LA CASA ARAGÓ DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Ens aturaven la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per retratar la façana de la Casa Aragó, al numero 26 del carrer de Jacint Verdaguer, de Santa Coloma de Farners, que Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935), reformava l'any 1903 , en una actuació que afectà els interiors i la façana a la planta baixa.

La descripció tècnica ens diu ; casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa és d'estil modernista, amb la façana de rajol vist i les obertures, una porta i tres finestres, amb reminiscències neogòtiques, i amb arcs conopials. Les finestres presenten una reixa al davant de ferro forjat i motius florals i la porta és de fusta treballada amb decoracions incises i elements de ferro forjat. Al primer pis una balconada ocupa l'amplada de la façana, també de ferro, aquí hi ha dues obertures sense decoració, rectangulars i emmarcades en pedra, destaca l’arrambador de ceràmica vidriada verda i vermella. Al segon pis, hi ha dues obertures més, amb dos petits balcons. El parament en aqueta part és arrebossat i pintat de blanc. L'edifici està rematat per una cornisa i al damunt una balustrada. Pel que fa la decoració, d'estil modernista, cal remarcar els medallons o mosaics de la façana, situats damunt la porta d'entrada, amb forma trevolada i policroms, de color blau i groc. Semblen representar unes inicials que indicarien el nom dels propietaris que van encarregar l'edifici.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ALBA DE LA LLIBERTAT.

Hi havia una trobada d’àngels de la guàrdia sota la presidència de l’arcàngel Miquel ‘ el Princep de les Milícies Celestials’ , li presentaven de forma majoritària la seva ‘impotència’ enfront de les forces associades a l’àngel blau, arreu del món, Rússia, Xina, Espanya,...

En el cap de tothom estava la història de la destrucció de les ciutats de Sodoma i Gomorra sota una intensíssima pluja de sofre i foc.

Miquel es comprometia a fer arribar el seu missatge al Senyor, i alhora els instava a continuar auxiliant – en tots els aspectes – als oprimits per les Autoritats de Rússia, Xina, Espanya,...

Vindrien dies terribles, el REINO DE ESPAÑA imposava un setge de fam que portava a la malnutrició a un elevat nombre d’infants, i precipitava la mort de moltes persones malaltes i/o de salut delicada. Es deixaria sense medecines a la gent gran, als malats d'Alzheimer, a determinats ‘crònics’ NOMÉS per raons econòmiques - que implicaven el manteniment del ‘statu quo’ de les elits politiques.

Europa callava – era el mal costum que havia ‘tolerat’ el genocidi dels armenis, i que acabaria donant lloc a l’holocaust nazi - , les persones que vivien a Catalunya havien de callar davant les continues agressions verbals i mediàtica, que pretenien justificar una reacció de tipus militar.

Els telediaris de Nadal obrien amb les imatges esfereïdores de la pluja de sofre i foc que reduïa a runes en segons el complex de la Moncloa, de la Zarzuela, del Congreso de los Diputados, del Senado, del Tribunal Supremo, del Tribunal Constitucional, de..., i que SELECTIVAMENT queia damunt dels corruptes als que la justícia havia declarat NO CULPABLES, o que s’abstenia abstingut de judicar.

Es buscaven els clàssics culpables, Al-Qaeda, ... i es barallaven les teories més inversemblants.

Tot era més senzill, com està escrit a Romans 12:19-21

No executeu la venjança per vosaltres mateixos estimats meus, sinó deixeu lloc a la ira de Déu, perquè està escrit : meva és la venjança, jo pagaré, diu el Senyor.

SANT FRANCESC D'ARAÒS.ALINS.LA VALL FERRERA. EL PALLARS SOBIRÀ. CATALUNYA

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), diu en relació al topònim d'Araós , que és dels més controvertits dels Pallars; considera les hipòtesis de Menéndez Pidal (araotz, pla fred) i de Meyer Lübke (aranotz, vall freda), per postular un possible híbric cèltic i basc: ara (conreu o camp conreat) i otz (fred): camps freds , segons una moderna interpretació del topònim.

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar una imatge de l’esglesiola advocada a Sant Francesc d’Assis, situada sobre un turó que domina l'entrada a la Vall Farrera, prop de l'actual poble d'Araós, és un edifici de planta lleugerament trapezoïdal, i presenta unes mesures de 7 metres de llarg per 4 metres d'ample a l'interior, i de 8,3 metres x 5,5 metres a l'exterior.

A la façana est, s'obre la porta amb arc de ferradura, constituït per simples lloses pissarroses sense desbastar, disposades horitzontalment excepte a la part central on són radials. L'amplada entre els dos muntants és inferior al diàmetre de l'arc. Actualment es conserven els murs fins l'altura de l'arc. Pel gruix dels murs, la coberta probablement hauria estat construïda amb fusta a dues aigües. Les parets interiors i la façana apareixen arrebossades. L'aparell és petit i sense desbastar, formant irregulars filades més o menys horitzontals trobades amb morter. A la part inferior es pot observar algun fragment d'"opus spicatum".

