Llegia que l’any 1871 sota l’advocació de Sant Cosme i Sant Damià, la societat ‘ LA BIENHECHORA’ amb la finalitat de donar assistència sanitària i garantir la protecció social dels associats.
L’any 1907 es constituïa la SOCIETAT DE SOCORROS MUTUOS ‘ LA FRATERNIDAD, que va continuar aquella tasca socio/sanitària, fins que la millora social va fer-ho innecessari, avui és una associació cultural i recreativa amb el mateix nom - ara en llengua catalana – LA FRATERNITAT.
No trobava cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquest singularíssim edifici. Sant Llorenc de la Muga no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i no son accessibles des de la xarxa els ‘ Episodis de la Historia de Sant Llorenç de la Muga’ publicats a la revista local ‘ LA LLUFA’.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
martes, 21 de enero de 2014
EL CASINO DE CABANES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA
Retratava ‘ EL CASINO’ de Cabanes , edifici que s’aixecava l’any 1922, probablement pel famós ‘ desconegut’ a qui devem la quasi totalitat del Patrimoni històric i cultural de Catalunya.
No disposa Cabanes de Catàleg de Patrimoni en línia, i les úniques referències a la xarxa eren una de caràcter familiar / comercial ; http://www.carnsrosa.com/historia.html i l’altra de caire històric local ; https://cabanesemporda.wordpress.com/tag/maconeria/
Ens agradarà rebre a l’emailconeixercatalunya@gmail.com dades del promotor, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte d’aquest edifici ‘ trencador’ en el millor sentit de Cabanes.
No disposa Cabanes de Catàleg de Patrimoni en línia, i les úniques referències a la xarxa eren una de caràcter familiar / comercial ; http://www.carnsrosa.com/historia.html i l’altra de caire històric local ; https://cabanesemporda.wordpress.com/tag/maconeria/
Ens agradarà rebre a l’emailconeixercatalunya@gmail.com dades del promotor, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte d’aquest edifici ‘ trencador’ en el millor sentit de Cabanes.
lunes, 20 de enero de 2014
CASA SEBASTIÀ SOLER MIRÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF
Tenia una decepció quan m’aturava a la casa Sebastià Soler Miró, que fa cantonada entre la rambla de la Pau i el carrer Soler i Morell. Em succeïa allò de ‘me’l imaginava més gran ‘.
La descripció tècnica ens diu ; que consta de semisoterrani, planta baixa aixecada en relació al nivell del carrer i terrat. Les façanes, de pedra vista rosa, tenen com a element més remarcable les grans finestres on s'equilibren la tendència a la forma circular del modernisme i la tendència clàssica basada en l'ús de columnes amb capitells jònics. La part superior d'aquestes obertures va resseguida per una motllura que les unifica. Les façanes estan coronades per una cornisa decorada amb motius vegetals i una barana de terrat que combina l'obra i el ferro. A la part posterior hi ha una tribuna de planta semicircular coberta amb una semicúpula. Al jardí hi ha una torre d'inspiració naturalista.
construït entre 1916 i 1921 per Josep María Miró Guibernau (Vilanova i la Geltrú 1889-1966), va ser-ne el promotor Sebastià Soler Miró, retornat de Xile on s'havia enriquit amb el comerç de guano.
No hi ha cap similitud amb la casa dita avui Clos la Plana, al terme de Sant Pere de Ribes, que va adquirir la família Soler, de Vilanova i la Geltrú, en els primers anys del segle XX , i sobre la masia antiga va fer construir un casal modernista, que havia vist abans que aquest.
L'any 1983 l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú va comprar la finca i l'any següent va realitzar-hi obres de restauració i condicionament, segons projecte de l'arquitecte municipal Miquel Orriols i Mas, per al seu ús - entre altres - com a Casal d'Avis.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu ; que consta de semisoterrani, planta baixa aixecada en relació al nivell del carrer i terrat. Les façanes, de pedra vista rosa, tenen com a element més remarcable les grans finestres on s'equilibren la tendència a la forma circular del modernisme i la tendència clàssica basada en l'ús de columnes amb capitells jònics. La part superior d'aquestes obertures va resseguida per una motllura que les unifica. Les façanes estan coronades per una cornisa decorada amb motius vegetals i una barana de terrat que combina l'obra i el ferro. A la part posterior hi ha una tribuna de planta semicircular coberta amb una semicúpula. Al jardí hi ha una torre d'inspiració naturalista.
construït entre 1916 i 1921 per Josep María Miró Guibernau (Vilanova i la Geltrú 1889-1966), va ser-ne el promotor Sebastià Soler Miró, retornat de Xile on s'havia enriquit amb el comerç de guano.
No hi ha cap similitud amb la casa dita avui Clos la Plana, al terme de Sant Pere de Ribes, que va adquirir la família Soler, de Vilanova i la Geltrú, en els primers anys del segle XX , i sobre la masia antiga va fer construir un casal modernista, que havia vist abans que aquest.
