LES ‘PRIMES’ CATÒLIQUES

El Joan Serra Saún, l’apòstol de les terres del Maestrat i els Ports, em feia arribar fotografies de les ‘primes’ que es reparteixen els assistents a les ‘romeries’ en que s’invoca al sant per la pluja que els camps necessiten (et pluviam de coelis), i/o per protegir-los dels elements de la natura.

Al Diccionari València Balear Català , trobava : PRIMA f.

|| 1. Coca rodona, de molt poca gruixa, feta de farina sense quarta ni segó, amb llevat, oli i llavoretes, i generalment amb panses o anous (Tortosa, Maestrat, Cast.). Es fa per a certes festivitats, sobretot pels dies de sant Nicolau i de santa Caterina. Quan la coca té la cara superior adornada amb dibuixos de relleu, s'anomena prima pintada. «A la festa del carrer | farem cocs i farem primes, | tindrem lo juglar i festers | i ballarem les fadrines» (cançó pop. Vinaròs). Els paners plens de casques i primes de farina de seixa, Pascual Raval 9.

Al REAL DICCIONARIO DE LA LENGUA CASTELLANA ( mal dita española ) ; Premi pecuniari que l'Estat o una empresa dóna als qui exporten o importen articles de comerç o prenen a llur càrrec una empresa d'utilitat pública, o als qui prenen part en una competició esportiva perquè s'esforcin a obtenir un resultat determinat, etc.
Quantitat de diners que es concedeix com a estímul o recompensa per animar o incentivar una persona en el seu treball: cobra un sou i diverses primes; el Govern ha concedit una prima als ramaders asturians.
El darrer i dramàtic exemple el trobem en l’energia solar q la que se li anul•len les primes promeses, i respecte de la que segons diuen els bancs deutors i les ‘grans elèctriques’ ja tenen un acord.

Al Diccionari de la llengua catalana ; pa beneit

Cadascun dels bocins de pa o dels panets que són beneïts durant la missa a les festes d’alguns sants i repartits després entre els fidels (eulògia).

Els bisbats d’obediència catòlica romana mantenien així la ‘tradició’ de compensar als que assistien als oficis, als aplecs i a les peregrinacions.

ERMITA DE SANT PERE MÀRTIR. ALBOCÀSSER.

Rebia unes fotografies del Joan Serra Saún – com sempre esplèndides – de l’ermita advocada a Sant Pere Màrtir d’Albocàsser, entre les moltes virtuts d’aquest Sant Pere Màrtir o Pere Veronès, frare dominic i inquisidor (Verona, 29 de juny de 1205 - camí de Como a Milà, 6 d'abril de 1252), hi ha la seva especial protecció dels camps davant els elements naturals ; http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2013/06/goigs-de-sant-pere-martir-la-seva-festa.html

L’ermita de Sant Pere Màrtir és molt petita i tot fa creure que fou construïda a la edat mitjana.

El temple data de la segona meitat del segle XV i posseïa una sagristia afegida al segle XVIII, avui desapareguda. L’any 1568 apareix citada en un document pel qual el bisbe de Tortosa autoritza que s'hi celebrin misses cantades, així com a l’Esperança, Sant Miquel i Sant Pau.

Es tracta d'un petit temple caracteritzat per un pòrtic lateral, paral•lel al camí, format per tres arcs, dos d'ells oberts a aquest costat i altre de la façana. Aquest porxo té pedrís corregut i en el seu interior s'han disposat taules de fusta amb bancs, igual que a l'exterior, aquests de pedra.

La porta s'obre als peus, en arc de mig punt amb elegants dovelles, on encara es poden veure les marques del picapedrer i algunes creus. Sobre ella remata la cornisa una espadanya de maons amb campana.

L'interior és de nau única rectangular amb coberta plana de fusta recolzada en mènsules, restauració feta el 1994 que actualment li dóna un bon aspecte, presideix una pintura del Sant relacionada amb el seu entorn, en substitució del retaule que em els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II REPÚBLICA, va desaparèixer.

La seva festivitat és el 29 d'abril, però Albocàsser la celebració sempre és l'últim diumenge d'aquest mes; és tradició visitar aquest dia l'ermita, on es beneeix el romaní que després es disposa formant creus en els camps en petició de bones collites.

En terres catalanes l’afany recaptatori – més que l’ estrictament protector de la natura – no permetria possiblement una tant gran recollida.

En aquesta diada seguida, surt en processó una comitiva, que un cop a l'ermita, esperen nombrosos veïns, per celebrar l’Eucaristia.

A continuació es procedeix a la benedicció del romaní, que porten tots els presents, i que servirà per confegir les creus que protegiran els cultius.

Finalment son beneïdes les “primes” _ coca feta de farina i matafaluga - , que son repartides entre la concurrència, mentre la banda de música anima l’ambient amb singular repertori.

