Si hem de fer cas de la ruta literària de Josep Pla, l’església s’esmenta només de forma marginal ; “espero arribar a l’hora que el cor es pari amb una perfecta normalitat, sempre i tant que el meu cap es mantingui com és ara. Si el meu cap entra en la demència, demano perdó a les persones que en aquell moment es trobin al meu costat i que ho facin com puguin, perquè en definitiva és tan natural morir-se estrabullat com en un estat mental normal. Jo he tingut la sort de no posseir cap vanitat –ni tan sols la de la supervivència d’uns quants anys. Cap. Només els demano que em facin enterrar al cementiri de Llofriu, que és la meva parròquia, sense ningú que no siguin els de casa, sense comunicar la notícia a ningú i amb el capellà corresponent per a recitar la poesia en llengua llatina: el 'Die irae, dies illa'.
Un dia d'ira serà el dia
en què el món serà reduït a cendra,
tal com anunciaren David i la Sibil•la.
Quin espant no es produirà,
quan el jutge vindrà
a aclarir-ho tot estrictament.
La trompeta, escampant un so admirable
entre els sepulcres de tots els països,
reunirà tothom davant el tron.
La mort i la Natura s'astoraran,
quan ressuscitarà la humanal criatura
per respondre davant qui l'ha de jutjar.
Apareixerà el llibre escrit
en què tot és contingut
i amb el qual es jutjarà al món.
Així, quan el jutge s'asseurà,
el secret es mostrarà
i res no restarà impune.
Què diré jo aleshores, pobre de mi?
A quin protector pregaré
quan ni el just estarà segur?
Rei de tremenda majestat
que salves de grat els qui cal salvar,
salva'm, font de pietat.
Recordeu, piadós Jesús,
que sóc la causa del vostre calvari;
no em perdeu en aquell dia.
Tot buscant-me, us vau asseure esgotat,
em redimireu patint a la creu;
que no siguin vans tants treballs.
Just jutge de venjança,
concediume-me el do del perdó
abans del dia del judici.
Gemego com un reu;
la culpa enrogeix el meu rostre.
Perdoneu, Senyor, a aquest suplicant.
Vós, que vau absoldre Magdalena
i escoltàreu la súplica del lladre,
a mi també em vau donar esperança.
Les meves pregàries no són dignes,
però Vós, en ser bo, actueu amb bondat
perquè no cremi en el foc etern.
Feu-me un lloc entre les vostres ovelles,
i separeu-me dels cabrits
situant-me a la vostra dreta.
Un cop confosos els maleïts
i llançats a les flames voraces
cridau-me entre els beneïts.
Us ho prego suplicant i de genolls,
el cor angoixat, gairebé fet cendres:
tingueu cura del meu destí.
Dia de llàgrimes serà aquell
en què ressuscitarà de la pols
l'home reu per a ser jutjat.
A ell, doncs, perdoneu-lo, oh Déu.
Pietós Jesús, Senyor,
Concediu-los el repòs. Amén.
He pagat durant molts anys a la junta d’obres de l’església el preu d’un petit enclòs en el cementiri, de manera que les coses del meu cantó semblen perfectament arreglades i normalíssimes.”
Retratava al Josep davant l'església de Sant Frutós de Llofriu situada a la part més enlairada del nucli urbà, la descripciño tècnica ens diu que és un edifici d'una nau amb capelles laterals, absis poligonal i coberta de teula a dues vessants. A l'exterior hi ha contraforts laterals entre les capelles. La porta d'accés és a la façana de migdia, i s'hi accedeix a traves d'una petita plaça que es troba elevada respecte del nivell del terra del nucli. És una obertura senzilla, d'arc rebaixat, sense decoració. El campanar s'eleva a l'angle nord-oest de l'edifici; és de base quadrada, i presenta arcs de mig punt i coronament amb arcs.
Com per arreu, hi ha un text que ens fa evocar al mestre.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
martes, 16 de diciembre de 2014
ERMITA DE SAN TELMO DE ZUMAIA. GIPUZKOA
La Nuria Bernabeu Mira publicava una fotografia d’aquesta ermita.
No tenen curiosament cap ‘ Catàleg de Patrimoni’ a Zumaia , això ens confirma als catalans, com ‘rars’ , aquí fins el poble més petit, té una ‘llista de monuments’, amb alguna informació tècnica i/o històrica.
