MEMÒRIA DEL GRUP ESCOLAR FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ. ARBÚCIES . LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Jordi Pujadas Ribalta, en relació a la meva petició d’informació de les ‘ escoles velles’ d’Arbúcies, em contestava; encantat de participar en el projecte: el Grup escolar Francesc Macià, fou inaugurat el mes de setembre de 1937.

Els arquitectes foren Joan Masferrer i Isidre Bosc *

Us deixo una pregunta ; es tracta de l’ Isidre, BOSCH BATALLER ( Vilanna, 1875-1960 ) del que dintre de la campanya de foment a la construcció d’escoles en projectà a Girona, Lladó, Cassà de la Selva i Palafrugell ?.

Traslladava les dades al Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , i em constestava ;

Gràcies Antonio per la informació.

El Joan Masferrer es deu referir a Joan Masferrer Pladelasala (cognoms ben catalans) que es va titular l’any 1932 a Barcelona i va ser arquitecte municipal posteriorment de Torelló

Llegia a l’hemeroteca de la Vanguardia, edició 15.10.1969 ( pagina, 35 )

Joan Masferrer Pladelasala arquitecte morí ahir, a l'edat de 64, anys, havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica. (A. C. S.) —Els seus apenats:. esposa, Virginia Llucià i Albanell; pares politics, germans, germans polítics, nebots, cosins i família tota, al participar tan sentida pèrdua els preguen la caritat de recordar-lo en les seves oracions i agrairan l’assistència a l’ofici exequial i l'enterrament, que tindran lloc avui dimecres, a les quatre de la tarda, a l'església parroquial do Sant Domènec. — Se li dirà la missa de Sant Llorenç el proper divendres, a les nou a l’esmentada església. — Casa mortuòria: Rambla Devallades, núm. 1. — Vic, 14 d'octubre de 1969.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1997/08/26/pagina-35/33593221/pdf.html?search=%20Joan%20masferrer%20Pladelasala

Concretava doncs les dades de naixement i traspàs de Joan Masferrer Pladelasala ( 1904-1969).

L’edifici fou enderrocat l’any 1972, patia les conseqüències d’un manteniment deficient, i en el mateix espai, s’aixecaven unes escoles noves.

El Jordi Pujadas Ribalta és l’autor d’un documentat treball sobre les escoles d'Arbucies
http://www.xtec.cat/~jpujada2/historia/resumcapitols.htm

Demanaren informació a l’Ajuntament d’Arbúcies , en relació a aquell edifici i als seus autors.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MEMÒRIA DE LES ESCOLES DE PORTBOU A LA II REPÚBLICA

L’ Enric Sànchez-Cid em contestava en relació al tema de les escoles anteriors a la dictadura franquista, ho sento, Antonio, no m'hi he dedicat. Només recordo que vaig ser dels últims alumnes del Col•legi (edifici) de Portbou, on passàvem l'estiu del 36, i que ens vàrem salvar del bombardeig, quan foren destruïts per l'aviació franquista. Mai més es reconstruïren...

Demanaren informació a l’Ajuntament de Portbou, d’aquell edifici, del seu autor, i de la data en que aixecava.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES VELLES. AJUNTAMENT DE TORRENT. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Del poble de Torrent , a la comarca de l’Empordanet [ això de Baix i Alt, traducció del castellà ALTO/BAJO , substitueix els mots catalans SOBIRÀ/ JUSSÀ, amb absoluta complaença de totes les ‘patums’ de la nostra ‘ cultureta' ], llegim a l’enciclopèdia catalana ; el nucli és format per una trentena de cases agrupades entorn del temple parroquial. Hi ha alguns carrerons estrets i molt curts i una gran esplanada o plaça a la sortida de la porta medieval del recinte del castell. L’església parroquial de Sant Vicenç, documentada des del segle XIV, havia estat sufragània de Sant Feliu de Boada. L’edifici, de considerables dimensions, fou bastit al segle XVIII. És d’una nau amb capelles laterals i absis poligonal. A la façana occidental de l’església hi ha la porta. La nau, la capçalera i les capelles laterals són cobertes amb voltes de llunetes. El campanar, al costat de migdia del temple, és una torre de planta quadrada.

