Rebia del Joan Serra Saún, imatges i dades del que es coneix a Penajora com el Santuari de la Font, situat a una distancia d’un parell de quilòmetres del poble; ali al costat del riu, es troba un conjunt d’edificis que inclouen una ermita gòtica del segle XIV amb enteixinat mudèjar i claustre, l’antiga hostatgeria i l’ermita de baix, un edifici barroc dels segles XVII-XVIII amb una font de quinze brocs. El conjunt alberga l’oficina de turisme i un centre d’interpretació del porcí
La història es remunta a quan uns pastors troben la imatge de la Verge entre les bardisses, al costat d'una font situada al peu del riu Tastavins. Com en altres llocs i com tradició comú a d’altres Mare de Déu trobades, en portar la imatge al poble tornava al seu lloc, i així decidiren construir una capella per la seva veneració. Aquesta primitiva capella una riuada se la va endur, fent una nova construcció més gran una mica més elevada del nivell del riu.
L'Ermita de Baix va ser construïda sobre la font en estil barroc, constant les dates 1658 i 1783 en les seves portades laterals. L’any 1549 es va decidir la seva construcció als peus de l'Ermita de Dalt per intentar respectar el lloc d'aparició de la Verge, protegida millor però, que l'anterior davant les possibles riuades.
La construcció es va retardar fins a la seva finalització en més de dos-cents anys, començant en 1658 i realitzant la major part a la fi del segle XVIII,, com per arreu amb els ‘diners d’Amèrica'.
A sota de l’ermita de Baix, sota un porxos oberts hi ha la font, que malgrat estar protegida per un pòrtic d'arcs de mig punt, no poden evitar quan bufa el vent fort, que l'aigua s'escampi pel terra.
L'ermita antiga o Ermita de Dalt és una construcció del segle XIV amb elements de l'anterior del segle XIII , erigida en estil gòtic llevantí. A l’entrada al santuari, la portada d'accés, presenta un arc apuntat amb quatre arquivoltes on hi ha gravades escenes del Nou Testament i una porta de fusta mudèjar, que com el sostre del seu interior estant molt treballats, si pot veure curiosament una l'estrella de vuit puntes, un dels símbols de l’ Islam, i la creu de Calatrava.
Explica la tradició que a Vallibona ( propera localitat de Castelló ) es van quedar sense dones joves a causa d’una l'epidèmia, de manera que el capellà va enviar a set nois joves per anar a Penaroja per intentar solucionar el problema. Entre tots van acordar que 7 mosses de Penaroja es casessin amb els set mossos per repoblar Vallibona, comptant amb l’aprovació i la benedicció de la Verge . A partir d’aleshores comença l'arrelada tradició d'emprendre, cada set anys, el camí de Vallibona a Penaroja ; per als primers és una pregària i per als segons un romiatge .
L’edifici de l’antiga hostatgeria on s’allotjaven els caminants i pelegrins en caure en desús presentava aspectes de ruïna, i ha estat fet de nou. Ara és un restaurant modern, que facilita els banquets per les moltes bodes que allí és celebren.
Fou declarat “ Conjunt Monumental” l’any 1931.