Trobava a la wikipedia :
Ubicada sobre la playa de Itzurun y sobre el acantilado formado por el Flysch esta pequeña ermita está dedicada al patrón de los marineros.
https://www.ewtn.com/spanish/saints/Telmo.htm
En el interior destaca el retablo rococó del siglo XVIII realizado en madera sin policromar ni dorar. A su lado hay sendas imágenes de Santiago y Santa Clara.
Las primeras referencias escritas sobre esta ermita datan de 1540. En el siglo XVII fue sede de la cofradía de mareantes de San Telmo.
Alguna informació en llengua catalana d’aquest indret.
http://elmarge.blogspot.com.es/2010/06/rutes-vora-del-mar-vi-el-flysch-de.html
Demanarem informació a turismoa@zumaia.net
No tenen curiosament cap ‘ Catàleg de Patrimoni’ a Zumaia , això ens confirma als catalans, com ‘rars’ , aquí fins el poble més petit, té una ‘llista de monuments’, amb alguna informació tècnica i/o històrica.
Trobava a la wikipedia :
Ubicada sobre la playa de Itzurun y sobre el acantilado formado por el Flysch esta pequeña ermita está dedicada al patrón de los marineros.
https://www.ewtn.com/spanish/saints/Telmo.htm
En el interior destaca el retablo rococó del siglo XVIII realizado en madera sin policromar ni dorar. A su lado hay sendas imágenes de Santiago y Santa Clara.
Las primeras referencias escritas sobre esta ermita datan de 1540. En el siglo XVII fue sede de la cofradía de mareantes de San Telmo.
Alguna informació en llengua catalana d’aquest indret.
http://elmarge.blogspot.com.es/2010/06/rutes-vora-del-mar-vi-el-flysch-de.html
Demanarem informació a turismoa@zumaia.net
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. MONT-RAS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Em cridava l’atenció des de molt lluny, aquest esvelt edifici d'una nau amb capelles laterals, absis poligonal i coberta a dues vessants, de Sant Esteve de Mont-ras, amb el seu fossar annex.
Ens diu la descripció tècnica que la façana lateral orientada al sud presenta una interessant porta d'inspiració clàssica oberta al mur corresponent a les capelles laterals. És rectangular i té damunt la llinda una petxina en relleu i tres pinacles amb esferes com a elements decoratius. En aquesta mateixa façana s'obren, ala part central del mur de la nau, dues finestres d'arc apuntat i un torre cilíndrica adossada que conté l'escala d'accés al cor i al terrabastall. Finalment hi ha, a la part superior, quatre petites obertures d'arc de mig punt, entre les quals apareixen petites espitlleres. La façana de ponent presenta una porta d'arc de mig punt adovellat i una senzilla rosassa, i a la part superior petites obertures i sageteres. El parament lateral nord no té cap obertura, llevat de les de la part del terrabastall, i el mateix s'esdevé a l'absis. A l'interior, la nau té arcs torals apuntats i volta de creueria amb claus i impostes decorades. El cor es troba situat als peus del temple, amb un interessant arc carpanell de suport.
La trobàvem tancada.
Us deixo un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament.
http://www.mont-ras.cat/coneix/patrimoni-arquitectonic/esglesia-parroquial-de-sant-esteve/
Mont-ras s’independitzava de Palafrugell l’any 1858.
No trobava però, cap dada de la dita Casa de la Vila, que aixopluga alhora la Biblioteca.
Com sempre demano ‘ urbi et orbe’ que ens feu arribar qualsevol dada a l’email coneixercatalunya@gmail. com , nosaltres traslladarem aquest petició d’informació a l’adreça ajuntament@mont-ras.cat
Ens diu la descripció tècnica que la façana lateral orientada al sud presenta una interessant porta d'inspiració clàssica oberta al mur corresponent a les capelles laterals. És rectangular i té damunt la llinda una petxina en relleu i tres pinacles amb esferes com a elements decoratius. En aquesta mateixa façana s'obren, ala part central del mur de la nau, dues finestres d'arc apuntat i un torre cilíndrica adossada que conté l'escala d'accés al cor i al terrabastall. Finalment hi ha, a la part superior, quatre petites obertures d'arc de mig punt, entre les quals apareixen petites espitlleres. La façana de ponent presenta una porta d'arc de mig punt adovellat i una senzilla rosassa, i a la part superior petites obertures i sageteres. El parament lateral nord no té cap obertura, llevat de les de la part del terrabastall, i el mateix s'esdevé a l'absis. A l'interior, la nau té arcs torals apuntats i volta de creueria amb claus i impostes decorades. El cor es troba situat als peus del temple, amb un interessant arc carpanell de suport.