Construïda en el segle VII, apareix documentada el 839 en l'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell. En aquest indret existí la Força d'Araós que va ser enrunada pels gascons.

L'església tingué culte fins a l’aixecament dels feixistes contra el Govern legítim de la II República, qualificat posteriorment pels vencedors com ‘la guerra civil espanyola’; l’esglesiola fou destruïda en el decurs de les accions bèl•liques.

SANT ANDREU D’ARCAVELL. VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. CATALUNYA

La Rosa Ventura Cutrina m’enviava una imatge de del poble de Arcavell , on apareix la seva església parroquial, advocada a Sant Andreu, és un edifici d’una sola nau amb transsepte; l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera; s’hi obren dues finestres de mig punt. Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre, quadrat. Té una porta lateral i una altra de rectangular al frontispici, datada del 1671.

Sobre el poble, al costat de la casa de carrabiners, ara abandonada, hi ha les restes de Sant Andreu Vell, l’antiga església parroquial romànica; se'n conserva només l’absis semicircular, que era cobert amb volta de quart d’esfera, amb una motllura en la línia d’arrencament i una finestra de mig punt de doble esplandit.

El cens de les Valls de Valira era de 779 ànimes l’any 1717, per assolir el seu màxim 2.190 l’any 1857, començava aleshores una caiguda lliure, que ens deixava un cens de 948 habitants al tancament de l’any 2012

LA CASA FALGUERAS D’HOSTALRIC. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés , per admirar i retratar l’edifici de grans proporcions situat al nucli urbà d’ Hostalric, al carrer Major número 59, fent cantonada amb la Plaça de la Vila. L'edifici, d'estructura rectangular allargada (és un "tub", en paraules de la mateixa propietària), té planta baixa, dos pisos i golfes, i està cobert per un teulat a quatre vessants, interromput per un terrat i un petit altell (tots dos al costat dret).

A la façana principal (que dóna a la Plaça de la Vila), trobem, a la planta baixa, una porta d'entrada en arc de mig punt format per dovelles de pedra, al centre, que queda flanquejada a l'esquerra per dues finestres amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra i àmpit també de pedra; i una obertura a manera d'arcada, inexistent abans de la restauració de 1976-1978, que es duia a terme per l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel ( Girona 1945 ). En aquell moment es féu el tercer pis i es modificaren algunes obertures de la planta baixa.

A la planta baixa s'hi troba ubicada una farmàcia, negoci dels propietaris de la casa. Al primer pis, sobre la porta en arc de mig punt format per dovelles, una finestra amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra i àmpit de pedra. Al costat dret d'aquesta finestra, hi ha dues petites obertures rectangulars verticals; i un balcó que ja existia abans de la restauració, amb la llosana de pedra i la barana de ferro forjat, al que s'hi pot accedir a través de dues obertures amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra. Al costat dret del balcó, dues obertures rectangulars iguals que les anteriorment descrites. Al costat esquerre de la finestra, una altra finestra d'iguals característiques, però lleugerament més petita, i un balcó petit, amb llosana de pedra protegit per una barana de ferro forjat, i obertura d'accés amb llinda monolítica i brancals amb carreus de pedra. Al segon pis, set finestres, de les quals sis amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra i àmpit també de pedra, i una d'amagada per llistons i gelosies, seguint l'estructura de les finestres del costat esquerra de les golfes. Aquesta finestra amb gelosies, és la segona obertura començant a comptar des del costat esquerra de la façana. Una motllura que separa la segona planta de les golfes, descendeix fins el segon pis per resseguir aquesta finestra pel lateral esquerra, la part inferior i el lateral dret, i continua de nou per sota les finestres amb gelosies, i s'interromp quan aquest grup de finestres s'acaba. A les golfes, quatre finestres amb gelosies i llistons de fusta, que recorden a unes golfes medievals. Al costat, dues finestres petites amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra, entre les quals hi ha dues petites obertures rectangulars verticals. Totes les obertures dels pisos i part de les golfes (excepte la de les gelosies) queden tancades per porticons amb llistons de fusta. A la façana del carrer Major trobem, a la planta baixa, una porta d'entrada, amb llinda monolítica i brancals de carreus de pedra, i al costat, una finestra en arc rebaixat format per dovelles i carreus de pedra als brancals. Al primer pis destaca una finestral gòtic triforat, en ars trevolats separats per dues fines columnes amb capitell (amb un escut i una flor) i base. Les impostes presenten els mateixos elements decoratius que els dos capitells. Els brancals del finestral són de carreus de pedra. L'àmpit també és de pedra. Al segon pis i a les golfes, una finestra amb gelosies i llistons de fusta, igual que les que hi ha a la façana principal. Una motllura ressegueix la finestra del segon pis, i es perllonga per la façana i continua per la façana de la Plaça de la Vila, com ja s'ha explicat. Les dues façanes estan arrebossades i pintades de color ocre, excepte en el tram de golfes de la façana principal (Plaça de la Vila), on hi ha les obertures amb gelosies, que el mur és de carreus de pedra. A la cantonada, hi ha una cadena cantonera de carreus de pedra.

