LA CASA NIUBÓ. MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

A la pagina ‘passejant per Mollerussa’, es fa esment d’aqust edifici en el següents termes ; Casa senyorial de la família Niubó construïda els anys 1905-1906 pel mestre d’obres de Tàrrega Ramon Solà Llobet. És un edifici en cantonada que segueix les pautes del modernisme i que es caracteritza per la torratxa que s’alça just a l’angle, amb una coberta piramidal de ceràmica vidriada de color verd. La torreta compta amb un bonic balconet a mig escaire i amb la llinda esglaonada, solució que s’aplica també a les finestres geminades de la planta baixa i de la part central del segon pis. Les altres obertures són d’arc rebaixat.

L’any 1988 el Sr. Sr. Flòrido Niubó Salvia i família van fer donació d’aquest edifici a l’Ajuntament de Mollerussa amb la finalitat de què es convertís en la seu del Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Va ser restaurada l’any 1990 i habilitada com a seu del Consell Comarcal. Actualment disposa d’un edifici adjacent de vidre on s’hi troben altres depèndencies vinculades al Consell Comarcal com són: Patronat de Turisme de la Comarca del Pla d’Urgell, Institut d’Estudis Comarcals del Pla d’Urgell, Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, Consorci del Museu de l’Aigua dels Canals d’Urgell, Consorci Leader –Pla d’Urgell-, Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Pla d’Urgell i l’Institut Tècnic d’Assessorament i Gestió Integrat ITAGI.

Els Niubó de Mollerussa tenen alguna relació amb el que fou Coronel Antoni Niubo de les forces de la reina governadora, Maria Cristina de Borbó ?.

CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA ‘CAL DUCH’ DE MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava aquesta casa modernista transformada avui en Centre de Cultura Contemporània, del que sabem que s’alçava a instàncies del matrimoni Jaume Duc – o Duch ? - i Isabel Farran, que es dedicaven a l’elaboració i comerç de vi, així com a destil•lar alcohol, ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com la raó social, i les dades noms i cognoms – també el matern, i la data i lloc de naixement i traspàs, també si fos possible el nom del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici.

Trobava a la pagina passejant per Mollerussa ; Té planta rectangular amb teulada a tres aigües i consta de planta baixa, pis i golfes, les façanes presenten una composició simètrica marcada pel ritme regular de les obertures, i una ornamentació amb esgrafiats de tipus floral a la motllura que envolta els finestrals i també es poden observar sota del ràfec de la teulada. Com a elements ornamentals cal destacar les crestes de la vora de la teulada, de la cornisa, els finestrals i els reixats en les marquesines de les portes, balconades, fanals, portes d’accés, baranes interiors i en les reixes que l’envolten. L’edifici conserva l’elegància, l’ordre i la simetria que marca el seu estil.

La casa es va convertir en hotel entre els anys 70 i 80, durant aquest temps es va conservar l’actual edifici que es va envoltar d’un altre d’estil totalment diferent, on es van construir habitacions i serveis per donar estada als clients que arribaven a l’hotel.

L’interior del xalet va conservar el mobiliari de l’època mentre va funcionar com a hotel mantenint estructuralment les dues plantes i les golfes. Per la planta baixa s’accedeix al jardí, comprèn la recepció, un elegant “hall” amb mobiliari d’època i les escales d’accés al primer pis on hi ha tres habitacions i un bany. Tot i les reformes, en aquest edifici s’ha intentat conservar al màxim la distribució original de l’habitatge, la marca de torre o xalet luxós. vitrall Un cop l’hotel va aturar el funcionament, l’edifici va acollir un museu d’art al qual va succeir una escola pública que va tancar les seves portes el dia 30 de juny d’aquest 2014

A la façana llueix DUCH, i per aquesta raó trametria al bon amic Joan Duch Mas, membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi , des del 25 de octubre de 2004.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’APÒSTOL SANT JAUME. MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), és l’autor de l’església parroquial de Mollerussa, advocada a l’apòstol Sant Jaume, la descripció tècnica ens diu que està inspirada en la forma d'església basilical tradicional, consta de tres cossos principals: el central o part de l'església, el campanar (segueix la corrent italiana de situar-lo als peus), independent de la part central, i un edifici de planta octogonal que, evidenciada la inspiració italiana tindria la funció de baptisteri (encara que mai l'ha tinguda). A tot el conjunt s'hi accedeix mitjançant una escalinata. El cos central presenta a la part inferior un atri porticat amb cinc arcades. Dins d'aquest hi ha tres portes, la central coronada per un frontó. La part superior de l'edifici central va decorada amb arcuacions que emmarquen els finestrals. El campanar segueix la decoració de les arcuacions i dels arcs cecs. Tot el conjunt és realitzat amb maó, material que l'hi dóna un aire de lleugeresa.

