ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR. ALMENARA ALTA. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

El topònim, Almenara és de procedència àrab المنارة (al-manāra), amb un significat ‘ far’ i/o ‘ atalaia ‘ , l’afegit ALTA alhora que redundant, evidencia desconeixement per part d’aquells que li posaren el nom. Seria més propi, l’Almenara d’Agramunt, per exemple.

Retratava al Josep Olivé Escarré, recolzat al pou, davant aquesta església , inserida entre vivendes a banda i a banda, la descripció ens explica; edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb una capçalera plana i una volta de canó a l'interior. Per l'exterior presenta un parament a base de grans carreus regulars disposats en filades horitzontals i lligats en morter.

Al centre de la façana de l'església (únic element visible a l'exterior) s'hi obra una porta allindada reforçada amb estructures de pedra que li fan d'emmarcament. Just a sobre d'aquesta porta d'ingrés a l'església parroquial s'hi observa una petita fornícula semicircular, amb una decoració en forma de venera, on hi ha inserida una imatge en pedra identificada com una Puríssima. A més al voltant d'aquesta fornícula hi ha gravada la data de construcció de l'església: 1693. Aquesta façana es completa amb el rosetó que hi ha just a sobre de la fornícula anteriorment descrita. És un rosetó d'època moderna, circular, formant amb totxanes i dos bares de ferro que s'entrecreuen en el seu interior. Aquest element ajuda a donar llum a la petita esglesiola. La façana acabada amb un frontó triangular on al centre del qual s'hi aixeca un petit campanar d'espadanya, també d'estructura triangular, amb un sol ull el qual aixopluga una petita campaneta.

Feia una fotografia per la reixa de ventilació, i aconseguia retratar l’altar i un retaule on llueixen tres imatges, dues de Sant, una d’una Santa i/o Verge, ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les seves advocacions.

Llegia que fou construïda a causa de l'enderrocament i destrucció de l'antiga església de Sant Vicenç d'Almenara, quines runes son visibles al cim de la serra d'Almenara, juntament amb la torre guaita i bada coneguda com ‘ el Pilar ‘.

CASTELL DE REQUESENS. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Merce Mañach retratava aquest ‘ castell’ quina reconstrucció signaria – d’haver nascut Walter Elias " Walt " Disney (5 diciembre 1901 + 15 diciembre 1966)- la crònica explica que sobre murs medievals, entre el 1890 i el 1899 es va reconstruir l'actual castell, de gust neomedievalista i força teatral o espectacular, per encàrrec del Comte de Perelada i Vescomte de Rocabertí, Tomàs de Dameto, a finals del segle XVIII començava la restauració.

En alguns indrets el castell s'aixeca damunt la roca mare, de granit igual com la pedra emprada en la construcció, pedra freqüent a la contrada. Els elements defensius i de fortificació en forma de torre d'aquest castell obeeixen a tres tipus:1- Torre arrodonida i força baixa. Sembra aplatada pel pes de la part superior.2- Torre arrodonida i allargada, de gran esveltesa. Interior molt estret i amb espitlleres que corresponen a sengles pisos. L'aparell de defensa s'acobla al cos general del torricó, al que segueix.3- Torre quadrada. La seva part superior és força ampla i es recolza en uns muntants de major amplada que la planta.L'interior és una mena de laberint d'habitacions i estances.

Entre d'elles es troba una capella dedicada a Sant Romà, on s'han emprat materials existents a l'església de Santa Maria de Requesens.

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE TORNABOUS. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la Casa Consistorial de Tornabous, la descripció tècnica ens diu ; edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha el portal principal caracteritzat per una llinda rectangular amb una motllura que el ressegueix a la part superior; just al centre hi ha l'escut de la vila amb la data de construcció de l'edifici. Aquesta porta és flanquejada per dues petites finestres. A l'interior, a la planta baixa, hi ha dos grans arcs peraltats de pedra sostinguts per tres columnes cilíndriques amb base i capitell llis. A la planta noble de l'edifici hi destaquen tres finestres rectangulars amb llindes motllurades, molt senyorials, totes idèntiques. A les golfes hi ha una galeria que recorre tota la part superior de la façana; al centre hi ha tres arcs de mig punt aguantats per columnes toscanes i, a banda i banda, s'obren obertures quadrangulars fruits d'una reforma moderna.

Retallava la fotografiats pel marge esquerra; entre les canals de recollida d’aigües, i els ‘clàssics’ fils dels serveis públics, que tenen com a principal missió deslluir el patrimoni Històric de Catalunya, l’edifici senyorial acaba semblant una barraca.

TORNABOUS, TESTIMONI DEL MÓN IBER. LLEIDA. CATALUNYA

El jaciment de Molí d'Espígol és un dels assentaments ibèrics més importants pel que fa a la reconstrucció de la història i la cultura de la ètnia dels Ilergets. La informació que ha proporcionat el seu estudi constitueix (juntament amb la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca) una de les fonts bàsiques a partir de la qual aprofundir sobre aquest poble. És un dels jaciments més extensament investigats i la superfície excavada i visitable manifesta una trama urbana de gran complexitat.