La trobàvem tancada.
Us deixo un enllaç a la pàgina de l’Ajuntament.
http://www.mont-ras.cat/coneix/patrimoni-arquitectonic/esglesia-parroquial-de-sant-esteve/
Mont-ras s’independitzava de Palafrugell l’any 1858.
No trobava però, cap dada de la dita Casa de la Vila, que aixopluga alhora la Biblioteca.
Com sempre demano ‘ urbi et orbe’ que ens feu arribar qualsevol dada a l’email coneixercatalunya@gmail. com , nosaltres traslladarem aquest petició d’informació a l’adreça ajuntament@mont-ras.cat
lunes, 15 de diciembre de 2014
ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA. SANTA SUSANNA. EL MARESME. CATALUNYA
El Xavier Burcet Darde retratava l’ermita blanca, de planta rectangular, amb una absidiola seguida que ja tenia la nau, sense cap relleu que fixi la unió dels dos elements. Un petit cos adossat forma la petita sagristia, en pitjor estat de conservació que l'ermita advocada a la Mare de Déu de Gràcia, al terme de Santa Susanna, a la comarca del Maresme.
L'interior, il•luminat per una petita finestra oval sobre la porta d'entrada, està decorat amb un mosaic, que no cobreix la volta, on al mur de l'esquerra es representa un paisatge terrestre amb boscos i el poble de Pineda i a la dreta vaixells, peixos i mar; al presbiteri, colors clars i el cel. Hi ha una imatge de la verge en bronze. Al vèrtex de la façana hi ha una espadanya amb la corresponent campana.
Llegia que va ser restaurada, a iniciativa de l’ aleshores rector de Pineda, mossèn Ignasi Forcano Isern, obra que s’acabava a l’agost de l’any 1981, aconseguia una imatge de l’interior recobert amb un mosaic al•legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà Citoler, autor també de la imatge de la mare de Déu que presideix el presbiteri.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/la-olympus-fe-100-la-maquina-catolica_24.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
L'interior, il•luminat per una petita finestra oval sobre la porta d'entrada, està decorat amb un mosaic, que no cobreix la volta, on al mur de l'esquerra es representa un paisatge terrestre amb boscos i el poble de Pineda i a la dreta vaixells, peixos i mar; al presbiteri, colors clars i el cel. Hi ha una imatge de la verge en bronze. Al vèrtex de la façana hi ha una espadanya amb la corresponent campana.
Llegia que va ser restaurada, a iniciativa de l’ aleshores rector de Pineda, mossèn Ignasi Forcano Isern, obra que s’acabava a l’agost de l’any 1981, aconseguia una imatge de l’interior recobert amb un mosaic al•legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà Citoler, autor també de la imatge de la mare de Déu que presideix el presbiteri.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/10/la-olympus-fe-100-la-maquina-catolica_24.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
EL DESCONEGUT SANT RAMON D' ERMEDÀS. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Llegia a la pàgina 200 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Quan a l’antiguitat les noticies documentals provenen de les visites pastorals dels segles XVII-XIX.
Quan a l’advocació de l’església – que no ens sabien aclarir uns veïns de la contrada - segons un document inèdit de l’any 1790 era dedicada a Sant Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) religiós dominic ; des de molt temps enrere però , es celebra la festa del veïnat per la diada de Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) religiós mercedari, demanaré a l’Arxiu Gavin quina és l’advocació a la que està dedicada l’església.
El retaule i el mobiliari es cremaven el ens dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.