L'interior de l'església, respon als principis clàssics de les basíliques italianes. Tres naus formen l'interior de l'església, amb la central més alta que les laterals, les quals s'obren a la nau central mitjançant set columnes (amb marcada èntasi) que, amb un capitell de fractura coríntia, suporten sis arcs de mig punt; A les parets laterals s'hi dibuixen, en forma de compartiments de retaule, unes capelletes que emparen les imatges dels sants i Verges venerats pels mollerussencs; aquestes són simètriques als arcs que separen les naus. La nau central, amb una diferència d'altura acusada respecte a les laterals, està formada per tres nivells; el primer nivell arriba fins a l'acabament dels arcs; el segon nivell neix amb un llistó i arriba fins al tercer, el qual està emmarcat per les finestres de mig punt que són l'única entrada de llum, a part dels rosetons del frontis. El sostre de les naus, dividit per set registres que emmarquen estructures quadrades, cerca la imitació de l'enteixinat. A la nau central actualment no hi ha absis; modificat cap als volts de 1970 es va tancar amb la construcció del nou altar major; la part absidal va quedar amb funció de capella i sagristia. L'absis estava concebut en el seu sentit més estricte: mitja circumferència, de notables proporcions, tancat per l'altar; l'actual és una composició moderna basada en la barreja de la vidriera, el mosaic i la pintura; aquesta última disciplina, situada al timpà representa el Sant Sopar, l'autor del qual és en Gorgues Gou. L'interior de l'església dóna a l'espectador la sensació d'estar davant una basílica paleocristiana; l'àbsis és l'únic element que distorsiona el conjunt. Les columnes són de pedra picada i provenen del taller de picapedrer Sumalla, d'Arbeca, així com també els capitells i els intradós dels arcs.

SANT SALVADOR DE GOLMÉS. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església parroquial de Golmés, advocada a Sant Salvador, la descripció tècnica ens explica que és un edifici de tres naus amb la central i la part corresponent als creuers més alta i ampla. Al centre es troba la cúpula, que al exterior pren forma de cimbori, refeta en totxo.

L'església és de dimensions importants i els únics components decoratius es troben a la façana. El frontis de l'església: La porta principal presenta forma de templet, amb columnes d'estil dòric emmarcades per volutes a l'exterior i sostenint un timpà triangular amb el fris llis que sobresurt als extrems en correspondència amb els elements sustentats. Aquests recolzen sobre una complexa basa formada per un toro i una prominent escòcia, la qual es conjuga amb corbes còncaves i convexes. La basa descansa sobre un plint alt, utilitzat per a salvar el desnivell; l'interior de la basa està decorat amb una incisió ampla que segueix les línies que defineixen la seva forma. A un nivell de menys profunditat respecte al volum de la basa, s'hi estableix la meitat de la forma d'aquesta, produint un efecte òptic de perspectiva o de relleu. Damunt d'aquesta reproducció s'hi disposa una línia corba que, començant amb una forma de voluta acaba dins el capitell. La porta, enmig, és d'arc de mig punt. Està situada en un desnivell de terreny, amb tres graons.

És un edifici del segle XVIII, construït no pas amb els ‘ diners d’Amèrica’ , sinó amb la contribució dels veïns que aportaren el "vint-i-vuitè" dels fruits que ja pagaven delme i primícia per tal d'acabar les obres.

El campanar es refeia desprès dels anys tràgics 1936-1939 que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República.

