SANT GERVASI DE L'HERETAT DE LA GUÀRDIA. LA TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. LLEIDA. CATALUNYA

Advertia com en el cas de Santa Eulàlia de Pomanyons que s'alça damunt d'una base de material modern, això, i els acabats ' Walt Disney' en fan pensar en que també fou 'reconstruïda' quan s'alçava - en benefici de la Catalunya costanera - el pantà de Rialb.

La pàgina 'Oficial' de la Baronia de Rialb diu ; Ermita de Sant Girvés de la Torra del segle X, és una església d'estructura basilical amb tres naus cobertes amb voltes de canó, de perfil semicircular.

La porta, resolta amb arc de mig punt, conserva el llindar amb les traces d'obertura i tancament llises i sense ornamentació i han perdut els ràfecs originals, llevat dels absis, on es conserven fragments molt malmesos de la decoració, formada per un fris d'arcuacions llombardes.

La fixa tècnica de patrimoni diu ; edifici de planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. La porta és d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues. A més, hi ha dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent. Els murs són llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carrerons, és molt uniforme i les voltes són de formigó de calç i de pedruscall. Es tracta d'una obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc emprada.

En els segles XVI-XVII no hi ha documentació d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte.

Ens agradarà tenir coneixement de l'arquitecte - que suposem el mateix que el de Santa Eulàlia de pomanyons - que dirigia la ' reconstrucció.

Demanarem a l'Arxiu Gavin imatges d'aquesta ermita de Sant Gervasi o Girvés, com també de Santa Eulàlia de Pomanyons.

TRESORS DE L'ÀREA DEL DOLMEN. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

A l'anomenada ' Àrea del Dolmen', hi ha també l'església de Santa Eulàlia de Pomanyons, i un diposit que se'ls devia trencar en el transport fins aquest punt ( a la Baroni de Rialb a priori, cal cercar explicacions en la casualitat i/o causalitat, i no tant en l'acció de vàndals i brètols, com succeïx a les ' terres baixes' ).

Algú ens pot explicar a l'email coneixercatalunya@gmail.com, en quin punt es trobava anteriorment , en quina època es pot datar i quina funció exercia ?. No sabia veure cap botxa, i descartava qualsevol funció relacionada amb el dipòsit de líquids.

CAN COSTA I FONT DE TARADELL. OSONA. CATALUNYA

La M.Angels Mb, em feia arribar dues fotografies de la Torre dels Puigmarti de Taradaell , construïda l'any 1917, que passada la Guerra Civil, va denominar-se dels Costa i Font.

M'explica que la vinculació dels Puigmarti amb Taradaell començava primer com estiuejants [ fent-se la l Torre l'any 1917 ] , vindria posteriorment la construcció de la fàbrica datada l'any l 1926.

La sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española va trastocar-ho tot i a partir de l'any 1942 serà coneuguda com Costa i Font

Avui és un equipament Municipal, però ni ella - ni jo - sabíem trobar enlloc les dades del mestre d'obres i/o arquitecte autor dels projectes.

Sou pregats d'ajudar-nos en aquesta recerca a l'email coneixercatalunya@gmail.com

EL DOLMEN DE SÒLS DE RIU. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré dins al dolmen dit dels Sòls de Riu (Baronia de Rialb, Noguera), abans de la construcció del pantà de Rialb es trobava emplaçat a poc menys d’un quilòmetre més amunt de l’aiguabarreig de la riera de Rialb amb el riu Segre, en la riba dreta d’aquest darrer i a poca alçada sobre la seva llera.

l’actualitat ha estat traslladat i restaurat al costat de la carretera de Polig.

Va ser excavat per Mn. Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) l'any 1917 , i revisat l'any 1999 abans del seu trasllat a l'actual ubicació.

http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Arxiu/1999-2000.pdf

CAPELLA DE SANT JAUME DE LA MATA. MURA. BAGES. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant d'aquesta Capella del mas de la Mata, al terme de Mura, a la comarca del Bages, la descripció tècnica n'explica que es tracta d'un petit edifici d'una nau amb petits cambrils, amb una orientació est -oest, situada en un planell lleugerament superior al de la casa.

De planta rectangular està coberta amb teulada a doble vessant, té una sagristia afegida a la nau per la banda est, quedant inclosa en el volum rectangular de la planta de l'edifici. La porta és amb llinda i amb muntant i llinda encalats (seguint un costum característic a les cases de la zona que s'està perdent), centrada a la façana, amb un ull de bou circular a la part superior i rematada amb campanar d'espadanya obrat amb maó amb una única obertura rematada amb teulada que forma un arc exterior mixtilini amb una creu de ferro a la part superior. Actualment no hi ha campana.