El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en blau gòtico-renaixentistes (mostres al Museu de Palafrugell)
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d’una nau i capçalera semicircular, sense diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l’absis. Coberta amb volta apuntada, sense arc triomfal ni diferència de nivell de coberta que senyali l’entrada al presbiteri. En el frontis hi ha la
portada amb llinda monolítica resseguida per un prominent guardapols que s’inicia en dues fornícules que presenten decoració de tema vegetal en relleu. A cada costat de la porta hi ha finestres enreixades, a sobre, fornícula en forma de petxina amb un cap humà minúscul a cada costat. Petit rosetó amb decoració calada tardo-gòtica. Façana rematada amb una espadanya de dos pilars sense arc.
En el mur meridional i al centre de la capçalera finestres de doble biaix: exteriorment són d’arc de mig punt, però a l’interior tenen forma rectangular. El parament és de carreus molt grans de granit de la contrada, escairats amb poca cura i amb molt reble entremig. Les obertures del frontis són tallades de calcària de Girona.
Cal remarcar que la seva planta i algunes altres estructures són de tradició romàtica metre altres detalls són pervivències de formes gòtiques i renaixentistes: rosetó, portada.
L’indret era poblat en època romana: troballes superficials als camps de l’entorn i fins a l’interior de la capella
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
Quan a l’antiguitat les noticies documentals provenen de les visites pastorals dels segles XVII-XIX.
Quan a l’advocació de l’església – que no ens sabien aclarir uns veïns de la contrada - segons un document inèdit de l’any 1790 era dedicada a Sant Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) religiós dominic ; des de molt temps enrere però , es celebra la festa del veïnat per la diada de Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) religiós mercedari, demanaré a l’Arxiu Gavin quina és l’advocació a la que està dedicada l’església.
El retaule i el mobiliari es cremaven el ens dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.
El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en blau gòtico-renaixentistes (mostres al Museu de Palafrugell)
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d’una nau i capçalera semicircular, sense diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l’absis. Coberta amb volta apuntada, sense arc triomfal ni diferència de nivell de coberta que senyali l’entrada al presbiteri. En el frontis hi ha la
portada amb llinda monolítica resseguida per un prominent guardapols que s’inicia en dues fornícules que presenten decoració de tema vegetal en relleu. A cada costat de la porta hi ha finestres enreixades, a sobre, fornícula en forma de petxina amb un cap humà minúscul a cada costat. Petit rosetó amb decoració calada tardo-gòtica. Façana rematada amb una espadanya de dos pilars sense arc.
En el mur meridional i al centre de la capçalera finestres de doble biaix: exteriorment són d’arc de mig punt, però a l’interior tenen forma rectangular. El parament és de carreus molt grans de granit de la contrada, escairats amb poca cura i amb molt reble entremig. Les obertures del frontis són tallades de calcària de Girona.
Cal remarcar que la seva planta i algunes altres estructures són de tradició romàtica metre altres detalls són pervivències de formes gòtiques i renaixentistes: rosetó, portada.
L’indret era poblat en època romana: troballes superficials als camps de l’entorn i fins a l’interior de la capella
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
'CAL RUS’. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. CATALUNYA
Llegia a http://www.diaridegirona.cat/comarques/2008/08/16/tomba-dels-woevodsky/282129.html
El matrimoni Woevodsky-Webster foren uns primerencs en el descobriment i la millora, encara que fos parcial, de la Costa Brava, tanmateix els seguiren d'altres vinguts d'arreu que aquí arrelaren i que vessanes del nostre litoral protegiren del totxo. Ell, comandant del tsar Nicolau II, nascut el 29 d'octubre de 1888 a Sant Petersburg, tot i que es feia anomenar coronel, grau al que hauria accedit si la revolució no s'hagués encarregat d'estroncar la seva carrera militar, i ella, Dorothy Webster, Page segons en Pla, el qual alhora mantenia irònicament que el cognom era del Foreign Office, nascuda el 10 d'abril de 1888 a Derby, foren matrimoni una vegada superats els traumes dels seus respectius divorcis. Diu en Xavier Febrés (Barcelona, 10 de juliol de 1949) que fou el desig d'interposar distància amb les incidències de l'anterior vida a Londres l'explicació primera i última que exploressin la costa iugoslava, italiana, portuguesa i espanyola en la recerca d'un nou espai vital per a ells. El llavors director de l'hotel Ritz de Barcelona, Jacint Montllor i Pujal, tingué un paper decisiu en l'establiment del rus i de l'anglesa entre nosaltres.
