absis central fou substituït al segle XVIII per una capçalera rectangular. Actualment l'església presenta una nau flanquejada per capelles cobertes amb volta d'aresta. La portada romànica d'arc de mig punt es troba als peus de la nau. Consta de dues arquivoltes emmarcades per una sanefa de dents de serra i amb un fris d'escacats en el límit superior. Per damunt d'aquest hi ha un rosetó envoltat pels mateixos elements decoratius. Aquesta portada fou descoberta no fa massa anys sota una gruixuda capa d'arrebossat. En el mur de la façana es veuen traces de murs perpendiculars que possiblement devien formar un atri. Al costat septentrional de l'església s'aixeca un magnífic campanar romànic de quatre pisos i punxeguda coberta a quatre vessants. A l'exterior els pisos són separats per arcuacions cegues i petits frisos dentats i escacats, i al pis superior per un de més ample d'entrecreuats. Als dos pisos inferiors s'obren espitlleres, al tercer una finestra de mig punt i al quart una finestra geminada partida per una columneta amb capitell, i una petita rosassa al mig dels dos arcs lleugerament apuntats.
La creu de terme original es troba ubicada a la plaça de Mossen Cinto Verdaguer, dintre d'una vitrina, el que veiem davant de l'església parroquial de Santa Maria és una replica; la descripció ens diu ; Creu esculpida i retallada en un bloc de pedra llicorella. Formen els braços quatre lòbuls inscrits en un quadrat, emmarcant la composició un cordó trenat. A l'envers s'hi representa un Sant Crist clavat a la creu per tres claus de tosca execució. La creu és de braços desiguals i, a l'extrem superior hi penja una cartel•la amb les inicials INRI, sobre mateix del cap lleugerament decantat del Crist, amb llarga cabellera, mans exageradament grans, tors nu en el que es marquen les costelles, faldellí i cames massa curtes respecte a les mides del cos. Al revers presenta la figura de la Mare de Déu amb l'Infant al braç sobre una mènsula amb suport en forma de cap humà i protegida a la part superior per un baldaquí d'arquitectura gòtica. A banda i banda de la figura hi ha dos escuts. La creu es troba sobre un alt pilar de granit, toscament tallat i amb gravats de difícil lectura i un escut.
jueves, 22 de agosto de 2013
miércoles, 21 de agosto de 2013
CAPELLA DEL SAGRAT COR DE JESÚS DEL COL•LEGI LA SALLE DE CAMBRILS AL CAMP JUSSÀ.
Havia retratat des del carrer l’edifici de la Fundació Cardenal Vidal i Barraquer, i fins on permetia la vegetació ( estàvem a l’agost ) la Capella del Sagrat Cor de Jesús , del que havia estat Col•legi de La Salle-Germans de les Escoles Cristianes -Ordre 516- , al Carrer Sant Plàcid, 26, de Cambrils a la comarca del Camp jussà.
No trobava gaire informació d’aquest edifici, i res en concret de l’arquitecte i/o mestre d’obres que l’aixecava l’any 1886.
Cambrils no disposa – incomprensiblement – d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
Rebia des de l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, un e.mail del Josep Sansalvador Castellet, en el que em feia arribar unes magnifiques fotografies de la façana i l’interior d’aquesta església.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i també a l’Ajuntament de Cambrils.
No trobava gaire informació d’aquest edifici, i res en concret de l’arquitecte i/o mestre d’obres que l’aixecava l’any 1886.
Cambrils no disposa – incomprensiblement – d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
Rebia des de l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, un e.mail del Josep Sansalvador Castellet, en el que em feia arribar unes magnifiques fotografies de la façana i l’interior d’aquesta església.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i també a l’Ajuntament de Cambrils.
EL CASINET DEL MASNOU.
Dues persones que viuen al Masnou m’explicaven que l’edifici del Carrer Barcelona, 5, s’havia anomenat el Casinet, i que entre altres activitats havia estat un Cinema, en els anys posteriors al genocidi contra Catalunya 1936-39.
A la fitxa tècnica em sorprenia llegir ( Segle: XIX ); això el faria anterior al Casino.
No em sorprenia però, la manca de dades respecte de l’autor i l’any en que s’aixecava el Casinet, i menys encara que no se’n esmentes cap dada de la seva història.
La descripció ens diu ; Edifici destinat a la representació d'espectacles de planta rectangular i de gran alçada, necessària per ubicar-hi una platea amb tribuna i escenari.
Té la façana de llevant oberta a la Plaça de la Llibertat i la façana de migdia al carrer Barcelona.
Les seves façanes es generen a partir d'una disposició geomètrica de les obertures i els motius ornamentals: esgrafiats de formes geomètriques als costats emmarcats per relleus imitant carreus. Aquests motius es repeteixen en franges verticals. El parament de la façana és en franges horitzontals a la planta baixa i llis en la part superior on es troba l'ornamentació descrita.