Alguns investigadors situen els seus orígens entre els segles XV i XVI (Ferrando, 1983), i que va ser construïda pels propietaris del mas. El 1517 es fa una indulgència sobre la capella del mas de La Mata. La major part de la documentació que en fa esment és de mitjans del XVIII; el 1755, en un document en què el Bisbe de Vic concedeix indulgències a qui la visiti. Pocs anys després, és el Papa Climent XIII qui concedeix una butlla d'indulgència plenària (el 1761). Va ser destruïda totalment durant les Guerres Carlines i va ser refeta a mitjans del segle XIX, tot i que anteriorment, l'any 1772, també consten reconstruccions de la capella.

CA L'AROLA DE MURA. BAGES

El sostre demogràfic de Mura s'assoleix al cens de 1857 amb 887 veïns, i està clarament relacionat amb l'explotació de la vinya, a darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera) eren 478; els efectes terribles de la sedició dels militars feixistes es traduïen en 354 habitants al cens de 1940, la sangonera no es deturarà durant el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ), i no serà fins a l'any 1990 en què es registra una certa recuperació amb un cens de 193 veïns, i es tancava l'any 2013 amb 205 habitants.

Cercava dades de la casa dita ca l'Arola de factura modernista fruit - segons la fitxa tècnica - d'una important rehabilitació que es va portar a terme a finals del segle XIX sobre la casa de pagès ja existent, en aquell moment es va habilitar com una torre de vigia , una tina exterior que queda comunicada actualment amb la casa a través del primer pis, era una tina d'una capacitat considerable i probablement tingués dos compartiments, ja que es conserven dues boixes que donen a l'exterior, compta amb una escala de caragol que permet accedir a una terrassa superior augmentant l'alçada de la tina i fent una decoració d'arcuacions i merlets a la part superior, que li dóna un aspecte singular al conjunt.

Retratava també des de l'alçada, la Capella privada - de la que no trobava l'advocació - que es va habilitar al costat de l'era de la casa.

Ens agradarà tenir coneixement a l'email coneixercataunya@gmail.com del mestre d'obres i/o arquitecte autor de la reforma, i de l'advocació que té l'esmentada Capella privada - ho demanarem a l'Arxiu Gavin, al Monestir de Santa maria de les Avellanes, a la Noguera - però, en qüestió de Patrimoni Històric, tota ajuda a poca.

SANT BARTOMEU DE DORVE. LA GUINGUETA D'ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Demanava al Carles Martinez Lleonart , si tenia imatges de l'església de Sant Bartomeu de Dorve, poble adscrit a la Guingueta d'Aneu, al Pallars sobirà. Em contestava ; en tinc alguna de l'església, presa una mica lluny, no em vaig acostar molt, perquè estava impracticable apropar-se a l'església.

L' Enciclopèdia de 'Barcelona' en relació a Dorve ens diu ; a l’altre costat de la Noguera Pallaresa, a 1 380 m d’altitud i al peu dels vessants SW de Montcaubo, dominant la Noguera, hi ha el poble de Dorve (11 h el 2001), format per un grup de grans cases centrades per una àmplia plaça.

Com Sant Bartomeu, Dorve està avui esquarterat, felicitem - una vegada més - molt a contracor al Ministerio de Incultura y Odio Racial

L’església parroquial de Sant Bartomeu és d’origen romànic, modificada, amb una nau, absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes i campanar més tardà, de base quadrada.

La descripció tècnica un xic més prolífica ens parla d'un edifici de tres naus amb presbiteri i absis a l'est. En el presbiteri al costat de migdia s'obren dues finestres, l'antiga romànica d'arc de mig punt i esqueixada, actualment cegada, i una altra posterior de més llum al costat. L'absis semicircular és exteriorment decorat amb bandes llombardes que el divideixen en quatre zones, a l'interior de les quals hi ha tres arcuacions. En cada una de les dues zones laterals en què es divideix l'absis s'obre una finestra esqueixada. La del costat nord està cegada. A l'extrem sud-oest de la nau s'aixeca la potent torre campanar d'època posterior, de secció quadrangular a la base que es transforma en octogonal a la part superior. Cobreix la torre un agut xapitell. Els paraments són de carreus mitjans de granit i pedra pissarrosa, excepte a les arcuacions i finestres, de pedra tova.

Demanava ajuda a l'Arxiu Gavin , i el Josep Sansalvador Castellet em feia arribar unes fotografies datades el 23-V-1999 de l'Església Parroquial de Sant Bartomeu de Dorve, i em comentava que La pica era enterrada sota els enderrocs del cor.

Em deixaven un comentari en el que expliquen que l'església ha estat objecte de restauració, ens agradarà rebre el testimoni gràfic a l'email coneixercatalunya@gmail.com i a arxiugavin@maristes.cat per endavant el nostre agraïment.