De diners no en tenien, sembla, i havent estat antiquaris a Londres i a altres indrets, aquí es convertiren en promotors i decoradors. Compraren i vengueren finques, totes ells properes al lloc triat per a establir-s'hi de manera definitiva, i d'aquí sortiren les misses per bastir Cap Roig de castell i de jardins. Els fou relativament fàcil de convèncer els propietaris de vendre, que les consideraven "males terres", i també a l'Ajuntament de llavors que amb escepticisme els donà el corresponent permís d'obres. El somni dels Woevodsky agafà volada enmig dels sobrenoms del "rus" i de la "russa" i personatges il•lustres de tot Europa es deixaren veure per les seves propietats. L’Eusebi Güell i López, segon vescomte de Güell va escriure, l'any 1933, un elogiós reportatge i des d'aleshores l'alta societat catalana varen adoptar els Woevodsky tot i que aquests sempre portaren, es diu, una vida reservada, gens luxosa i poc amiga d'alternar.
Cap Roig fou vida espiritual i també material pel matrimoni Woovodsky, però també la seva tomba per desig exprés d'ambdós, respectat per tothom. El castell, el bosc-jardí, el festival de música, el balcó sobre la Mediterrània, el parc de les escultures... i la tomba.
Llegia a la pàgina 234 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Nicolau Woevodsky, jove militar rus –zarista- i la seva esposa anglesa Dorothy Webster, l ’any 1927 adquiriren les primeres propietats de Can Roig. El propi Woevodsky, dibuixant i retratista notable, projectà els edificis i jardins, mentre l’esposa, antiquària i decoradora, s’ocupava de l’ interiorisme.
Al mateix temps, el matrimoni procurà interessar en la Costa Brava a amistats, principalment britàniques, per a les quals també foren projectades les cases i llur decoració: La Musclera i la Perica, a Tamariu, la Casa Barella sobre Cap de Planes, prop de Cap Roig, la casa de l’actriu Madeleiane Carroll a Torre Valentina i d’altres. Amb la casa Audouard, a Calella de Palafrugell, Woevodsky inicià la construcció de les “voltes”, tant característiques a la població, a l’altra banda de la plaça de Portbó, imitant les existents.
A Cap Roig als anys 1927-31 hom començà construint les cases dels jardiners i altres treballadors de la finca, en una de les quals visqueren també durant temps els propietaris (“gate house”). Del castell residencial quedà bastida només, durant uns anys, l’ala de migdia (una tercera part) i l’entrada monumental.
Es privatitzaren camins públics i zones costaneres aprofitant la permissivitat de la dictadura de Primo de Rivera.
L’any 1969 els propietaris signaren un conveni vitalici amb la Caixa d’Estalvis de Girona. A partir d’aquesta circumstància es continuaren les obres del castell, que Nicolau Woevodsky
veié del tot acabades pocs mesos abans de morir (1975).
A la mort de Dorothy Webster l’any 1980 la finca passà a l’ entitat de crèdit, que al ensems lliurarà la seva ‘ànima’ l’any 2010, a Caixabank , que d’aleshores ençà té cura de la seva conservació. Ja de molt abans els jardins són oberts al públic.
Actualment tenen una mitjana de 30.000 visitants per any.
A l'estiu es celebren festivals de música als jardins.
Josep Pla a l’obra ‘Guia de la Costa Brava, O.C.30 pàg. 115-120’ , fa un gran elogi de Cap Roig i dels seus creadors, sobretot dels jardins i la seva integració al paisatge.
La finca és anomenada popularment “Cal Rus” per la nacionalitat del seu creador.