L'any 1983 l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú va comprar la finca i l'any següent va realitzar-hi obres de restauració i condicionament, segons projecte de l'arquitecte municipal Miquel Orriols i Mas, per al seu ús - entre altres - com a Casal d'Avis.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
EL COL•LEGI SAMÀ DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF
Em costava fer encabir el magnífic edifici de les Escoles Pies que alçava el mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 1889), per encàrrec dels administradors del hereu Salvador Samá Torrents (Barcelona 17 d'abril de 1861 - juny de 1933) marquès de Marianao i marquès de Vilanova i la Geltrú, de Salvador Samà i Martí ( Vilanovai la Geltrú 13 de abril de 1797 + La Habana, Cuba 22 de juny de 1866 ), s’inaugurava el 24 de setembre de 1879, l’acabament definitiu però es produí l’any 1884.
La descripció tècnica ens diu ; edifici format per un cos central i dues ales laterals simètriques, perpendiculars al pla de la façana. El cos central es subdivideix, també simètricament, en tres parts: la corresponent a l'entrada al col•legi i les que serveixen d'unió amb les ales. La primera té planta baixa, dos pisos, golfes i coberta de teula a dues vessants, mentre que les altres dues presenten planta baixa, dos pisos i coberta a la catalana. La disposició en planta de l'edifici, així com la distribució interna de les dependències (aules, menjadors, etc.) responen a la voluntat d'obtenir una entrada màxima de llum i d'aire del jardí i del parc públic que hi ha al davant. L'aspecte extern respon a les característiques de l'arquitectura historicista d'inspiració neogòtica.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu ; edifici format per un cos central i dues ales laterals simètriques, perpendiculars al pla de la façana. El cos central es subdivideix, també simètricament, en tres parts: la corresponent a l'entrada al col•legi i les que serveixen d'unió amb les ales. La primera té planta baixa, dos pisos, golfes i coberta de teula a dues vessants, mentre que les altres dues presenten planta baixa, dos pisos i coberta a la catalana. La disposició en planta de l'edifici, així com la distribució interna de les dependències (aules, menjadors, etc.) responen a la voluntat d'obtenir una entrada màxima de llum i d'aire del jardí i del parc públic que hi ha al davant. L'aspecte extern respon a les característiques de l'arquitectura historicista d'inspiració neogòtica.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
LA CASA DE JOSE XIPELL ESPINA A TIANA. EL MARESME
Can Xipell, una gran mansió d'estil afrancesat projectada el 1916 per Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936), per encàrrec de Jose Xipell Espina
La descripció tècnica - no actualitzada - ens diu ; edifici de planta quadrada que es presenta pràcticament com un volum cúbic. Està format per una planta baixa, pis i mansardes a la part superior. El conjunt destaca pel marcat aire neoclàssic que presenta, i que li ve donat a la major part per l'ús de frontons circulars damunt de totes les finestres, així com les columnes amb capitells clàssics que sostenen els balcons. Les mansardes que ocupen tota la part superior i que queden inserides a un sostre de pissarra que els hi confereix un aspecte completament afrancesat. A l'interior resulta interessant el tipus d'il•luminació: una claraboia central coberta amb vidre, situada al centre de l'edifici, permet la difusió de la llum. A la part inferior d'aquesta claraboia hi ha un sortidor amb columnes. Tot es realitzat amb marbre. L'edifici es troba envoltat per una ampli jardí, al qual també s'hi poden trobar elements neoclàssics, com és la glorieta suportada per columnes situada a un angle del mateix. També es pot destacar l'important treball del reixat del jardí.
A l’entrada ‘CAN XIPELL – UPCommons’ trobareu un PDF en el que es detallen els treballs per a reconvertir aquesta casa senyorial.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica - no actualitzada - ens diu ; edifici de planta quadrada que es presenta pràcticament com un volum cúbic. Està format per una planta baixa, pis i mansardes a la part superior. El conjunt destaca pel marcat aire neoclàssic que presenta, i que li ve donat a la major part per l'ús de frontons circulars damunt de totes les finestres, així com les columnes amb capitells clàssics que sostenen els balcons. Les mansardes que ocupen tota la part superior i que queden inserides a un sostre de pissarra que els hi confereix un aspecte completament afrancesat. A l'interior resulta interessant el tipus d'il•luminació: una claraboia central coberta amb vidre, situada al centre de l'edifici, permet la difusió de la llum. A la part inferior d'aquesta claraboia hi ha un sortidor amb columnes. Tot es realitzat amb marbre. L'edifici es troba envoltat per una ampli jardí, al qual també s'hi poden trobar elements neoclàssics, com és la glorieta suportada per columnes situada a un angle del mateix. També es pot destacar l'important treball del reixat del jardí.
A l’entrada ‘CAN XIPELL – UPCommons’ trobareu un PDF en el que es detallen els treballs per a reconvertir aquesta casa senyorial.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
LA VILESA DE TIANA. EL MARESME
Em sobtava trobar un Passeig de la Vilesa, i cercant l’etimologia d’aquest mot, l’entrada que em va semblar més ‘dolça’ va ser la següent :
vil [segle XII; del llatí vīlis 'barat; sense valor; vulgar']
Als pobles, viles i ciutats s’acostuma a posar en el noms de carrers, el d’algunes persones que una part de la ciutadania qualifica com a ‘vils’ ; des de militars assassins, fins a politics corruptes, passant per clergues ‘poc cristians’ , el que no havia trobat enlloc era un Passeig de la Vilesa. A Tiana, a la comarca del Maresme, en tenen un.