Hostalric manté el nucli originàriament iber , de carrer únic, en que el tancament perimetral dels habitatges conforma un sistema defensiu, que s’adaptava perfectament a la seva orografia.

D’una extensió molt menor la Vila Closa del Mas de Bondia, encara en terme de la Segarra, conserva també de forma molt curosa el seu nucli ibèric.

CASA JARDÍ NARCÍS PLA I DENIEL DE CALDES DE MALAVELLA. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Narcís Pla i Deniel (Barcelona, 1867 - 1934), va ser el promotor d’aquesta casa jardí situada al nucli de Caldes de Malavella, de la que se’n desconeix el mestre d’obres i/o arquitecte.

La descripció ens explica que és un edifici de planta rectangular i composta per baixos i pis. Voltada per un sòcol de pedra. Està adossada a un edifici amb galeria i un petit cos d'edifici de planta rectangular que antigament era un molí d'aigua. El primer edifici, té una façana principal amb entrada de garatge en arc escarser emmarcat per maó vist, un trencaaigües superior i una finestra geminada al pis i emmarcada per maó vist en arc pla i trencaaigües . A les façanes laterals tres finestres a cada pis, les de baix emmarcades en maó vist formant un arc triangular, les de dalt iguals a la finestra geminada de la façana principal. Coberta a quatre vessants, els aiguafons de ceràmica vidriada verda i la biga carenera amb elements de gerreria. El segon edifici amb pis i terrat a la catalana, cinc obertures a cada façana emmarcades en maó vist i trencaaigües en arc escarser; té una potent cornisa sobre la que hi ha un barana (del terrat).

El tercer edifici té un element prim amb un tester esglaonat rematat amb un torratge rectangular que acaba en secció d'estrella de vuit puntes, una barana i un element de ferro suport de la roda de molí. Obertures en arc triangular i trencaaigües. Al cim de les cadenes cantoneres hi ha elements de maó vist decorats amb elements florals de ceràmica envernissada.

Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol del 1968), germà del promotor, va ser bisbe de Salamanca, on el 28 de gener de 1935, després de la revolta contra el govern de la República s'adherí fervorosament als facciosos.

Quan el general Franco va establir el seu govern a la ciutat on Pla era bisbe, li va arribar a cedir el seu palau episcopal.

Enric Pla i Deniel va contribuir la fonamentació teològica del que va denominar "croada".

Malgrat les tristíssimes vinculacions de la casa - que la connecten directament amb l’ínfer - ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA PIA DE MOIÀ. EL MOIANÈS.CATALUNYA

No podem situar el germà operari, José Guardia de Sant Juan Bautista ( Calders, 2-11-1717+ Mataró, 2 de febrer de 1790) quan es començava a aixecar l’edifici de l’Escola Pia de Moià [ 1707-1724 ], però si certament a la data en que es dona per ‘acabada’ l’any 1750.

Faria aquí a Moià el ‘mestratge’ en l’art de construir que el portaria a Igualada, on duria a terme l’adequació de l'antic convent dels Servites dedicat a la Mare de Déu dels Dolors; a Oliana on arranjaria la capella de la Mare de Déu dels Àngels i la casa propera; per concloure la seva activitat i la seva vida terrenal a Mataró, on donaria l’ajut final a la construcció del nou col•legi i església de Santa Anna.

Demanava permís per a visitar l’interior de l’església, i retratava l’esplèndid altar que llegia fou aixecat l’any 1960.

La meva condició d’alumne de les Escoles Pies de Sabadell,i la bonhomia de la persona que m’atenia, em feien creditor d’un honor del tot inesperat, la contemplació de la imatge de la Mare de Déu que portaven a Catalunya els primers escolapis, i que ha estat venerada a l’Escola Pia de Moià des de l’any 1683.

Possiblement Sant Josep de Calassanç i Gascó es va meravellar també davant d’aquesta imatge de la Verge Maria.

M’explicaven que la imatge havia estat restaurada acuradament, i fins em donaven el nom de l’artista; val que a dir que possiblement per efecte d’ una vacuna tenia el cap del tot enterbolit, i no el recordo.

Em confirmaven des de la Comunitat Escolàpia de Moià, que la restauració l’havia dut a terme l’escultor Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003 ), aprofitava aquesta gestió telefònica per reiterar-los la gratitud del Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, per les fineses rebudes