La fèiem petar amb un veí del carrer Major- deshabitat en la seva major part- que sortia per anar a tancar l’aigua del seu camp – aquí és molt habitual el rec per inundació - , i ens explicava ‘ aquí només treballen els moros i els negres’ ; les noticies que arriben de la Rússia de Putin, fan témer que també per aquests esforçats col•lectius bufin mals temps.

ESTACIÓ DE MOLLERUSSA. PLA D'URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’Estació del Nord-RENFE, de la que trobava una minsa informació al Catàleg de patrimoni de Mollerussa; Edifici de l’estació del Nord, inaugurada el 1854. La solució volumètrica de l’edifici és simètrica i la coberta és a dos aigües. A la primera planta alberga les oficines de l’estació i a la planta superior hi ha l’habitatge del cap de l’estació.

Avui està tancada i barrada.

Al Josep Olivé Escarré li recordava l’època de l’estraperlo i de la fam que caracteritzaven LOS AÑOS TRIUNFALES, i que gràcies a l’estultícia i la corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA, poden tornar a ‘ gaudir ‘ més de 5.000.000 de persones.

Us deixo un enllaç a l’horari de trens ;
http://www20.gencat.cat/docs/msi-dgac/Rodalies/PDF/Horaris%20juny%202011/R12%20BCN-Manresa-Lleida.pdf

Els enginyers acostumaven a dissenyar aquests edificis, en tot cas però, aquests tècnics tenien – i tenen - també nom i cognoms.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte d’aquest edifici de l’Estació de Mollerussa a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ D'ESTARON. LA GUINGUETA D’ANEAU. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’Andreu Ventura Devesa visitava Estaron, poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat en un coster del vessant occidental de la serra d’Aurati, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca, i retratava la seva església parroquial advocada a Sant Sebastià, de la que la descripció tècnica ens explica ; edifici d'una sola nau i absis semicircular orientar al sud-est amb presbiteri diferenciat il•luminat pel migdia per una finestra esqueixada. A l'exterior l'absis apareix compartimentat per cinc bandes llombardes de tres arcuacions cada una. A la banda central s'obre una finestra d'arc de mig punt. És curiós el fet que a les bandes llombardes no arribin fins al nivell del sòl. Al costat de migdia s'aixeca un robust campanar de cadireta amb tres arcs per campanes, adossat a l'església i amb una arcada de pas a la base. La porta d'accés es troba també en aquest costat. Es tracta d'un senzill arc de mig punt que descansa sobre una imposta llisa. A la coberta, de llicorella a dues aigües, s'observa que se li ha volgut donar una inclinació superior a la original. En el mur de ponent, en el que fora el vèrtex de la primitiva coberta hi ha una mènsula esculpida. Es conserva part del paviment original de còdols.

Sant Sebastià disposa d’un comunidor ‘especial’ , aquestes edificacions auxiliars sortosament són freqüents al Pallars, la major part són de planta quadrada i llosat piramidal, allò que li atorga al de Sant Sebastià el caràcter d’especial és la presència d'absis o absidioles.

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL RUNAM DE L’ERMITA DE SANT GENÍS A RUBI. VALLÈS OCCIDENTAL. BARCELONA

‘A ponent de les runes de l'ermita de Sant Genis, que es troba a la part més ample d'un esperó’, és l’única referència d’aquest runam que hem sabut trobar al Mapa de Patrimoni de Rubí, està clar que no tenen doncs cap ‘mena’ de protecció legal.

Els amics del Centre d'Estudis Rubinencs Gcmr, publicaven una fotografia amb un interessant enllaç a : http://perso.wanadoo.es/historiaderubi/ermita_de_sant_genis.htm

Genís d'Arle , màrtir cristià sota el mandat de Maximià el 303 o el 308, se’l invoca en contra de penellons i la caspa, la seva ermita de Rubí, és un clar testimoni de la resistència contra la ‘caspa’ intel•lectual d’aquest dissortat país.

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i rebia una imatge datada l’any 1943, en que s’aprecia que l’església malgrat patir un abandó sever encara estava dempeus.

I una imatge de l’any 1984, en la que es pot veure que la Rectoria de Sant Pere de Rubí, lluïa a la seva entrada la que fou portalada d’aquesta ermita.

Segurament ‘ ESPAÑA VA BIEN`, certament Catalunya però, està en caiguda lliure, oi ?.