Del castell de Torrent resten drets alguns vestigis del seu recinte murat. El portal, a llevant, és de mig punt i de gran dovellatge; al seu damunt hi havia restes d’un gran matacà, que ha estat reconstruït. A l’angle NE del recinte hi ha una torre circular que no conserva la part superior.

Algunes cases del poble tenen llindes amb inscripcions del segle XVIII; alguns ràfecs de teulada decorats són de la mateixa centúria. La festa major de la població s’escau pel primer dissabte de setembre.

De l’edifici que aixopluga avui l’Ajuntament, i anteriorment les Escoles, no se’n fa esment.

Sabeu quan es va fer aquest edifici ?.

Qui en el va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?

Quan va deixar la seva funció ?

Al llarg dels anys he retratat alguns dels molts edificis escolars de Catalunya, previs en algun cas al primer feixisme – Dictadura de Primo de Rivera - , o ‘beneits’ en el breu parèntesis de democràcia , dignitat , i justícia que va representar la II República Española, i fins alguns dels primers anys ‘triomfals’ del segon feixisme – Dictadura de Franco - ; molts tenen avui una destinació allunyada – quan no contradictòria – amb l’esperit que els feia aixecar, hi ha però un fet que ‘ els unifica’, des de TOTES les administracions – fins les posteriors a l’any 1978 – s’ha fet TOT EL POSSIBLE per a fer-los invisibles.

No és casualitat aquest ‘oblit’, té en el cas de Catalunya una clara intenció, la de fondre la nostra ‘identitat pròpia’ mitjançant la eliminació dels elements físics que la sustenten.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava a : http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471 que d’edifici fou construït als anys 30, i rehabilitat per acollir l’ajuntament l’any 1999

QUE EN SABEU DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC QUE SUPOSEN LES ESCOLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA?

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.

Al llarg dels anys he retratat alguns dels molts edificis escolars de Catalunya, previs en algun cas al primer feixisme – Dictadura de Primo de Rivera - , o ‘beneits’ en el breu parèntesis de democràcia , dignitat , i justícia que va representar la II República Española, i fins alguns dels primers anys ‘triomfals’ del segon feixisme – Dictadura de Franco - ; molts tenen avui una destinació allunyada – quan no contradictòria – amb l’esperit que els feia aixecar, hi ha però un fet que ‘ els unifica’, des de TOTES les administracions – fins les posteriors a l’any 1978 – s’ha fet TOT EL POSSIBLE per a fer-los invisibles.

No és casualitat aquest ‘oblit’, té en el cas de Catalunya una clara intenció, la de fondre la nostra ‘identitat pròpia’ mitjançant la eliminació dels elements físics que la sustenten.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/recuperem-la-memoria-de-les-escoles.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/escoles-vellesbelles-del-valles.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/escoles-vellesbelles-del-valles-oriental.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/edificis-escolars-lempordanet-girona.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/per-la-continuitat-fisica-de-ledififi.html

SANT FELIU DE BOADA. PALAU-SATOR. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré , al davant de la façana de l'església de Sant Feliu de Boada , que es troba en una posició elevada respecte del nivell de la plaça.

La descripció tècnica ens diu que és un edifici d'una nau amb capelles laterals al mur nord o absis poligonal de tres costats. La porta d'accés és allindada, amb un timpà superior d'arc ogival amb motllures; hi són remarcables les dues impostes, amb relleus que representen animals alats, tot i que l'esquerra és l'única ben conservada. A la part superior hi ha un òcul atrompetat i el conjunt es corona amb un campanar de paret amb quatre obertures d'arc de mig punt; a la part inferior d'una de les obertures es conserva un matacà. A la banda dreta de la façana hi ha una torre de base quadrada i obertures rectangulars. El temple conserva restes de la fortificació.

La monumentalitat de la façana, recorda la de l’església de Sant Esteve de Peratallada.

L’Empordanet és un veritable ‘museu’ a l’aire lliure, en el que només trobes a faltar una mínima informació de cadascun dels molts elements d’interès, això es podria corregir – fins sense diners – des de l’àmbit de la ciutadania.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA TORRE DE LES HORES. PALAU-SATOR. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la dita ‘ torre de les Hores’ de Palau-sator que es troba situada a la sortida de migdia del recinte medieval, és una torre de base quadrada que s’eleva sobre un pas cobert del carrer Major.