La recerca desenvolupada al jaciment s’inicià el segle passat de la mà de Mossen Antoni Llorens i Soler del Museu Diocesà de Solsona, que hi va realitzar excavacions entre el 1970 i el 1972. A partir de mitjan anys 70 i fins al 1986, fou l’equip del Prof. Joan Maluquer de Motes i Nicolau (Barcelona, 1915 - Artesa de Segre, Lérida, 1988) de la Universitat de Barcelona que hi desenvolupà una intensa activitat i que posà al descobert bona part de les restes visibles avui dia. Del 1987 al 1994, el Dr. M. Cura, per delegació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya coordinà els treballs al jaciment, fins que el 2000 aquest passà a ser gestionat directament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El 10 de febrer de 2009, el jaciment va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica.

El Molí d’Espígol forma part de la Ruta dels Ibers

LA TORRE DE DÉU. LA GUÀRDIA D’URGELL. TORNABOUS. LLEIDA. CATALUNYA

L’existència de la torre de guàrdia i bada que donava nom a la població, es remunta al segle XI, concretament a l'any 1063, quan s'esmenta com a "ipsa Guàrdia de Déu" entre les afrontacions territorials del castell d'Almenara. És probable que aquesta guàrdia fos subsidiària de la fortalesa d'Almenara i hagués tingut en època medieval senyors o castlans, ja que en el segle XII es documenta a l'indret el cognom Guàrdia. A la descripció dels límits de la quadra de la Fuliola del 1080, apareix també consignada la Guàrdia de Déu a l'est. En època postmedieval l'edifici fou habilitat com a habitatge.

La descripció ens diu ; construcció de planta rectangular, d'uns 9 metres d'alçada, bastida directament sobre la roca i dividida a l'interior per tres pisos o estances. El primer pis és format per una cambra coberta amb volta de canó de mig punt, des de la qual es pot accedir a la terrassa superior per una obertura rectangular. Al pis inferior, cobert amb volta rebaixada, s'hi accedia per mitjà d'una obertura, també rectangular, situada al sòl del primer pis. Del pis superior no en resta cap element del terra ni del possible coronament dels murs. La porta original, a 6 metres d'alçada del mur de migjorn, està formada per un arc adovellat de mig punt. Són visibles els forats oberts per recolzar les bigues de construccions adossades a la torre en època tardana. La torre està realitzada amb carreus rectangulars i ben escairats, força grossos, que es van estretint a mesura que guanya alçada.

Al terraplè situat davant la torre, algú ( ens agradarà saber el seu nom i cognoms ) situava quatre barres de pedra, amb una clara simbologia, Déu, aleshores i ara, està al costat de Catalunya.

ESCOLA PÚBLICA DE LA GUARDIA D’URGELL. TORNABOUS. LLEIDA. CATALUNYA

No sabia trobar cap dada del edifici de l’escola de la Guardia d’Urgell a Cataleg de Bens a protegir del terme de Tornabous :
http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=261553&fromPage=load

Ens agradarà tenir coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que s’aixecava, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte.

No sabia trobar-ne cap referència en l’excel•lent ‘Història del Municipi de Tornabous’ d’Isidor Llor i Farré.

LA CAPELLA DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE TORNABOUS. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

M’adreçava al Cementiri de Tornabous per retratar la seva Capella en la que advertia no menys de tres figures entre les que identificava a la dreta Sant Antoni de Pàdua, i a l’esquerra Sant Josep, presidint una imatge femenina que no sabia identificar. Demanaré ajuda al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) per saber l’advocació de la Capella i àdhuc fotografies de les imatges esmentades, també a ajuntament@tornabous.cat i a qualsevol persona que ens pugui aportar informació i/o imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Bofarull defensà que el topònim Tornabous prové de l'àrab tàur an-nawus, que vol dir "prop del sepulcre' i/o vora de la fossa", amb un significat molt semblant - encara que en aquest cas derivat del llatí – trobem Martorell; a la pàgina web de l’ajuntament - que no s’actualitza o almenys no es revisa com caldria – diu ‘per raons fonètiques a l'escut hi ha dos bous que passen amb el jou’.

L’escut OFICIAL que s’aprovava el 26 de gener del 2010 i es publicava al DOGC núm. 5570 del 18 de febrer del mateix any és : Escut caironat: de sinople, un bou d'argent sobremuntat d'una rella d'argent posada en pal. Per timbre, una corona de poble.

L'expedient d'adopció de l'escut municipal havia estat iniciat per l'Ajuntament el 26 de juny del 2009, quan la proposta d'escut va ser aprovada pel Ple.

No sabia trobar-ne cap referència en l’excel•lent ‘Història del Municipi de Tornabous’ d’Isidor Llor i Farré.