L’amic Joan Serra Saún, és un veritable apòstol d’aquestes

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SERNI. NORÍS. ALINS. PALLARS SOBIRÀ

Rafael Francisco retratava magníficament l’església d'una sola nau amb presbiteri i absis semicircular a l'est, decorat a l'exterior per arcuacions cegues i bandes llombardes, i que era il•luminat per tres finestres, avui en dia encegades. A migdia, s'obre una senzilla porta amb arc de mig punt. Els murs de l'absis són d'aparell irregular i els de la resta de l'església apareixen arrebossats. La coberta és de llicorella a dues vessants. A la nau romànica hi foren afegides, en els segles XVII i XVIII algunes capelles.

Als peus de la nau, s'aixeca un petit campanar amb una arcada i punxeguda coberta, construït a principis del segle XX.

Fotografia del interior, Jordi Contijoch Boada 

La “ mala memòria”  dels crims  ,  "Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia".  duts a terme per l’Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), mai jutjats, mai recriminats, ni per la dictadura, ni per l’església nacional catòlica és com una llosa que oprimeix el cor

El Pallars sobirà mantenia a darreries del primer feixisme ( Dictadura de rimo de Rivera ) 12.507 ànimes, en el primer cens desprès del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) eren només 5.247, que la misèria provocada per la pèssima gestió de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, feia pujar fins a 7.625 habitants a darreries de l’any 2013.

Que sant Serni  elevi  a l’Altíssim el clams del que pateixen genocidi per raons ètniques i/o cultural,  pels que es veuen privats dels seus drets com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, i les pregàries de poble català que anhela des de 1714 recuperar la seva llibertat nacional.

Amen !!

EL ROSER DE SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

el Jordi Contijoch Boada  retratava  la – al meu judici – mal dita ‘Capella del Roser’ de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca de la Garrotxa.

La descripció tècnics ens explica que és l'edifici més important de la plaça El Firal.

El concili de Trento feia creixerà exponencialment la devoció mariana, i arreu dins l’àmbit catòlic es construïren esglésies, i es crearen confraries dedicades a la Verge Maria.

Aquesta ‘capella’ va començar a ser erigida a partir de 1565, i més enllà de la esmentada influència trentita , venia a ‘compensar’ la manca d'una església parroquial per a les funcions dominicals.

L’any 1583 s'hi construí el retaule de l'altar major que va pintar Joan Sanxes Galindo, d'origen castellano-portuguès.

L’any 1794 va ser desmuntat i Dalmau Massegur en bastí un de neoclàssic, que va ser cremat ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, i el vergonyós recolzament que li atorgava la Jerarquia de l’església catòlica.

 Fotografies. Jordi Contijoch Boada 

El campanar és un dels pocs elements renaixentistes del poble que queden dempeus. La llinda de la porta principal és prou curiosa ja que permet la lectura de la seva restauració (1863). La verge de la fornícula fou esculpida el 1939 per l'olotí Narcís Salgueda, dels que ens agradarà rebre a l’email  castellardiari@gail.com , coneixercatalunya@gmail.com noticia del cognom matern, i del lloc de naixement i traspàs.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/08/salve-la-mare-de-deu-del-roser-en.html

No trobava els Goigs en llengua catalana, recordeu el que deia el rei " demèrit " :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/08/salve-la-mare-de-deu-del-roser-en.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  santfeliuencs ,    noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE SANT CRISTÒFOL /CRISTOBAL DE BENASSAL. MAESTRAT SOBIRÀ CASTELLÓ

Rebia unes fotografies del Joan Serra Saún, acompanyades d’una munió de dades relatives al Santuari/ermita de Sant Cristòfol / Cristòfor de Benassal, a la comarca del Maestrat sobirà.

Sorprèn en aquest remot paratge, trobar un edifici tan impressionant, que per la seva traça i solidesa evoca les fortaleses roqueres de les nostres terres, enfront s'aixeca la casa de l'ermità i les seves dependències, edifici del segle XV amb traces del gòtic civil català.

De l'església crida l'atenció la seva monumentalitat i robustesa, remarcada pels grans contraforts i sobretot pels pilars cilíndrics en les cantonades, que assemblen torrasses defensives. La coberta és a doble vessant, i té teulada independent l'àmplia porxada adossada a la part dreta a manera de cobert per a refugi dels visitants. Una alta i esvelta arcada de pedra en mig punt s'eleva a la façana fins a aconseguir la base de l'ampla espadanya, servint de marc per a la portada en estil toscà amb fornícula buida sobre la qual s'obre una finestra.

L'interior és rectangular, amb unes dimensions de 25,40 metres de profunditat per 15 d'amplada i coberta de volta de canó amb llunetes. Unes arcades de mig punt donen accés a quatre capelles laterals. Posseeix cor alt als peus, púlpit adossat i absis amb dos petxines, dels murs pengen nombrosos exvots. La sagristia és petita i rectangular, i en el seu costat oposat hi ha una altra dependència, actualment sense ús. La imatge de Sant Cristòfol es recolza en una mènsula de la paret del presbiteri, llisa i sense adorns.