A la part interior té volta apuntada, i una escala a la dreta que condueix a una petita terrassa on es troba situada la porta d’accés a la part superior; s’hi pot distingir l’arc apuntat original de la part alta, posteriorment aparedat. Aquesta façana de la torre es completa amb tres merlets de coronament.

L’arc exterior és capalçat, de mig punt i escarser. Damunt la porta hi ha espitlleres i les restes d´un rellotge de sol, i a la part superior el campanar de paret i un rellotge fet amb trencadís que porta la dat del 1936. La torre és parcialment coberta amb teulada a una vessant. El material amb que es va construir la torre és la pedra, irregular i disposada en fileres horitzontals als paraments, i de carreus regulars als angles.

El rellotge de sol ens recorda que NOMÉS COMPTA LES HORES SERENES

Retratava també les ‘ escoles velles’ que acullen ara la Casa de la Vila, i no m’ho podia creure,quan em deien en relació a la meva petició per saber la data en que s’aixecava l’edifici, el mestre d’obres i/o arquitecte, que van fer el projecte, i la data en que deixaven d’exercir la seva funció; lamentem comunicar-li que a l’Ajuntament no disposem de les dades que ens sol•licita, hem buscat a l’expedient de rehabilitació de l’edifici de l’any 1995 que és l’únic expedient que disposem d’aquest edifici i no consten aquestes dades.

Vaig tenir ocasió de parlar amb almenys amb una palauenca – la que gestiona la botiga que hi ha al carrer de la Torre de les Hores - , i de ben segur que si li hagués preguntat per les ‘escoles velles’ m’hauria pogut dir alguna cosa més, oi ?.

En la recerca de dades relatives a les ‘ escoles velles’ a l’Empordanet, demanàvem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA SUSANNA DE PERALTA. PERATALLADA. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

S’acostava l’hora de dinar i tenia pensat arribar-me fins a Cal Fray, a Llofriu, en el meu trajecte però, topava amb l’església de Santa Susanna de Peralta, i m’aturava per a retratar-la.

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una nau amb absis semicircular originàriament romànic, època de la qual resta l'absis decorat exteriorment amb lesenes i amb una finestra de doble esqueixada, coberta amb volta de quart d'esfera, el mur meridional de la nau i la base d'un cloquer de torre que restà inacabat a la banda N. Les restants estructures de la nau corresponen a un engrandiment del temple fet a darreries del segle XVIII ja que fou gravat l'any 1791 a la portada del frontis, mur en el qual hi ha també un petit òcul. Al mur meridional de la neu hi ha una porta lateral d'arc de mig punt adovellat i s'hi conserva una altra finestra romànica de doble biaix. Damunt del campanar inacabat s'hi construí una espadanya de dues arcades. La volta de la nau és de llunetes. L'aparell romànic és de carreuó i el dels sectors més tardans de rebles grans amb carreus angulars. Unes obres de restauració fetes els anus 1976-77 consistiren en descobrir els aparells, enderrocar una sagristia datada el 1650 en la seva porta que s'afegia a migdia i enretirar el cementiri situat vora el temple.

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), imatges d’aquella època, i rebia un parell de fotografies, datades l’exterior el 20-IV-1975, i l’interior el 14-XI-1981

Altrament llegia que l’església de Santa Susanna es troba a uns 200 metres al Nord de les ruïnes del castell de Peralta, possessió medieval dels Cruïlles-Peratallada.

Retratava un edifici encastellat – del que no en trobava cap dada en la meva consulta en línia; l’absència d’un catàleg de patrimoni en una majoria de municipis de Catalunya és una tragèdia, que només s’explica perquè el feixisme començava la seva tasca ‘destructiva’ el dia 01.03.1939, i en alguns casos, encara a dia d’avui, no s’ha fet cap acció per recuperar la ‘memòria històrica’ - , sembla que és aquest lloc al que fa referència la butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 que confirma, entre molts d'altres, els dominis de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles: " ... ipsa vinea de Susanna cum suo termino, cum eremo et culto, sicut in scriptura Sancti Stephani resonat. In Peralta et infra ejus termines."

L'església no figura en els nomenclàtors de parròquies del segle XIV ni del XVII; cal suposar que ha estat des de sempre sufragània de la veïna parròquia de Sant Climent de Peralta, avui en un lamentable estat d’abandó.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com