http://www.emporda.info/economia/2010/11/02/caixa-girona-desapareix-3/96359.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , particularment voldríem ‘ ‘posar cara’ a Nicolau Woevodsky, i la seva esposa anglesa Dorothy Webster ; la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
El matrimoni Woevodsky-Webster foren uns primerencs en el descobriment i la millora, encara que fos parcial, de la Costa Brava, tanmateix els seguiren d'altres vinguts d'arreu que aquí arrelaren i que vessanes del nostre litoral protegiren del totxo. Ell, comandant del tsar Nicolau II, nascut el 29 d'octubre de 1888 a Sant Petersburg, tot i que es feia anomenar coronel, grau al que hauria accedit si la revolució no s'hagués encarregat d'estroncar la seva carrera militar, i ella, Dorothy Webster, Page segons en Pla, el qual alhora mantenia irònicament que el cognom era del Foreign Office, nascuda el 10 d'abril de 1888 a Derby, foren matrimoni una vegada superats els traumes dels seus respectius divorcis. Diu en Xavier Febrés (Barcelona, 10 de juliol de 1949) que fou el desig d'interposar distància amb les incidències de l'anterior vida a Londres l'explicació primera i última que exploressin la costa iugoslava, italiana, portuguesa i espanyola en la recerca d'un nou espai vital per a ells. El llavors director de l'hotel Ritz de Barcelona, Jacint Montllor i Pujal, tingué un paper decisiu en l'establiment del rus i de l'anglesa entre nosaltres.
De diners no en tenien, sembla, i havent estat antiquaris a Londres i a altres indrets, aquí es convertiren en promotors i decoradors. Compraren i vengueren finques, totes ells properes al lloc triat per a establir-s'hi de manera definitiva, i d'aquí sortiren les misses per bastir Cap Roig de castell i de jardins. Els fou relativament fàcil de convèncer els propietaris de vendre, que les consideraven "males terres", i també a l'Ajuntament de llavors que amb escepticisme els donà el corresponent permís d'obres. El somni dels Woevodsky agafà volada enmig dels sobrenoms del "rus" i de la "russa" i personatges il•lustres de tot Europa es deixaren veure per les seves propietats. L’Eusebi Güell i López, segon vescomte de Güell va escriure, l'any 1933, un elogiós reportatge i des d'aleshores l'alta societat catalana varen adoptar els Woevodsky tot i que aquests sempre portaren, es diu, una vida reservada, gens luxosa i poc amiga d'alternar.
Cap Roig fou vida espiritual i també material pel matrimoni Woovodsky, però també la seva tomba per desig exprés d'ambdós, respectat per tothom. El castell, el bosc-jardí, el festival de música, el balcó sobre la Mediterrània, el parc de les escultures... i la tomba.
Llegia a la pàgina 234 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Nicolau Woevodsky, jove militar rus –zarista- i la seva esposa anglesa Dorothy Webster, l ’any 1927 adquiriren les primeres propietats de Can Roig. El propi Woevodsky, dibuixant i retratista notable, projectà els edificis i jardins, mentre l’esposa, antiquària i decoradora, s’ocupava de l’ interiorisme.
Al mateix temps, el matrimoni procurà interessar en la Costa Brava a amistats, principalment britàniques, per a les quals també foren projectades les cases i llur decoració: La Musclera i la Perica, a Tamariu, la Casa Barella sobre Cap de Planes, prop de Cap Roig, la casa de l’actriu Madeleiane Carroll a Torre Valentina i d’altres. Amb la casa Audouard, a Calella de Palafrugell, Woevodsky inicià la construcció de les “voltes”, tant característiques a la població, a l’altra banda de la plaça de Portbó, imitant les existents.
A Cap Roig als anys 1927-31 hom començà construint les cases dels jardiners i altres treballadors de la finca, en una de les quals visqueren també durant temps els propietaris (“gate house”). Del castell residencial quedà bastida només, durant uns anys, l’ala de migdia (una tercera part) i l’entrada monumental.
Es privatitzaren camins públics i zones costaneres aprofitant la permissivitat de la dictadura de Primo de Rivera.
L’any 1969 els propietaris signaren un conveni vitalici amb la Caixa d’Estalvis de Girona. A partir d’aquesta circumstància es continuaren les obres del castell, que Nicolau Woevodsky
veié del tot acabades pocs mesos abans de morir (1975).
A la mort de Dorothy Webster l’any 1980 la finca passà a l’ entitat de crèdit, que al ensems lliurarà la seva ‘ànima’ l’any 2010, a Caixabank , que d’aleshores ençà té cura de la seva conservació. Ja de molt abans els jardins són oberts al públic.
Actualment tenen una mitjana de 30.000 visitants per any.
A l'estiu es celebren festivals de música als jardins.