Us deixo un curiós enllaç en el que s’explica que l’edifici pertany a la O.N.C.E, i que l’Ajuntament està interessat en recuperar-lo. http://www.elmasnou.cat/document.php?id=10603
Us recomano la lectura de :
La Calàndria 100 anys d’història al Masnou (1906-2006)
Francesc Fàbregas i Cardona
http://lacalandria.cat/pdf/100anyscalandria.pdf
Hi trobava cites memorables :
A La Calàndria és on hi havia els obrers i els d’esquerra.
– Al Casinet hi havia els partits de Lliga Catalana de classe mitjana, els empresaris i els burgesos.
– I al Casino només hi havia capitalistes i monàrquics.
I una anotació que sembla confirmar que l’actual edifici del Casinet s’alçava als anys 50, durant el segon feixisme ( la Dictadura de Franco ) .. els socis del Centro Coral , Societat del Casinet, - que estava situada en el que avui és la plaça de Jaume Bertran i on anys després, a principis dels anys 50, es va construir l’edifici que hi ha a la plaça de la Llibertat - i els de la nova societat La Calàndria, seguint els costums del pobles, es posaren motius o malnoms, en aquest cas despectius, això sí. Els del Casinet, dels seus contrincants en deien de can Tiberi, i els de La Calàndria, a ells els hi deien de can Barraló.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
A la fitxa tècnica em sorprenia llegir ( Segle: XIX ); això el faria anterior al Casino.
No em sorprenia però, la manca de dades respecte de l’autor i l’any en que s’aixecava el Casinet, i menys encara que no se’n esmentes cap dada de la seva història.
La descripció ens diu ; Edifici destinat a la representació d'espectacles de planta rectangular i de gran alçada, necessària per ubicar-hi una platea amb tribuna i escenari.
Té la façana de llevant oberta a la Plaça de la Llibertat i la façana de migdia al carrer Barcelona.
Les seves façanes es generen a partir d'una disposició geomètrica de les obertures i els motius ornamentals: esgrafiats de formes geomètriques als costats emmarcats per relleus imitant carreus. Aquests motius es repeteixen en franges verticals. El parament de la façana és en franges horitzontals a la planta baixa i llis en la part superior on es troba l'ornamentació descrita.
Us deixo un curiós enllaç en el que s’explica que l’edifici pertany a la O.N.C.E, i que l’Ajuntament està interessat en recuperar-lo. http://www.elmasnou.cat/document.php?id=10603
Us recomano la lectura de :
La Calàndria 100 anys d’història al Masnou (1906-2006)
Francesc Fàbregas i Cardona
http://lacalandria.cat/pdf/100anyscalandria.pdf
Hi trobava cites memorables :
A La Calàndria és on hi havia els obrers i els d’esquerra.
– Al Casinet hi havia els partits de Lliga Catalana de classe mitjana, els empresaris i els burgesos.
– I al Casino només hi havia capitalistes i monàrquics.
I una anotació que sembla confirmar que l’actual edifici del Casinet s’alçava als anys 50, durant el segon feixisme ( la Dictadura de Franco ) .. els socis del Centro Coral , Societat del Casinet, - que estava situada en el que avui és la plaça de Jaume Bertran i on anys després, a principis dels anys 50, es va construir l’edifici que hi ha a la plaça de la Llibertat - i els de la nova societat La Calàndria, seguint els costums del pobles, es posaren motius o malnoms, en aquest cas despectius, això sí. Els del Casinet, dels seus contrincants en deien de can Tiberi, i els de La Calàndria, a ells els hi deien de can Barraló.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
martes, 20 de agosto de 2013
LA CASA JOSEP FARRÀS SOLDEVILA DE SANT ESTEVE DE SESROVIRES
Visitava la població un dissabte d’agost, no confiava trobar oberta la Casa Consistorial - com així va succeir - , i tampoc dissortadament cap membre de la Policia Local, malgrat hi havia vehicles d’aquesta unitat estacionats al carrer.
Retratava la seu de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, que s’alçava per encàrrec de Josep Farràs i Soldevila l’any 1909, pel mestre d'obres Pedro Ros i Tort - en algun lloc se’l cita com arquitecte -, com si ho va ser el seu fill Josep Ros i Ros ( Martorell 1885 + 19 de març de 1951).
La descripció tècnica ens diu ; Edifici de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües i de planta baixa, planta pis i golfes per la banda del carrer Major. Per la banda del darrera, el terreny baixa i s'accedeix a un semisoterrani que dóna al jardí. La façana principal que dóna al carrer Major, disposa de tres balcons a planta pis que conserven les baranes de bon forjat. Cal destacar el gran ràfec de la coberta, sota el qual s'hi disposen la filada de finestres de les golfes. La façana del darrere té una terrassa porxada que dóna a una àmplia zona enjardinada. Està construït amb maó i reble.
Can Farras va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, amb intenció de traslladar-hi la Casa Consistorial i el Centre Social.
L'acord de l'adquisició es va fer el 18 de març de 1986 i l'adquisició l'any 1987.
