LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR D’ARGENÇOLA. L’ANOIA SOBIRANA.

El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , és un dels més extensos de la comarca, està situat a l’ extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà.

Limita amb Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), al SW, a l’W amb Talavera (de la Segarra), on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu (NW), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Veciana (N), Jorba (E) i Sant Martí de Tous (SE).

El topònim ‘ plateta’ tenia tot el sentit l’any 1857 en que tenia un cens de 720 ànimes, la davallada s’accentuarà a la dècada dels 60 del segle XX, quan passa de 622 a 379 veïns, que seran només 245 al tancament de l’any 2012.

El fossar – típic de l’Anoia, amb porxos davant dels nínxols – estava tancat, quan ens aturàvem al seu davant el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés; advertia que no hi ha campana a la Capella del Sant Crist, advocació que em confirmava el Josep Sansalvador Castellet , de l’Arxiu Gavin, al que felicitava per la troballa dels restes d’una esglesiola romànica al terme de Sant Salvador de Toló.

En aquests indrets de l’Anoia sobirana la omnipresència de Déu, esdevé una certesa.

SANT ESTEVE DE CAN RAVELLA & SANT SEBASTIÀ D’ORDAL. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ

El fet que l’esglesiola es coneix ara com Sant Sebastià , té com explicació que desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39 , el marquès de Camps, Felip de Camps i Subirats (1928-2010) va decidir crear una festivitat pròpia per al nucli de Can Ravella; l’advocació en que s’havia de celebrar aquesta festivitat fou Sant Sebastià; fins es va fer una imatge del sant que actualment es conserva a la casa de Can Ravella, i que es porta a la capella el dia de Sant Sebastià.

L’esglesiola ha estat el panteó de la família Ravella, ara Camps.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular, amb absis orientat a llevant, recte. La teulada és a dues vessants, amb teula àrab, que cobreix la volta, constituïda a partir d'arcs torals amb voltes nervades, mentre que els arcs formers, els laterals, són de mig punt.

El campanar és d'espadanya, amb un sol ull, situat sobre el frontis; està fet de maó i actualment no té campana. La porta d'entrada és d'arc escarser, amb pedra treballada; amb la data 1782. A sobre, l'escut nobiliari del comtat d'Olzinelles, concedit pel papa Lleó XIII el 1883, a Hermenegild d'Olzinelles i de Tos, propietari de la hisenda de Can Ravella. L'escut és de tipus quadrilong francès, timbrat per una corona comtal. Dins el seu camper, tres alzines, la del mig més baixa a sobre d'aquest. Centrant la façana hi ha una finestra d'ull de bou.

Eugeni Campllonch i Parès. (España, 1870-1950), aixecaria al nucli de l’Ordal una església advocada a Sant Esteve , que des de 1963 té la consideració de parròquia.

Possiblement per evitar equivocs es transmutava l’advocació ‘tradicional’ de l’església de Can Ravella; li cal però, reflexionar una xic a la Cúria Romana, sobre els efectes en la pràctica religiosa, d’aquests ‘canvis capriciosos’.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/290

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que el protomàrtir sant Esteve i sant Sebastià   elevin  a l’Altíssim la pregaria dels subiratencs,   palolencs ,   esterrissencs ,   bascarencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

SANTA MARIA DE MAGDALA DE CANYELLES. EL GARRAF

Quan retratava l’església advocada a Santa Maria de Magdala, al terme de Canyelles, a la comarca del Garraf, advertia els signes inequívocs dels ‘diners d’Amèrica’ que esmerçava generosament en la seva restauració l’any 1858, el baró de Canyelles en aquell període, Ramon de Bouffard.

Inicialment degué ser Capella del Castell, per passar posteriorment a exercir com l’església de Canyelles, funció en la que està documentada des del segle XVII, en què fou erigida parròquia (1627) i s'independitzà de la de Sant Miquel d'Olèrdola de la mà del Bisbe Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 1632)

Segons la documentació de què es disposa, sembla que la seva construcció fou costejada pels barons de Canyelles, Joaquim de Terré i Pons , i Elisabeth de Ciurana i Pardina, que estan representats en la figura dels Gegants de Canyelles, Joaquim i Elisabeth.

Li cal al ‘Garraf interior’ un esforç per donar-se a conèixer, cal complementar l'oferta de sexe, alcohol i sol, que atenem més que bé, amb una mica de cultura i paisatge.

