El Vicente Capdevila Rimbau , publicava una fotografia de l’església de Sant Pau del Camp, situada al carrer de Sant Pau, 101, reprodueixo de : http://webs.ono.com/santpaudelcamp/cat/monestir.htm
No deixa de sorprendre poder admirar una joia del romànic en el cor de la ciutat de Barcelona. El seu nom, Sant Pau del Camp, ja ens delata un origen rural, entre hortes i camps. Com deia l’Alexandre Cirici i Pellicer (Barcelona, 22 de junio de 1914 - Barcelona, 10 de enero de 1983) Alexandre Cirici en el seu llibre
Barcelona pam a pam,
Sant Pau del Camp és un dels llocs més exquisits de Barcelona, (...) al centre d'un barri populós, conserva la pau camperola de mil anys enrere.
En el Trienni Constitucional (1820-1823) el govern, mitjançant un decret, acordà la dissolució del monestir i del noviciat, i va crear la parròquia de Sant Pau del Camp.
L'ajuntament de Barcelona pensava convertir les instal•lacions del Monestir en un escorxador públic, posteriorment però , es va decantar per habilitar-lo com a correccional
La caiguda del Trienni Constitucional el 1824 va fer retornar el monestir al que havia estat, tot i que els monjos no van poder tornar fins el 12 de gener de 1828 ja que fins aleshores s'hi van allotjar tropes reialistes franceses.
L’agitació popular i les revoltes contra les condicions laborals, d’habitatge i salubritat que tingueren lloc l’any 1835, es van traduir en la crema de convents i de fàbriques, fets que van suposar que el mes de juliol d'aquell any els monjos de Sant Pau del Camp haguessin d’abandonar el monestir irremeiablement, tot i que no es produí cap tragèdia.
Posteriorment, l’any 1837 la desamortització de Mendizábal desvinculà gran part del patrimoni eclesiàstic, passant-lo a mans de l’estat per a subhastar-lo, i obtenir uns ingressos que li permetrien reduir el dèficit crònic que arrossegava la corrupta hisenda pública. Des d’aleshores l’església va esdevenir NOMÉS parròquia del barri, mentre que la resta del monestir que restava en peu hauria de passar encara per diverses mans.
L'any 1842 hi havien dues escoles, una per a nens i una altra per a nenes, i tres anys després, al 1845, passà a convertir-se en caserna d'infanteria fins 1890. Durant aquesta darrera època, un grup de barcelonins encapçalat per Víctor Balaguer Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 - Madrid, 14 de gener de 1901), lluità per a que Sant Pau del Camp fos reconegut com a monument nacional, reconeixement que va arribar l'any 1879.
Quinze anys més tard, l’any 1894 s'inicià una primera restauració que, passant per diverses etapes, finalitzà l’any 1927 amb l'enderrocament dels annexes, salvant una sala capitular gòtica del segle XIV.
La darrera restauració s'ha dut a terme en l'actualitat amb l'objectiu de restablir els desperfectes produïts per les pluges i inundacions, l'acumulació de pols i brutícia i el desgast dels fustes i de les bases de les columnes
Del que fou l'antic monestir de Sant Pau del Camp avui en dia només queda l’església, que funciona com a parròquia, la sala capitular, el claustre i la casa abacial, ara rectoria.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