La venda la signava Jaume Farràs i Coromines en nom i representació de IROKO S.A.
Retratava la seu de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, que s’alçava per encàrrec de Josep Farràs i Soldevila l’any 1909, pel mestre d'obres Pedro Ros i Tort - en algun lloc se’l cita com arquitecte -, com si ho va ser el seu fill Josep Ros i Ros ( Martorell 1885 + 19 de març de 1951).
La descripció tècnica ens diu ; Edifici de planta quadrangular amb coberta a quatre aigües i de planta baixa, planta pis i golfes per la banda del carrer Major. Per la banda del darrera, el terreny baixa i s'accedeix a un semisoterrani que dóna al jardí. La façana principal que dóna al carrer Major, disposa de tres balcons a planta pis que conserven les baranes de bon forjat. Cal destacar el gran ràfec de la coberta, sota el qual s'hi disposen la filada de finestres de les golfes. La façana del darrere té una terrassa porxada que dóna a una àmplia zona enjardinada. Està construït amb maó i reble.
Can Farras va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, amb intenció de traslladar-hi la Casa Consistorial i el Centre Social.
L'acord de l'adquisició es va fer el 18 de març de 1986 i l'adquisició l'any 1987.
La venda la signava Jaume Farràs i Coromines en nom i representació de IROKO S.A.
LA CASA ESTEVE JULIÀ, LA PETJADA DEL ‘DESCONEGUT’ A SANT ESTEVE SESROVIRES.
Trobava prop del Casino, un nou treball de ‘desconegut’, en aquest cas un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos construït amb maó i estucat.
Hi destaca la barana de ferro forjat del balcó principal, la qual incorpora dos pinacles florals, així com el coronament de perfil ondulant amb baranes de ferro bombades.
Reiterem la crida als sesrovirencs de bona voluntat per tal de saber les dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest edifici, el promotor devia ser l’Esteve Julià – del que també ens agradarà saber el cognom matern - ; agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Hi destaca la barana de ferro forjat del balcó principal, la qual incorpora dos pinacles florals, així com el coronament de perfil ondulant amb baranes de ferro bombades.
Reiterem la crida als sesrovirencs de bona voluntat per tal de saber les dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest edifici, el promotor devia ser l’Esteve Julià – del que també ens agradarà saber el cognom matern - ; agrairem la tramesa d’aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
LA LLUM DE LA PARAULA
La llum de la paraula
blasma poderosa
i descobreix la foscor
que a caus ignots s’amaga.
La paraula antídot de la por
i dels terrors despòtics
ressorgeix indomable
omplint de clarianes
un cel enfosquit
per núvols negres.
Que conreadors d’intolerància
sembren al blau més clar.
titelles d’un poder
que mana a l’ombra
braços executors de la ignomínia
seran travessats per les sagetes
de paraules puntegudes i esmolades.
No deixaran record
que els perduri
i pararan al profund pou de l’oblit.
La paraula els fa por
volen aniquilar-la cruelment
i botxins l’ataquen per tots fronts.
mentre el poble parla i escriu
un món amatent fora d’ells
on ells no hi tenen cabuda.
Aquests mercenaris miserables
vençuts i anorreats per la paraula
diluïts dins del no res
ni empremta deixaran
just seran pols dedins la història.
Josep Bonnín
“Nit de l’Art”- Sóller 16 d’agost de 2013
POSEM QUE PARLO DEL MASNOU
Retratava des del costat de la platja un edifici decorat amb esgrafiats, en el que encara son visibles el que des de lluny semblen dos petits suports per penjar banderes i/o guions.
No en trobava cap dada, i sou pregats els masnovins de bona voluntat de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Del topònim Ocata , que llueix a l’estació de tren, en trobava un parell hipòtesis :
El nucli ( avui barri ) va ser fundat per immigrats occitans procedents de Leucata, Comarca de Fitor, d'on deriva - segons alguns - el nom d'Ocata
Procedent de l’àrab al-qat‘a, “el tros, la parcel•la”
Encara en relació a l’agudesa mental del líder del PSC/PSOE conegut com ‘RESDEFANG’ m’expliquen que en ocasió de provar el pa amb tomàquet, exclamava oh, cata !, i acte seguit se’n adjudicava la paternitat del ‘descobriment’.
No en trobava cap dada, i sou pregats els masnovins de bona voluntat de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Del topònim Ocata , que llueix a l’estació de tren, en trobava un parell hipòtesis :
El nucli ( avui barri ) va ser fundat per immigrats occitans procedents de Leucata, Comarca de Fitor, d'on deriva - segons alguns - el nom d'Ocata
Procedent de l’àrab al-qat‘a, “el tros, la parcel•la”
Encara en relació a l’agudesa mental del líder del PSC/PSOE conegut com ‘RESDEFANG’ m’expliquen que en ocasió de provar el pa amb tomàquet, exclamava oh, cata !, i acte seguit se’n adjudicava la paternitat del ‘descobriment’.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)