Llegia que la urbanització dels terrenys de l'antiga finca de la Vilesa es va dur a terme cap al final del segle XIX i primeres dècades del XX, i ha esdevingut un ‘museu de l’arquitectura d’aquella època ‘ en el que NOMÉS trobem a faltar, una acurada informació dels promotors, i dels mestres d’obres i/o arquitectes que alçaven aquests edificis.
Quan des de l’Administració no es fa la feina, els Ajuntaments – democràtics o no – tenen el deure legal de fer un Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic, a Catalunya n’agafa el relleu la ciutadania, i trobava en un interessantíssim bloc de Tiana, informacions i imatges, que venen a emplenar aquesta ‘deixadesa’.
Ens agradarà als del coneixercatalunya.blog.spot.com tenir ocasió de sumar ‘forces’ – si ens accepten – amb http://lamallerenga-tiana.blogspot.com.es/ , agrairem la tramesa de qualsevol dada i/o informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
vil [segle XII; del llatí vīlis 'barat; sense valor; vulgar']
Als pobles, viles i ciutats s’acostuma a posar en el noms de carrers, el d’algunes persones que una part de la ciutadania qualifica com a ‘vils’ ; des de militars assassins, fins a politics corruptes, passant per clergues ‘poc cristians’ , el que no havia trobat enlloc era un Passeig de la Vilesa. A Tiana, a la comarca del Maresme, en tenen un.
Llegia que la urbanització dels terrenys de l'antiga finca de la Vilesa es va dur a terme cap al final del segle XIX i primeres dècades del XX, i ha esdevingut un ‘museu de l’arquitectura d’aquella època ‘ en el que NOMÉS trobem a faltar, una acurada informació dels promotors, i dels mestres d’obres i/o arquitectes que alçaven aquests edificis.
Quan des de l’Administració no es fa la feina, els Ajuntaments – democràtics o no – tenen el deure legal de fer un Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic, a Catalunya n’agafa el relleu la ciutadania, i trobava en un interessantíssim bloc de Tiana, informacions i imatges, que venen a emplenar aquesta ‘deixadesa’.
Ens agradarà als del coneixercatalunya.blog.spot.com tenir ocasió de sumar ‘forces’ – si ens accepten – amb http://lamallerenga-tiana.blogspot.com.es/ , agrairem la tramesa de qualsevol dada i/o informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
domingo, 19 de enero de 2014
CASA MONTSERRAT COMA AMIGÓ. TIANA. EL MARESME
Estaven fent obres quan retratava la casa modernista del Carrer Marquès de Monistrol, 13-15, de Tiana a la comarca del Maresme.
Destaca molt especialment l'ús de la línia sinuosa de l’edifici que defuig de tota angulositat i de la línia recta. Així doncs és interessant la forma ondulada que adopta cadascuna de les quatre façanes en el seu coronament i els guardapols que al damunt de les obertures també segueixen la mateixa tònica general. Cal fer notar la tribuna que presideix la façana a la part central i que dóna relleu a les línies corbes del conjunt. Les petites obertures de ventilació de les golfes estan decorades exteriorment amb motius vegetals que les envolten.
Fou projectat pel que va ser arquitecte municipal de Tiana, Ramon Maria Riudor i Capella, l’any 1906 , i va ser propietat de Montserrat Coma Amigó , esposa del constructor i ex-alcalde de Tiana Pere Artusa i Cruspinera.
Trobo absolutament inexplicable l’absència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, en una Vila que tancava l’any 2013 amb un cens de 8.221 habitants, i amb una llarga tradició de lloc d’estiueig, que ha deixat un ric i variat patrimoni històric.
Segur que això té una explicació que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Destaca molt especialment l'ús de la línia sinuosa de l’edifici que defuig de tota angulositat i de la línia recta. Així doncs és interessant la forma ondulada que adopta cadascuna de les quatre façanes en el seu coronament i els guardapols que al damunt de les obertures també segueixen la mateixa tònica general. Cal fer notar la tribuna que presideix la façana a la part central i que dóna relleu a les línies corbes del conjunt. Les petites obertures de ventilació de les golfes estan decorades exteriorment amb motius vegetals que les envolten.
Fou projectat pel que va ser arquitecte municipal de Tiana, Ramon Maria Riudor i Capella, l’any 1906 , i va ser propietat de Montserrat Coma Amigó , esposa del constructor i ex-alcalde de Tiana Pere Artusa i Cruspinera.
Trobo absolutament inexplicable l’absència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, en una Vila que tancava l’any 2013 amb un cens de 8.221 habitants, i amb una llarga tradició de lloc d’estiueig, que ha deixat un ric i variat patrimoni històric.
Segur que això té una explicació que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