CASTELL DE CANYELLES. EL GARRAF

La comarca del Garraf té dos indrets força desconeguts, Canyelles – que molts han vist en fer el trajecte des de Vilafranca del Penedès al mar, l’Àngela Llop Farré el retratava de forma magistral - , i Olivella , invisible i desconeguda per a la majoria.

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré fins dalt del petit turó que senyoreja el castell de Canyelles, situat, al costat de l'església de Santa Maria de Magdala.

Les restes , que daten del segle XV, són fonamentalment una torre de planta circular força alta, i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre té un diàmetre intern de poc més de 2 metres i, a peu pla, els murs tenen un gruix d'uns 135 cm. A la part alta, les parets són molt més primes (uns 80 cm). El parament, d'acord amb el que es pot veure a la paret superior, és fet de pedres gairebé sense treballar poc o molt arrenglerades. A la zona alta destaquen unes petites espitlleres.

Al cens de l’any 1900 consten 561 ànimes, a les darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) l’any 1930 ha baixat fins a 475, i no serà fins a la mort del sàtrapa Francisco Franco, en el cens de 1981que es recuperaran els 565 habitants, la ‘Democraciola’ que substituirà al segon feixisme, comportarà un creixement exponencial que al tancament de l’any 2012 era de 4.275 habitants.

Els efectes ‘perversos’ d’aquest creixement son visibles per arreu.

TORRE DE VILADELLOPS. OLÈRDOLA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

El topònim – d’origen àrab – fa referència a unitats molt selectes de soldats sarrains que quan els musulmans s’ho veien tot perdut deixaven al seu darrere – en indrets com aquest- i amb la missió d’assegurar la retirada de les tropes, penseu en petits col•lectius de guerrers seleccionats, tant per la seva destresa militar, com per la seva fe, que lluitaven amb la ferocitat i l’astúcia dels llops. Segles més tard, la llengua castellana recollirà el mot ‘ guerrillero’.

la Torre de planta circular , que es refeia gràcies a la magnanimitat dels marquesos d’Alfarràs, propietaris de la contrada, devia sentir en moltes ocasions el crit ‘Allah Akbar’.

En un acta que aixecà un advocat l'any 1809 en nom dels hospitalers d'aquesta possessió es diu que la torre estava en ruïnes.

Actualment la torre que té al seu nivell inferior un diàmetre de 3 metres, i uns murs que fan un gruix de 1,4 metres està parcialment esberlada.

La part davantera es conserva fins al nivell del pis principal, on hi devia haver la porta.

L'aparell és format per carreus de pedra irregulars petits disposats en fileres horitzontals.

Al seu costat s'adossa una petita construcció amb sostre de doble vessant. Es desconeix la seva funció, però podem excloure tant la de presó de la torre – malgrat el muntatge que hi ha en el interior - , com el de capella. Pensem que és molt posterior a la l’estructura militar, i que devia tenir alguna mena de funció residencial.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA DELS MARQUESOS D’ALFARRÀS. VILADELLOPS. OLÈRDOLA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Trobava una possible evidència que em confirmaria la titularitat dominical dels marquesos d’Alfarràs, d’una casa senyorívola a Viladellops, al terme d’Olèrdola, a la comarca del Penedès sobirà.
http://www.esglesiaplural.cat/modules.php?name=Bisbe_Climent

La retratava emmarcada en l'alineació de cases i dependències agrícoles que delimiten una plaça arbrada amb una font que té la singularitat de pertànyer a un nucli petit amb identitat pròpia. Les construccions de l'entorn, relacionades amb les tasques vitivinícoles i els habitatges que tradicionalment han estat ocupats pels pagesos que treballaven les terres del Marquès d'Alfarràs han configurat un espai original que val la pena destacar.

També des del costat de la Torre que es refeia gràcies a la seva magnanimitat.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CAPELLA DEL FOSSAR D’OLIVELLA. EL GARRAF

Trobàvem el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, la porta del cementiri tancada i un rètol qjue segon vaig entendre, dona valuosíssima informació als lladres de fossars, que juntament amb pistolers i sicaris, son la nova plaga de la delinqüència.

El rètol diu que poden treballar a la llum del dia perquè NOMÉS s’obre en dies molt concrets de la setmana.
Imaginem que llevat dels casos en que cal enterrar algun difunt.

Retratava la Capella de la que no conec l’advocació, i li adjudico ( llevat de rectificació si s’escau ) la del Sant Crist.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com