Josep Pla a l’obra ‘Guia de la Costa Brava, O.C.30 pàg. 115-120’ , fa un gran elogi de Cap Roig i dels seus creadors, sobretot dels jardins i la seva integració al paisatge.
La finca és anomenada popularment “Cal Rus” per la nacionalitat del seu creador.
http://www.emporda.info/economia/2010/11/02/caixa-girona-desapareix-3/96359.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , particularment voldríem ‘ ‘posar cara’ a Nicolau Woevodsky, i la seva esposa anglesa Dorothy Webster ; la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
SANTA ROSA DE LLAFRANC. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l’església de Santa Rosa de Llafranc, de la que trobava a la pàgina 267 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
És un edifici de tres naus, capçalera poligonal, no orientada a llevant. Campanar de planta quadrada amb pis d’arcs de mig punt. Coberta amb voltes; posseeix un cor. És el fruit d’ampliacions de la capella inicial d’una sola nau, a la qual s’afegiren les col•laterals i l’actual cloquer. A la façana es manté l’estructura primitiva, amb porta emmarcada amb pedra i un gran finestral germinat. L’edifici exteriorment és remolinat i encalcinat.
El presbiteri és decorat amb pintures al fresc , obra de Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 1905 – Barcelona 1971) ) de l’any 1945, al•lusives a la vida de Santa Rosa de Lima, la patrona: visita de l’Infant Jesús a la Santa abans d’esdevenir religiosa; el moment que li lliura les eines de treball; la Santa es talla la cabellera; i el canvi d’una corona d’espines per una altra de roses.
Està emplaçada al promontori del centre de la vall que forma la platja, el mateix indret on hi hagué l’acròpoli i una zona cementirial del poblat d’època romana.
Amb Sant Pere de Calella, forma un districte parroquial independent de Palafrugell, de quina parròquia fou sufragània en un principi.
La primera capella de Llafranc fou inaugurada l’any 1897, no trobava les dades del mestre d’obres, que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
Des de l’Arxiu Gavin rebia una imatge de l’any 1910
Josep Pla explica que fou dedicada a Santa Rosa, perquè era aquest el nom d’una senyora estiuejant que contribuí a l’obra;ens agradarà saber els cognoms, i el lloc de naixement i traspàs de la benefactora a l’email coneixercatalunya@gmail.com
De la capella vuitcentista en resta l’estructura, molt ampliada, però, per les successives intervencions (1948 i 58), executades per Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - ídem, 1981 ).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
És un edifici de tres naus, capçalera poligonal, no orientada a llevant. Campanar de planta quadrada amb pis d’arcs de mig punt. Coberta amb voltes; posseeix un cor. És el fruit d’ampliacions de la capella inicial d’una sola nau, a la qual s’afegiren les col•laterals i l’actual cloquer. A la façana es manté l’estructura primitiva, amb porta emmarcada amb pedra i un gran finestral germinat. L’edifici exteriorment és remolinat i encalcinat.
El presbiteri és decorat amb pintures al fresc , obra de Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 1905 – Barcelona 1971) ) de l’any 1945, al•lusives a la vida de Santa Rosa de Lima, la patrona: visita de l’Infant Jesús a la Santa abans d’esdevenir religiosa; el moment que li lliura les eines de treball; la Santa es talla la cabellera; i el canvi d’una corona d’espines per una altra de roses.
Està emplaçada al promontori del centre de la vall que forma la platja, el mateix indret on hi hagué l’acròpoli i una zona cementirial del poblat d’època romana.
Amb Sant Pere de Calella, forma un districte parroquial independent de Palafrugell, de quina parròquia fou sufragània en un principi.
La primera capella de Llafranc fou inaugurada l’any 1897, no trobava les dades del mestre d’obres, que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com .
Des de l’Arxiu Gavin rebia una imatge de l’any 1910
Josep Pla explica que fou dedicada a Santa Rosa, perquè era aquest el nom d’una senyora estiuejant que contribuí a l’obra;ens agradarà saber els cognoms, i el lloc de naixement i traspàs de la benefactora a l’email coneixercatalunya@gmail.com
De la capella vuitcentista en resta l’estructura, molt ampliada, però, per les successives intervencions (1948 i 58), executades per Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - ídem, 1981 ).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)