El dilluns de Pasqua Granada se celebra la romeria a l’ermita de Sant Cristòfol, tradicionalment per demanar-li al sant la pluja que els camps necessiten (et pluviam de coelis). A la Font d’en Segures es fa l’única aturada del camí. El cap de setmana d’abans els majorals de sant Cristòfol i de sant Roc organitzen unes festes centrades en els bous i el ball. Una de les tradicions d’aquesta festa era l’enfarinada: les xiques fadrines del poble eren les encarregades de pastar la prima que es reparteix a la romeria (una coca de farina blanca, llevat i llavoretes d’anís), els ‘primots’. En eixir del forn duien les butxaques plenes de farina i buscaven els jovents del poble per tirar-los-la damunt.

Encara que Sant Cristòfol / Cristóbal és el titular més conegut, el temple està també sota les advocacions de Sant Antoni Abat, Sant Blai i Santa Llúcia. La tradició explica que el seu origen està en l'aparició d'un misteriós personatge de llarga barba a un procurador o comptable que havia perdut un plet i pretenia estimbar-se des d'aquest lloc. Sigui com sigui, la primitiva ermita es va edificar sobre una mesquita musulmana cristianitzada en 1372; aquesta capella es va enderrocar el 1700 per construir la nova ermita, tot i que la Guerra de Successió va retardar l'inici de les obres fins 1717, concloent-ne en 1730 sota la direcció de Cristòfol Grau i Francesc Bertran. El 1750 es van realitzar diverses i importants reformes, intervencions que han continuat fins als nostres dies per assegurar el seu manteniment i conservació.

El 10 de juliol, Dia del Miracle, també se celebra missa a l'ermita, tot i que l'assistència no és tan concorreguda, per l’absència dels veïns de Culla, que solien peregrinar també en altres temps a Sant Cristòfol de Benassal, tradició que va ser abandonada quan es va construir una ermita d’aquesta advocació al seu terme.

El diccionari valència balear català recull quan al topònim que etimològicament potser ve de l'àrab ban asal, ‘fill de mel’, en el sentit de ‘lloc molt acollidor’.

L’advocació de Sant Cristòfol s’estengué molt pel país, i pel seu interès us convido a conèixer la tesi de Josep Capdevila i Soldevila , en la que s’acredita històricament que Sant Cristòfol, i Sant Menna, -patró de Sentmenat, al Vallès Occidental- són en realitat una única persona.

MAS "EL GRAU". L’ESTANY. EL MOIANÈS. BAGÈS. CATALUNYA

Elvis Nico Rutas Senderismo publicava una fotografia de la dita masia del Grau de l’Estany, a la comarca natural del Moianès, i pertanyent administrativament al Bages

La descripció ens diu que és una masia disposada segons dos cossos perpendiculars i façana mirant el sud amb un gran portal adovellat de pedra. Finestres situades segons un eix irregular respecte a la portalada principal. Planta baixa, planta noble i segon pis. Parament de pedra amb posterior emblanquinada. La façana de llevant presenta una galeria d'arcs de mig punt formant una bonica porticada. L'aspecte del conjunt és poc cuidat: el mateix propietari ens explicava les dificultant que presenta el manteniment adequat d'una masia de semblants proporcions.

Pel que fa al l’origen del topònim ; GRAU m.
|| 1. (arcaic i dialectal, del gènere femení) Escaló, esglaó (Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Segarra); castellà grada, peldaño. En plural escala, sèrie d'esglaons (en les comarques citades); castellà escalera.

LA POSTAL DE SANT GRAU D'ANGLERILL. NAVÈS. EL SOLSONÈS. CATALUNYA

Trobava una preciosa postal de la masia d'Anglerill, amb la seva Església de Sant Grau , de trets preromànics, romànics i amb les clàssiques/tòpiques modificacions que els ‘diners d’Amèrica’ permetien fer al segle XVIII.

La descripció ens diu que l’edifici té planta rectangular iuna sola nau. Preromànic: En resta la part baixa de les parets i dues finestres en espitllera, una a llevant i l'altra a migdia. Romànic: Modificacions. Una finestra de doble esqueixada i un arc monolític a la paret sud. Segle XVIII: Nou alçament de parets i allargament de la nau. Es va refer de nou l'arc de la porta, on apareix la data de 1664 i es van obrir noves finestres. La construcció és de parament de carreus irregulars.

Sant Grau es troba tocant a l'antiga masia d'Anglerill, amb altres restes de construccions medievals. Té pintures de l'època clàssica en l'interior, recobertes en part per una capa de calç, que representaven animals fabulosos i antigues al•legories, a principis de segle XX van ser tapades, per considerar-les irreverents.

Sant Grau d'Anglerill, era sufragània de l'església de Sant Martí de Vilapedrers.